“La relació entre Mataró i Masaya és una història d’amor que volem que acabi bé”. Són paraules de Maria Elena Velázquez, vice-alcaldessa de Masaya –Nicaragua–, de visita a Mataró a principis de setmana. Va venir a conèixer la feina que fan a la capital del Maresme entitats com el GIMM o la Fundació Maresme, a interessar-se per la gestió d’aigües que es fa a Aigües de Mataró i també amb un as a la màniga que il·lusiona a parts iguals a banda i barda del “charco”. El possible agermanament entre Masaya i Mataró.
D’on surt això de Masaya, es pot preguntar molta gent. Què és aquest nom i què té a veure amb Mataró? Masaya, d’una població similar a la mataronina i situada a uns 30 km de Managua –els sona d’alguna cosa aquesta distància envers una gran ciutat?– és, a més de la “Capital Folklòrica” de Nicaragua, un lloc de relacions prolífiques amb la capital del Maresme. I res de nivells institucionals, la primera trobada entre ajuntaments, les primeres relacions entre aquí i allà van ser les d’aquesta setmana, però els llaços que vénen de baix daten de 30 anys enllà i de la relació que van entaular dues entitats similars, dos bufets d’advocats laboristes i dedicats als obrers com eren, i són, el Bufete Popular Boris Vega de Masaya i el Col·lectiu Ronda d’aquí, nat a Mataró. Tot ve d’uns primers contactes entre el Col·lectiu Ronda, fundat pel traspassat fa més d’un any Pep Manté, amb una catalana afincada a Masaya i treballadora colze a colze amb el Boris Vega, Dolors Gómez.
Les dues entitats van començar a relacionar-se i visitar-se, a assistir-se i ajudar-se i Masaya va passar a ser un punt més, idíl·lic pel paisatge i apassionant per la feina a fer, per tot l’imaginari i el concepte de món a millorar que va guiar el Col·lectiu Ronda des de la seva fundació. “En Pep i el Col·lectiu se’n van enamorar fins a establir una relació entre les dues entitats que era tan forta que va anar traspassant l’estricte sentit professional i va acabar per lligar gents d’allà i d’aquí”, explica Maria Majó, viuda de Pep Manté i artífex del viatge de la governant nicaragüenca a Mataró.
Necessitat de conèixerGràcies a la no desitjada empenta que la mort de Manté va donar a la relació entre Masaya i Mataró –una part de les cendres de l’advocat reposen allà– es va planejar el viatge de la vice-alcaldessa de la ciutat nicaragüenca a Mataró, aprofitant una vinguda a Europa per signar un agermanament amb la ciutat holandesa de Nimega. Maria Elena Velázquez no va dubtar de “baixar” a descobrir quin era aquell poble, aquella ciutat de la que tant havia sentit a parlar a través de les organitzacions socials de la “seva” Masaya. I la perseverança de Dolors Gómez allà i de Maria Majó aquí van acabar per deparar un viatge que la governant no dubta a qualificar de “apassionant i tremendament enriquidora”. Velázquez va passar 48 hores a Mataró, suficients per copsar moltes coses, trobar-se amb els regidors locals de Medi Ambient i Cooperació –l’Alcalde tenia una urgència–, conèixer de primera mà la feina d’entitats com el GIMM o la Fundació Maresme i donar a conèixer la seva ciutat en el marc d’una xerrada organitzada pel Grup Tercer Món, dimarts passat al Cafè Solidari de la Peixateria.“Ja és una institució”“La relació entre Masaya i Mataró la veiem des d’allà com una institució, gràcies a la feina entre el Boris Vega i el Col·lectiu Ronda”, explica Velázquez, que defineix les entitats de la ciutat Nicaragüenca que van originar la “trobada” entre les dues ciutats com “gent que treballa amb persones humils, de difícil accés a la justícia”. En aquest sentit se sent especialment orgullosa de la Faser, el GIMM d’allà Masaya, per entendre’ns, i de la implantació que pugui dur a la seva localitat natal de tot el vist i après a Mataró.
Després de conèixer la feina que es fa amb els discapacitats a Mataró, la política es declara “impressionada”. Les entitats com el GIMM i la Fundació Maresme, assegura, l’han impactat “Mai m’hauria imaginat que es podien fer coses com les que fan aquí, a vegades hi ha qui pensa que algú amb discapacitat el màxim que pot fer és ser-hi però cal treballar estimulant-les, esperonant-les a donar-ho tot. És admirable la tasca que fan aquí, veure com els donen feines com el manteniment de jardins, com les empreses privades també hi participen empleant en tracte d’aigües fluvials”, explica, mentre dóna tot el suport als “esforços que es fan perquè la societat sigui més justa. Ningú demana tenir un familiar amb discapacitat, però si et toca cal dur-ho amb la dignitat que es fa a Mataró”.
Els elogis es podrien traduir ara a Masaya en polítiques actives ja que, amb el peculiar sistema polític i administratiu del país americà, la vice-alcaldessa es comprometia a intentar impulsar polítiques similars. “Vull impulsar les polítiques d’integració que segueixin fent de la nostra ciutat una de les més avançades de Nicaragua. De moment ja som la primera en treballar en l’eliminació de barreres arquitectòniques mitjançant una ordenança però no ens podem quedar aquí. Hem de fer accessible Masaya per a tothom. Tots podem tenir discapacitats permanents o temporals i l’exemple de Mataró ens ha d’esperonar a treballar per fer una Masaya millor”. La història d’amorA Maria Elena Velázquez se li il·luminen els ulls quan parla de Mataró però encara més quan pensa en què pot donar de si l’entesa amb la seva Masaya. És optimista respecte al que vol veure com “una relació d’amor entre organitzacions socials que ara hem de fer nostra les institucions”. Amb la retòrica apurada, llança floretes a Mataró “És una ciutat acollidora i agradable, teniu un mar preciós com el Mediterrani i ho diu algú que gaudeix del Pacífic. La gent és calorosa i m’han fet sentit molt bé” i espera que el viatge a corre-cuita no es quedi aquí i Masaya pugui esdevenir quelcom més per a Mataró.
No vol avançar esdeveniments però assegura que “sento que ens agermanarem. Llàstima que no ens haguem trobat amb l’Alcalde però li he dut una carta d’intencions de l’Alcalde de Masaya per fer forts els llaços entre les dues ciutats. He notat molt entusiasme en la gent de l’Ajuntament i dependrà de la força que puguin fer les organitzacions socials aquí i allà. Jo crec que podrem firmar l’agermanament”. Sigui com sigui, els fonaments hi són. Les relacions amb GIMM, Fundació Maresme, l’experiència d’Aigües de Mataró o la gent que ha conegut. “La llavor hi és, entre tots la regarem”, sentencia.
La capital folklòrica i cultural de Nicaragua
Els mataronins que vulguin saber com és Masaya han de saber que es tracta d’una de les principals ciutats del país, anomenada a més de la “Ciutat de les flors”, la capital del Folklore de Nicaragua. És on es concentra tota la idiosincrasia i la cultura de Nicaragua. Quan parlem d’artesania, danses, menjars típics que s’associen amb Nicaragua, són de Masaya. Seves són les millors artesanies, les festes més llargues que duren tres mesos, San Jerónimo, de danses, músiques, expressions culturals. La vice-alcaldessa la defineix com “acollidora, alegre, segura, bonica amb molts aspectes turístics”, alhora que convida a conèixer de primera mà una ciutat plena de patrimoni, tant monumental com natural. A la falda d’un volcà del mateix nom i amb una llacuna i un paisatge característics que la converteixen en un lloc “paradisíac”, segons Maria Majó. Masaya és com la gran reserva, la gran urbs de la cultura nicaragüenca.
Carlos Fernández: “Hi col·laborarem, però no agermanats”
Malgrat que a la política nicaragüenca li sovintejava al discurs la paraula agermanament, aquests no són els plans de l’Ajuntament de Mataró. El regidor de Cooperació Carlos Fernández és clar a l’hora de dir que “amb el tercer món ajudarem i mantindrem acords de col·laboració com hem anat fent durant tota la legislatura i en aquest marc és on s’entaulen les relacions que hem establert amb Masaya”. Fernández té clar que “en relacions com aquesta Mataró té molt a ajudar a altres ciutats com Masaya i també hi ha un component d’enriquiment mutu i podem aprendre coses”, en aquest sentit emmarca les relacions establertes entre la ciutat de Nicaragua i el GIMM “allà tenen un 16 per cent de la població amb algun tipus de minusvalidesa i els hem exposat com treballem, igual que amb la gestió d’aigües”. Fernández refreda, doncs, totalment, l’opció de l’agermanament però prioritza la col·laboració amb Masaya.
