Primer va ser una programa documental de TV3 sobre un període molt concret, després la feina abnegada dels que acabarien impulsant una associació específica i finalment el paper dels mitjans, que van fer aflorar la problemàtica, o més ben dit, l’escàndol. Es pensa que podrien arribar a ser 300.000 casos com els de Teresa Ceuma, la mataronina a qui van robar el seu fill, donant-lo per mort, fa més de 42 anys. El cas dels nens robats arrela a Mataró en aquest i qui sap en quants casos més, coneguts, sospitats o per conèixer.
La pròpia Teresa Ceuma reviu amb dolor el que li va passar fa 42 anys. “És quelcom que mai oblides però que a còpia d’anys vas deixant de banda fins que en veure tot l’escàndol als mitjans et torna a sobre de forma dolorosa”, explica. La Teresa i el seu exmarit van tenir una criatura el 17 de juliol de 1968 a la ‘Quinta de Salut Alianza de Barcelona’. “Només hi havia una llevadora i no em va atendre cap metge i això que anava a donar a llum, la llevadora em va dir que la criatura estava atravessada i que potser era bessonada”, explica Ceuma. Després d’hores de part, van anestesiar la mataronina i l’endemà al matí, 18 de juliol, en despertar es va trobar amb el mal fet. “La llevadora em va dir que m’haguessin hagut de fer cesària tot i ser el primer fill perquè havien hagut d’utilitzar els ‘fórceps’ per forçar la sortida del nadó”. En paral·lel a això, al pare de la criatura el metge li va dir que de resultes del part dificultós, el nen havia nascut amb molts traumatismes al cap i que podria ser un nen amb disminució psíquica. “El metge li va dir que si fos el seu fill preferiria que no nasqués”, recorda la Teresa.
L’endemà del part la Teresa encara no havia vist el seu fill, li havien embenat el pits per evitar la pujada de la llet i li deien que l’infant era a la incubadora. “En aquell moment i sota els efectes de l’anestèsia no vaig encertar a preguntar res més, només atenia a les seves explicacions”, recorda.
El pare de la criatura i exmarit de Teresa Ceuma va ser el primer en rebre la notícia fatal –i ara se sospita fictícia– que el fill havia mort. “A més no li van deixar veure la criatura i li van dir que en ser un fetus ells se n’encarregarien de tot i no calia que es fes enterrament, ell s’hi va negar, volia batejar i enterrar el seu fill”, recorda afligida. El tràmit de l’enterrament va ser gestionat per la companyia d’assegurances Ocaso i el nen està enterrat al Cementiri de Montjuïc: es deia Antoni Fors Ceuma.La sospitaEl tràngol de la mort d’un fill és del pitjor que com a persona es pot viure i el lògic és que, com va fer la pròpia Teresa, passés pàgina i visqués els 42 anys que ens separen d’aquells fets. Passa, però, que arran de les revelacions periodístiques dels últims mesos i a pesar que la pròpia interessada ha passat temps fora del país, l’escàndol del robatori i venda de nens durant aquells anys de grisor li ha fet lligar més caps. Així, per exemple, se’n recorda com “la meva germana Maria Dolors va voler veure el seu nebot i a la clínica li van ensenyar una criatura embolicada, que a ella li va semblar més gran del que hi havia a la incubadora, semblava un nadó de dies”, explica. A més, interessant-se la mare pels traumatismes al cap que, segons la versió oficial del metge, haurien provocat la mort del nadó, la seva germana i única testimoni revelava “haver vist una criatura la mar de maca, sense cap ferida ni alteració al crani”.Una tramaQuan tornada d’una estada a l’estranger van informar la Teresa Ceuma que havia aflorit la feina d’ANADIR, l’associació que vol aglutinar totes les causes de bebès robats durant el franquisme a Espanya –molts casos es concentrarien a Catalunya– i que els mitjans n’anaven plens, en començar a interessar-se pels altres casos va detectar multitud de similituds amb el seu cas. En tots els casos s’hauria anestesiat les mares, en tots els casos s’hauria estat tan malagradós de parlar de possible disminució psíquica del fill i de l’impresentable consell de metge a pacient “si fos meu, preferiria que no visqués”. I, atenció, en molts casos, alguns fins i tot documentats amb fotografies, la criatura oferta com a prova de la mort seria la mateixa. Més crescuda i més peluda que les criatures ‘originals’ en néixer i sempre oferta als mateixos centres com a mostra d’una mort que no s’hauria produït. Al darrera, tot sembla indicar, hi havia autèntiques màfies de robatori de nens, se suposa que ben organitzades, tot i que, segons la documentació recopilada per ANADIR, hi ha autèntics tripijocs molt mal fets en certificats de naixements i defuncions. En aquest sentit, per exemple, Teresa Ceuma ha vist com a la que s’ha posat a remoure paperassa el seu historial mèdic d’aquella època ha desaparegut misteriosament i a Ocaso, la companyia on va gestionar l’enterrament del seu fill, no consta documentació d’aquell època. Tampoc a l’Església ‘Espíritu Santo’, on el fill mort va rebre el baptisme, hi consta. Massa coincidències.
“L’únic que em queda és demanar per via judicial l’obertura del nínxol per fer la prova d’ADN a l’infant que vam enterrar, és quelcom dolorós perquè torno 42 anys enrere però una vegada tothom n’ha parlat jo no sabria com estar tranquil·la”, explica Ceuma. Precisament la identificació per ADN és l’única via, amb necessària vènia judicial, per la qual es pot mirar de reconstruir els fils familiars tallats a consciència fa 40 anys a tot l’estat.El Congrés, amb els afectatsEl Ple del Congrés dels Diputats va aprovar al febrer una iniciativa en la que insta el govern espanyol a col·laborar amb la fiscalia i les famílies per investigar a fons els casos de robatori i adopció irregular de nens entre els anys 60 i 90. Per ara són 261 casos denunciats que disposaran d’un programa específic per a la realització de proves d’ADN. Després de mesos de reivindicacions, el Ple instava a que es duguin a terme “totes les actuacions legals necessàries’ per esclarir els fets i depurar les responsabilitats”. Segons l’acord, el govern espanyol haurà “d’impulsar la posada en marxa, a través del Ministeri de Justícia, d’un programa específic d’acord amb la legislació de protecció de dades personals, per a la realització de les proves d’ADN que sol·licitin les autoritats judicials”. A la gent com Teresa Ceuma, víctimes d’una màfia fins ara impune i d’uns casos fins ara silenciats no els tornaran els fills. Però com a persones i com a país podrem tenir la consciència una mica més neta.
ANADIR, una associació especial
L’Associació Nacional d’Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) funciona ja fa mesos com a central de tots els afectats per la trama de robatori de criatures durant el franquisme i es calcula que dels 250 casos documentats fins ara es podria arribar als 300.000. Reuneix tant els pares que van ser espoliats de la seva criatura, com la mataronina Teresa Ceuma, com els fills d’aquella època que puguin sospitar haver estat “comprats” pels seus pares a una màfia que els hagués “robat” als seus progenitors biològics. Molts dels casos es descobreixen quan són els propis pares que, a poc temps de morir, confessen al fill que el van ‘comprar’ a través sobretot de clíniques relacionades amb certs ordes religioses. L’ANADIR ofereix coordinació pels casos, assessorament en cas de sospita i ha presentat una denúncia col·lectiva per incitar a la identificació per ADN dels fills –teòricament falsos– enterrats.
La fiscalia no en farà causa general
La fiscalia general de l’Estat està estudiant la possibilitat de no obrir una causa general sobre els casos de ‘nens robats’ des dels anys 60 als 80 arreu de l’Estat i demanar als afectats que dirigeixin les seves denúncies cap a les fiscalies de cada província on es van produir els delictes. Així ho apunten fonts pròximes a Cándido Conde-Pumpido que assenyalen que encara no s’ha comunicat als afectats una resolució en aquest sentit, però recorden que la pròpia denúncia que l’Associació Nacional d’Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) va presentar el passat 27 de gener ja assenyala que aquesta és una de les possibles vies a adoptar. Si s’acaba decantant per aquesta opció, la fiscalia considerarà que els casos de robatori de 261 nens arreu de l’Estat -bona part a Catalunya- no es poden assumir en una sola causa per la disparitat en els anys i els autors dels delictes. Cada afectat haurà de recórrer a les fiscalies provincials.
