Malgrat que amb retard, el 1611 s’erigia Sant Simó, la casa dels pescadors mataronins. Quatre-cents anys després, el panorama ha canviat radicalment, però l’esperit de l’ermita continua vigent, tot i adaptar-se als canvis socials i a la realitat actual. Un paradigma, el d’avui, que guarda petits tresors culturals i històrics com l’ermita. L’aplec del 28 d’octubre és una data en què Mataró baixa a la vora del mar per recordar el que ha estat un punt d’encontre per a molts durant quatre segles. Ara bé, què fa que Sant Simó sigui una data emblemàtica del calendari mataroní?
Sant Simó ha sobreviscut a quatre segles d’història. Des que el 1611 va edificar-se, amb retard per la urgència que corria la construcció de les muralles per defensar Mataró de la pirateria i de la pesta, són moltes les coses que han transformat la ciutat. Són quatre-cents anys en què aquest espai ha actuat com a columna vertebral de la religió popular i de les activitats econòmiques de la població. De fet, Josep-Joan Badia, rector i mossèn de Sant Simó, destaca la vessant aglutinadora de l’ermita: “Primer va servir de refugi pels pescadors, però també per a tots aquells que feien camí i s’hi aturaven. No podem oblidar, tampoc, els pagesos que van fer-se-la seva en una època ja més moderna i tots aquells que avui conceben Sant Simó com un element cultural”.
Un sant poc comúEl naixement de l’ermita es deu a la presència de l’activitat pesquera a la comarca durant el segle XV, però també a l’augment del comerç marítim, que va fer créixer la devoció per Sant Simó, patró dels pescadors, en un escenari de saquejos pirates i pestes violentes. Retre culte a aquest sant no és un fet gaire comú, però Josep Colomer, prevere de la capella durant molts anys, explica al seu “Recull de dades històriques de Sant Simó”, com els mataronins van encomanar-se a aquest sant, vinculat a la mar, per fer front als pirates, a la pesta i a la fam.
IdentitatEncara que la religió ha perdut pes a la nostra societat en les darreres dècades, ermites com la de Sant Simó van més enllà del fet eclesiàstic. És la llar de moltes tradicions i costums, que no fan res més que posar de manifest la vitalitat d’una ciutat com Mataró. Badia explica que “cal descobrir la importància de celebrar Sant Simó, però abans cal entendre que l’ermita és un tret identitari de la ciutat”. És sabut per tothom que el 28 d’octubre és la festa de l’apòstol, però darrere d’aquesta celebració s’hi amaga el que el mossèn considera “la memòria històrica de Mataró”, la qual ens explica una part de la nostra realitat com a ciutat. I és ben cert, ja que amb el pas dels anys s’hi han acumulat tresors de gran valor, com La Coca, avui exposada al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam, un prototip inèdit d’una embarcació mercant de tres cobertes que podria datar de mitjan segle XIII.
La Coca, que actualment és un dels elements més identificatius de Mataró – tot i que la Laia l’Arquera n’és un altre, però de més modern – forma part de la col·lecció d’exvots de la capella, que pels voltants de 1936 va arribar a ser la més important de tot Catalunya. Aquesta col·lecció engloba peces artístiques com el famós caimà o el quadre de l’últim naufragi a les costes mataronines.Un any de celebracionsAixí doncs, amb la Coca com a bandera i amb la tradició del sabre de rerefons, Sant Simó celebra aquest 28 d’octubre, els seus quatre-cents anys d’història. Això no obstant, diversos actes s’estan duent a terme des del mes de gener d’enguany i es preveu que les celebracions acabin el 30 de juny del 2012. Entre el 21 i el 26 de març es va fer un peregrinatge a Roma i ara “toca muntar una bona festa”, assegura Julià Alzaga, President de la Comissió de Festes de Sant Simó. “El nostre principal objectiu és que aquest sigui un aplec per a tothom, amb una àmplia varietat d’actes perquè tothom pugui sentir-se com a casa seva”, afirma Alzaga.
L’aplec de Sant Simó, conegut com a tal, fa més de trenta-cinc anys que se celebra i el President sentencia que “és un punt de trobada de diferents barris de la ciutat”. Aquest any, més que mai, el programa està farcit d’actes. Com no podia ser d’una altra manera, la tradicional tómbola pren part d’aquesta festa, “amb una gran participació dels comerços, fet que ens ha sorprès en els temps de crisi que corren”, destaca Alzaga. La diversitat de les activitats és extraordinària, tanmateix, el que fa emblemàtica aquesta festa és veure com “la majoria de grups que vénen ho fan de forma altruista”, comenta el President, que afegeix que “amb un pressupost molt reduït hem aconseguit muntar una festa sorprenent”.
Mosaic multiculturalEl calendari festiu mataroní és un dels més actius de la comarca. Sempre s’ha dit que comença per Les Santes, amb la gran festa major que porta la bogeria als carrers durant una setmana. A Les Santes les segueixen totes les festes de barri, des de la de Cerdanyola fins a d’altres de més reduïdes com la Serenata del Carrer Sant Ramon. Ara bé, si hi ha una altra data significativa és la del 28 d’octubre, que tanca l’etapa festiva de l’any. Sant Simó és, doncs, la “festa petita” de Mataró, la que posa punt i final a mesos de celebracions i que porta la gent dels barris a retrobar-se de nou.
Tant Badia com Alzaga coincideixen en afirmar que “aquest any hem volgut barrejar els actes religiosos i els de caire més popular per fer de la festa la màxima expressió del moment”. Lluny d’arraconar les realitats culturals presents a la ciutat, Sant Simó fa una aposta clara per a la convivència i la interrelació de les diferents comunitats, motiu pel qual l’aplec comptarà amb iniciatives organitzades pels col·lectius africà, magrebí i sud-americà.
Edició especialAquesta edició ve marcada per l’aniversari de l’ermita i, en ocasions com aquesta, hi ha una família a Mataró que sempre hi és convidada: la Robafaves. Caracteritzats per sortir poc del cau de Can Marfà, la família Robafaves farà una de les seves excepcions participant a les activitats de Sant Simó. No hi podien faltar, enguany, els Gegants de Mataró, al costat de la Maria i el Paler. Qui també serà a la ciutat per commemorar els quatre segles d’història de l’ermita és el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, que presidirà l’eucaristia de divendres al vespre. A més a més, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, i altres autoritats municipals visitaran la capella el dia de l’apòstol.
Quatre-cents anys donen per molt. Sant Simó ha vist com pescadors fugien dels pirates i de la pesta; com pagesos resaven per tenir bones collites; com una guerra deixava un paisatge desolador arreu i en destruïa part de l’edifici, reconstruït al final de la dictadura franquista. Sant Simó és el viu retrat dels canvis que s’han anat succeint mentre les tradicions seguien latents.
El sabre, element emblemàticMenjar sabre per Sant Simó és més que una tradició. Forma part de la cultura popular mataronina i això que el seu origen és ben llunyà. La idea del sabre va sorgir fa uns 300 anys a la confraria de pastissers de Mataró del moment. Van decidir fer un tortell en forma de sabre que simbolitzés els conflictes que hi havia hagut entre pirates i mariners. No existeix una llegenda del tot verídica darrere el sabre de Sant Simó, això no obstant, se n’han fet diverses interpretacions històriques, entre les quals destaca la que va escriure el periodista i historiador Manuel Cusachs. En el seus inicis, el sabre es cuinava a partir de pasta de pa. Més endavant, la preparació comença a fer-se amb pasta de full o de brioix i a farcir-se de massapà o cabell d’àngel.
