Un any marcat per les dificultats de governar en minoria. El govern de Convergència i Unió, encapçalat per Joan Mora, es defineix com a tossut. La prova és les constants ofertes que han fet a l’oposició per arribar al pacte de ciutat. Mora reclama a l’oposició “una mica de confiança en nosaltres” per fer front a una situació econòmica “delicada, però en vies de control”, que contempla unes xifres de deute que assoleixen els 306 milions d’euros. Mora explica, a més a més, que aquest primer any ha servit per “endreçar la ciutat”Fa tot just un any que guanyava les eleccions. Com han estat aquests primers onze mesos a l’alcaldia?Ha passat volant aquest any. Sento satisfacció per haver fet una feina important a la ciutat. Però sobretot tinc un honor que no podré retornar mai als mataronins i a les mataronines per poder governar la ciutat. M’hi he dedicat amb cos i ànima, al 100%.
Es va trobar l’Ajuntament que esperava?Jo portava la informació econòmica dins el grup quan érem a l’oposició, de manera que sabia molt bé com s’estaven fent les coses. Durant quatre anys em vaig fer la idea de quina era la situació, per això no em va sorprendre l’herència que vam rebre. La realitat és que, malauradament, s’ha confirmat la situació que temíem i és que l’Ajuntament de Mataró va invertir d’una manera imprudent sense tenir en compte la situació econòmica ni la capacitat de retorn que tindria.
A dia 22 de maig de 2012, quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?La situació econòmica segueix sent molt delicada. Vam decidir afrontar els problemes de cara. L’hem encarat, per això. Ja hem aflorat el resultat del pressupost del 2011 de l’Ajuntament. El romanent negatiu és d’11,5 milions d’euros i en el grup Pumsa, Gintra i Prohabitatge el deute és superior als 17 milions d’euros. Estem afrontant una reestructuració bancària: estem parlant amb proveïdors i bancs per tenir anys de carència i poder convertir els deutes a curt termini en d’altres de mig o llarg termini. Busquem tipus d’interès baixos que puguem assumir amb la nostra situació econòmica. No estem disposats a pagar interessos excessivament elevats perquè no podríem assumir-los. Esperem que en els propers mesos puguem arribar a un acord per reestructurar aquest deute. Els riscos, evidentment, hi són, perquè quan un no pot pagar ha d’anunciar un concurs de creditors. Nosaltres esperem no haver-ho de fer, però si cal, hi arribarem. Jo sóc molt optimista respecte a aquest procés, però sí que és cert que la ciutat haurà d’ajustar-se el cinturó durant molts anys per pagar les inversions que s’han fet fins ara.
Situació delicada, però controlada?Està en vies de control.
El Ple va decidir no adherir-se al Decret Rajoy pel qual el govern central oferia crèdits als Ajuntament per fer front al deute amb els proveïdors. Vostès van proposar-ho, per què calia afegir-s’hi?L’Ajuntament no pot fer front al conjunt dels deutes que té. El que feia el Decret Rajoy permetia que ens endeutéssim sempre que fos per pagar factures als proveïdors i que el que feien aquestes factures era donar liquiditat al sistema i reduir els terminis de pagament. Això era molt positiu per a nosaltres. Les factures que entraven dins d’aquest termini tenien un valor d’aproximadament 12 milions d’euros. L’Ajuntament només podia fer front a la meitat, a 6 milions, pagant a uns 150 dies. La resta, uns 5,6 milions corresponents a factures del 2009 de Pumsa i Gintra no podíem assumir. Serà el Ministeri el que faci front a aquests 5,6 milions d’euros i és on tenim un risc gravíssim. El Banc de Santander serà qui pagarà aquestes factures per nosaltres i la informació que surt del Ministeri diu que ens les descomptarà de la Participació d’Ingressos de l’Estat (PIE). L’amenaça latent és que ens ho descomptin d’aquí a final d’any, cosa que si passés, ens faria molt mal. Vam perdre l’oportunitat de participar d’aquell Pla d’Ajust, que tenia el dictamen positiu de l’interventor. No votant a favor d’aquell pla vam deixar a mans de la discreció del Ministeri el fet que ens ho dedueixi com vulgui. Si ens ho dedueixen abans d’acabar l’any, ens faran un trau impossible de pal·liar. Estem intentant, per tant, que si el Pla d’Ajust donava deu anys per retornar els diners, a nosaltres com a mínim ens en donin 5.
Pumsa és un altre dels grans problemes de l’Ajuntament. Té un deute acumulat de més de 150 milions d’euros. L’Ajuntament de Mataró té un deute total de 306 milions d’euros, dels quals 160 són de Pumsa. D’aquests 160, n’hi ha 60 que són a curt termini i s’han de pagar abans del maig. Tenim els vint-i-pocs del Corte Inglés, però no n’hi ha prou. Estem fent un pax deutorum, és a dir, els hem dit als nostres creditors que no podem pagar. Els podem donar una part proporcional del que devem en efectiu, però hi ha una altra part amb què ells ens han de donar un període de carència de 2 o 3 anys. Després, ens hauran de convertir aquest deute en 10 o 15 anys, en deute hipotecari o bé fer-nos una quita. Ens hem posat en contacte amb tots els proveïdors perquè només tenim 20 milions dels 60 que devem. Per tant, ara estem negociant les condicions que ens poden posar. El problema és que hi ha una factura de 27 milions d’euros de l’edifici del Rengle que ha entrat a 31 de gener d’aquest any, de manera que no ha entrat dins el Decret Rajoy. Tenim una certa angoixa en el sentit que s’ha rumorejat que es podria ampliar el termini per presentar més factures. Si aquesta factura ens entrés, el Ministeri ens la pagués i després ens la descomptessin del PIE, hauríem d’estar un any i mig sense cobrar-lo. Això implicaria que hauríem de donar les claus al Ministeri. Estem negociant al més alt nivell perquè això no es produeixi.
Què ha passat amb Pumsa per arribar a aquesta situació?Pumsa no és una part estranya de l’Ajuntament, com s’havia fet creure a l’opinió pública. La Junta d’Accionistes de Pumsa eren els 27 regidors i el que feia que Pumsa gastés diners eren les majories que donaven els 14 o 15 regidors del tripartit. El que feia Pumsa era allò que se li reclamava des del govern de la ciutat, no és un ens aliè que feia i desfeia. La mateixa majoria que votava a favor de fer determinades coses dins l’Ajuntament era la que permetia que s’executessin els projectes de Pumsa. Qui ha endeutat Pumsa és el mateix tripartit que governava la ciutat. Pumsa no es pot dissociar de l’Ajuntament perquè quan aquesta empresa ha tingut problemes econòmics ha repercutit de forma directa i automàtica.
Els socialistes afirmen que no, però, vostès creuen que l’estabilitat de l’Ajuntament passa per l’estabilitat de Pumsa?Efectivament. Pumsa, Gintra, Prohabitatge, Aiga, Mesa, el Consorci de m1tv. Tot està estretament lligat. Som molt conscients que una cosa pot repercutir a l’altra. Hem anat als bancs a dir-los que volem pagar però que necessitem termini. Els hem posat damunt la taula tota la situació financera que tenim, per això estem aflorant els dèficits pendents. La situació financera és resoluble, però a llarg termini. I hem de tenir clar que tot això ho pagarem els mataronins.
El govern pot seguir tres anys més en minoria per fer front a una situació econòmica d’aquestes característiques?Si pot seguir-ho fent dependrà de la resta de grups polítics. Aquest govern està en minoria perquè no ha aconseguit tirar endavant un pacte de ciutat. No estem en minoria per altra cosa. Nosaltres continuem oferint aquest pacte de ciutat. És més, a causa de la situació que es va aflorant, penso que és més necessari que mai que la resta de grups es replantegin la situació i ens ajudin a tirar endavant les coses.
El Tot ha entrevistat els caps de tots els grups municipals de l’oposició i els ha preguntat pel pacte de ciutat. La CUP se’n desentén perquè ha dit “no esperem grans canvis d’aquest govern”. Ara bé, José Manuel López del PP i Mònica Lora (PxC) asseguren que aquest acord és al que s’hauria d’arribar perquè, segons el líder del PP, “la ciutat rebria un missatge de ciutat”. En canvi, Joan Antoni Baron va assegurar que “és una idea que no té futur”, mentre que Esteve Martínez d’ICV-EUiA demanava més concreció. Què demana CiU perquè els partits s’hi sumin?Penso que hi ha dos escenaris. Un, correspon al primer any. L’altre, és ara. Jo puc entendre les lògiques reticències per part dels dos grups que formaven part del tripartit que encara són presents a l’Ajuntament per posar de manifest quina era la situació real que vivíem. Hem de recordar que en el subconscient de l’opinió pública d’abans de l’11 de juny hi va calar la idea que la situació econòmica de l’Ajuntament era la correcta. Ara bé, els grups tenen més informació que mai perquè hem fet més trobades que mai. Un cop ja tenim damunt la taula la situació real, hem de veure com la redrecem i quin Pla d’Ajust presentem a Madrid abans del setembre. Ens hem d’asseure i parlar amb voluntat.
El veu possible?Pel que em diu vostè, crec que de mica en mica es va interioritzant que la situació és delicada i que hem de treballar junts. Hi ha signes positius que demostren un estovament per part del conjunt del consistori. Hem de treballar junts per la ciutat. El meu equip són els 27 regidors, només els demano que ens facin una mica de confiança, que nosaltres els hi donarem tota la nostra. Els socialistes van aprovar uns pressupostos, cosa que se’ls ha d’agrair. Aquells grups que van votar en contra del Pla d’Ajust per pagar els proveïdors també s’han adonat del risc de la nostra situació. Hi ha elements positius que fan que s’adonin que ho hem de fer entre tots. Hem creat, també, el Consell Econòmic i Social. El consistori ha de cedir protagonisme a la societat civil, però el primer que hem de fer és demostrar-los que anem tots junts.
El 2012 comportarà l’arribada d’aquest pacte?La ciutat necessitarà més d’una legislatura per pair aquesta situació, per tant, és just que ens posem d’acord tots els grups del consistori perquè els sacrificis hauran de ser globals i a llarg termini. Jo no deixaré d’oferir-lo. Prefereixo que hi hagi algú que em consideri un il·lús abans de deixar de proposar-ho. Malgrat les distàncies polítiques lògiques que tenim, ara toca deixar els colors polítics de banda perquè el que hem d’afrontar és una situació econòmica que ens compromet a tots.
Però les formacions li demanaran concessions a canvi d’aquest pacte.Cap problema. Abans de l’11 de juny, CiU va fer 32 anys d’oposició en el que vam assumir el nostre paper. Ara, des de l’altra banda, som molt conscients que en tenim vuit de vint-i-set. Si hem de repartir responsabilitats de govern n’haurem de parlar sense cap problema. Algú deia que era impossible governar amb vuit regidors. És molt complicat anar a la Sala de Plens, però governar no. Tant de bo poguéssim dividir la responsabilitat entre els 27 regidors i que poguessin compaginar la seva feina amb l’Ajuntament. Així, la ciutat tindria més atenció política, més consens i en sortiria beneficiada.
La suma exacta passa per la sociovergència. Joan Antoni Baron va explicar que els van presentar una proposta d’acord al mes de juny que ningú els ha respost. Hi va haver una proposta per part del PSC, tan dura que va acabar amb la baixa fulminant del primer secretari del Partit dels Socialistes. Jo crec que el problema no el vam tenir nosaltres, sinó que aleshores hi va haver un problema d’interlocució. He parlat més vegades amb el Sr. Baron des del mes de juny de les que ho havia fet en els darrers quatre anys. Sóc un alcalde amb les portes obertes a tothom i estic convençut que la realitat farà que ens posem d’acord. Si algú considera que es vol excloure del pacte de ciutat haurà de justificar-se.
Afirmava fa un moment que els socialistes havien tingut un gest de responsabilitat signant els pressupostos. Textualment, el líder dels socialistes va assegurar que “el Club Nàutic, el model de policia, el mapa escolar, la bonificació de l’IBI... són temes amb els quals el govern ens ha obviat quan estaven contemplats en l’acord de pressupostos que vam firmar”. Això els allunya?És possible que en alguns d’aquests extrems les coses no s’hagin parlat prou. L’esperit s’ha acomplert. Hi ha hagut més transparència que mai. Arran de l’acord, ens trobem setmanalment amb els socialistes. Per part del govern no hi ha voluntat de passar per damunt de ningú.
Malgrat la situació, com valoren l’acció de CiU d’aquest primer any?Estem orgullosos de l’esforç que hem fet. Ens agradaria que els resultats fossin millors. A mi el que m’agradaria que haguéssim aconseguit és aquest pacte de ciutat que no hem trobat. M’agradaria poder tenir més velocitat de creuer a l’hora de fer les coses. Hem aconseguit engegar les obres del Marta Mata. Vam canviar dues vegades de sistema i finalment es tiren endavant. També hem variat el model de la policia local. La majoria de delictes s’estan produint entre les set de la tarda i fins les dues de la matinada. Ara, li hem donat un format cònic. Tenim menys policies durant el matí i més durant la nit. Tot això s’ha explicat. Estem contents perquè hem estat transparents i hem tingut voluntat de diàleg. Estem contents, per tant, perquè la majoria de dictàmens que porta el govern als plens passa amb una majoria important.
Al llarg d’aquest any han passat moltes coses i hi ha hagut temes que han causat molta polèmica. La suspensió del Festival Shakespeare n’és un. Vostès van prometre durant la campanya electoral que el mantindrien una altra edició abans de plantejar-se’n la suspensió. Però a onze dies del seu inici l’anul·len per qüestions pressupostàries. Per què es tiren enrere?Nosaltres paralitzem la posta en marxa del festival Shakespeare perquè no tenim garantit el finançament per part de la Generalitat. No hi ha cap document signat i no se n’havia fet cap promoció. Veient que no tindríem els diners per tirar-ho endavant proposem a l’organització que el festival es faci sense l’aportació de la Generalitat, és a dir, sense comptar amb els 140.000 euros inicials de pressupost. L’organització diu que sense aquests diners no es pot fer i, per tant, es paralitza.
L’opció de recuperar-lo o de buscar un nou format hi és?Intentarem projectar la ciutat. Cada setmana es fan coses. Volem fer projectes que siguin perdurables i valorats per la mateixa ciutat de Mataró. Tot això s’ha de fer amb diners i quan no els tens el primer que has de fer és endreçar el teu pressupost, equilibrar-lo i a partir d’aquí sortir endavant. Jo no sóc partidari de festes que no em pugui permetre o no pugui pagar. Jo no vull anar a una festa amb un vestit de lloguer que després no podré pagar.
Per tant es podrien plantejar la idea de crear-ne un de nou però en el moment que hi hagi diners.Es crearà un festival quan hi hagi diners i serà el festival Shakespeare o el festival que considerem. De fet es recuperarà algun festival ara aviat per les Santes i intentarem treballar en la línia de portar a la ciutat coses que puguin ser interessants. Estem treballant amb grups de primera línia que puguin oferir concerts al voltant de Les Santes. Som un govern que ens agrada enraonar poc i fer molta feina. La política d’aquest govern és que la gent noti que les coses s’estan fent, que s’està endreçant la ciutat en la mesura del possible.
Un altre dels temes que li poso damunt la taula és l’Escola Municipal de Música, En el seu moment, els propis professors van denunciar que el model estava patint una persecució. ICV-EUiA els va preguntar si per vostès era un model d’èxit, si hi creien, i vostès van contestar que sí. S’està fent tot el possible per mantenir-lo?La veritat és que nosaltres estem fent tot allò que està a les nostres mans per mantenir el model d’Escola de Música, tenint en consideració que la situació del finançament d’aquesta escola és molt precària. El model es manté, el model es mantindrà i l’aposta d’aquest govern amb la sensibilitat per una escola de música és la que ha de ser i pot estar tothom ben tranquil. El que passa és que tinc la percepció que des del primer moment, de forma preventiva, hi ha hagut algú a qui se li ha posat al cap, probablement per una voluntat de desgastar-nos, que el govern no volia tirar endavant l’Escola Municipal de Música. És absolutament fals que el govern s’estigui plantejant això, al contrari, hem fet tot el possible i estem fent tot el possible perquè l’escola torni a obrir al setembre.
Hi ha una empresa que gestionarà l’EMMM. Se’ls ha demanat que una de les clàusules sigui que contractin el mateix professorat. Com ho veuen?Nosaltres també ho volem. El que passa és que els mateixos que ara demanen que es mantingui el professorat, són aquells que en el seu moment podien haver pensat crear-la en un altre format. Estem mantenint el mateix model i no podem fer altra cosa perquè estem lligats de peus i mans. L’Ajuntament no pot contractar quaranta professors, hem de fer un plec de clàusules de manera que l’empresa que se n’encarregui es pugui quedar aquests professors. Això serà lògic que succeeixi perquè és un model d’èxit que té uns professors i uns alumnes determinats.
Tercer conflicte. M1tv. Quina és la situació actual del Consorci?Tots els ajuntaments que ens han anunciat que sortirien o ja ho han fet o està en vies de fer-ho. El Masnou també marxa, de manera que dins dels pressupostos ja no hi ha contemplats els ingressos que aquests consistoris suposarien. Jo, personalment, estic trucant a ajuntaments per reclamar cobraments. Estic trucant perquè els altres pobles es facin càrrec dels seus deutes i els paguin. Hi ha una pòlissa de 225.000 euros que és la que recolza els deutes dels ajuntaments. Si les entitats financeres no ens donen aquesta pòlissa tindrem un problema. Estem en una situació molt difícil, de manera que estem assegurant el projecte. Per això agraeixo profundament els esforços que fan tant a la televisió com a la ràdio per mantenir aquests mitjans locals.
Els treballadors van assegurar que la retallada era pràcticament del 50 per cent. Els preocupava la qualitat del servei. El canal no ha quedat molt tocat?Nosaltres entenem la televisió com un projecte integral de ciutat que ens ajuda a vertebrar-la mitjançant també tot allò que passa d’interessant a la comarca. Ens sap molt greu que hi hagi hagut gent que s’hagi quedat sense feina, però vam fer un gest valent per salvar el mitjà. Vam comunicar a Lavinia que no renovaríem el contracte amb temps i forma. Sembla que hi va haver algun problema perquè em consta que aquests treballadors manifestaven que no se’ls havia comunicat que se’ls acomiadava. Jo vaig fer una petició pública a tots els alcaldes de la comarca per donar suport a m1tv. Vam proposar una rebaixa de quotes de prop del 35 per cent. Volíem ser més pagant menys, perquè així ens en podíem sortir.
Existeix la possibilitat de fusionar els dos mitjans públics, m1tv i Mataró Ràdio?El govern es compromet amb m1tv, però també amb Mataró Ràdio. Buscarem la manera que puguin treballar tots junts d’una manera eficient. El que sí que s’està analitzant són les sinergies que pot haver entre els dos mitjans. No té sentit que en una roda de premsa o en un acte de ciutat hi vagin els dos mitjans. Si amb una persona es poden fer les dues coses, es podran cobrir dos actes.
Per últim, falta parlar de les Associacions de Veïns. Al setembre abandonaven els consells de participació perquè es queixaven del mal model participatiu. Un model participatiu que el govern té contemplat canviar en el seu pla de mandat. En què consisteix?Era ben sabut que la participació havia arribat a un punt que s’havia de repensar. Ens va estranyar que abandonessin just quan nosaltres acabàvem d’arribar al govern, però ens va semblar bé perquè marcaven que hi havia un abans i un després. Nosaltres ja havíem dit que endegaríem un procés per variar aquest model i ho estem fent.
D’altra banda, vostès volien variar el mètode de finançament que tenen actualment les associacions de veïns, però finalment van acceptar mantenir-lo per aquest any. Què faran de cara a l’any vinent?La cogestió és una eina que volem posar damunt la taula. Haurem de treballar junts l’administració pública i els ciutadans. Des de fa molt temps, però, aquí hi havia una manera de donar la subvencions que es feia en base a convenis. Discrecionalment, es decidia quina quantitat es donava a cada entitat, que després havia de justificar les despeses. Hi havia uns informes de secretaria que deia que això s’havia de traspassar per canviar-ho a subvencions. Això implica que una entitat, en funció del que proposa, rep més o menys diners. Les AAVV s’hi van oposar i al final, ho vam replantejar. Hi ha dos tipus de subvencions: pel funcionament i per les activitats. De cara a l’any que ve ho tornarem a plantejar. Si el que reben les associacions són diners que es mereixen per allò que fan, nosaltres estarem encantats de seguir donant-los. Nosaltres som molt conscients de la feina que fan, perquè són elles les que donen la majoria de les solucions als problemes de barri. Són els primers mediadors dels barris.
Les formacions polítiques del consistori han definit el govern de CiU com a decebedor, hipòcrita, inexistent, retallador i ineficient. Què en pensa vostè?És la seva opinió i la respecto.
Quin adjectiu posaria a l’oposició?No entraré a valorar-la, no és la meva feina.
I a vostès, quin adjectiu es posen per aquest primer any?Tossuts.
