Escola Municipal de Música de Mataró. Aquest nom o la seva abreviació en forma d’EMMM és el gran protagonista, ni que sigui per reiteració, d’aquesta primera meitat de 2012 a Mataró. La cronologia de fets de les darreres setmanes i mesos s’assimilaven al joc d’estirar la corda, aquell en què és tan important la constància de fer força com una estrebada que desestabilitzi la banda oposada. La setmana passada, però, l’equilibri entre dos equips que haurien de ser un es va trencar. O, més ben dit, es va trencar la corda. Els 41 professors de la “famosa” Escola Municipal de Música de Mataró deien prou, convocaven la premsa i feien públic que estan farts d’incerteses. Incertesa com la del propi futur de l’escola.
La metàfora d’estirar la corda pressuposa dues forces d’interessos contraposats. La teoria diu que al voltant de l’EMMM no es dóna aquest cas. A priori tothom vol mantenir el model, tothom parla bé de l’Escola, tothom es fa seu el seu bon llegat, n’elogia el funcionament d’aquests quatre anys de singladura i defensa que Mataró segueixi tenint una escola pública de música com aquesta. Per tant no hi hauria d’haver-hi ni dos equips ni cap corda per estirar, diu la teoria. La pràctica, consumada ja en més de mig any de fets i facècies, és que aquesta EMMM de 800 alumnes, 41 professors penja, a hores d’ara, d’un fil.La situació a 30 de juny 30 de juny, final de curs. L’EMMM ha enllestit el seu curs, els docents han posat notes, s’han fet les audicions i activitats de final de curs i fins i tot s’ha engegat una primera maquinària burocràtica per renovar plaça als actuals estudiants.
Al costat de tot això, la incertesa. La incertesa dels 41 professors que acaben contracte el 31 d’agost, la incertesa de la disputa política entre un govern que assegura que l’actual model és bo però no és sostenible i una oposició que el colla i bloqueja al plenari de l’IME qualsevol desviació. La incertesa dels propis alumnes, a qui ningú els sap dir encara quines places, com i en quines condicions tindrà l’oferta docent de l’Escola de Música. La incertesa pedagògica, d’un claustre que funciona de forma interina i que ignora què ha de preparar del proper curs. O de si l’ha de preparar. La incertesa política, que de la mà dels professors de l’Escola Municipal de Música de Mataró va esdevenir la setmana passada, amb una roda de premsa vehement, una mena de plantada. Fins aquí. N’estan farts.“S’està atacant l’escola” “Estem farts d’erosions i de paraules i accions irrespectuoses envers la nostra feina i aquest model d’escola”. Així de ferms es mostraven els professors de l’EMMM quan van convocar, a finals de la setmana passada, una roda de premsa per denunciar les incerteses de les que parlàvem abans i també els “atacs” que segons ells estan rebent. El professorat, que desconeix quin serà el seu futur i el de la pròpia escola, diu prou i denuncia que “és impossible preparar el curs que ve si no sabem ni amb quines condicions ni si hi haurà EMMM”, com assegurava Montse Anguera, directora pedagògica de l’Escola.
El professorat va fer lectura d’una carta adreçada a l’IME i al regidor Galbany en què assegurava que “el claustre se sent ignorat i menystingut per l’IME” per la falta de comunicació entre l’Institut Municipal i el propi professorat. Setmanes enrere, asseguren els professors, van adreçar una carta encara sense resposta. Els professors critiquen tot el rumb donat a l’EMMM des del cessament d’Ignasi Gómez passant pel calendari de places i preus públics aprovat, el plec de condicions per externalitzar el servei que no els subrogarà els contractes o l’aplicació d’un conveni col·lectiu a les seves places que pot comportar una rebaixa salarial del 40 per cent. El claustre també es declara molest per l’informe del Liceu “ple d’errades de forma i contingut i que acaba per postul·lar-se per gestionar ells l’escola”, denuncien. Per tot això es van plantar i van assegurar que “no acceptem més temps de silenci i incerteses ni que es parli de l’escola com d’una oferta lúdica o de lleure, no acceptem continuar en el silenci i la prudència quan el model, l’estructura, la missió i els valors de l’escola es desdibuixen cada dia a base de decisions de despatx”, va llegir Georgina Blanch, docent del centre.La partida és política Amb la corda trencada, la pilota és ara a la teulada del plenari de l’IME que s’ha de posicionar en breu sobre una EMMM que ja està en pròrroga i a punt de penals per preparar el curs que ve. Els darrers dies s’està ultimant la recerca d’un acord que permeti desbloquejar els vots en el màxim òrgan de l’Educació i permeti una continuïtat de l’EMMM pendent de quines seran les seves condicions finals.
Aquí el govern insisteix una vegada i una altra que, sense l’aportació de la Generalitat, l’actual escola no és sostenible econòmicament i que és impossible subrogar el contracte dels professors de l’Escola. Amb el 30 de juny assumit i l’àrbitre a punt de xiular el final del partit, uns i altres, els altres i els uns, han de vetllar per no perdre. Poden agafar una altra corda, tornar a estirar o acabar el joc d’alguna manera o una altra. La partida pot passar a ser política i podria passar per una solució provisional d’un any. Sigui com sigui, però, el futur de l’EMMM segueix sent una successió de bugades que, en poc temps, ja ha fet perdre diferents llençols. El darrer, la sintonia entre IME i professorat.
El paper del Liceu
El Conservatori del Liceu, que té la seva pròpia escola a la ciutat, apareix en l’auca de l’EMMM de forma contínua. Al Liceu se li va encarregar una assessoria externa en el moment en què es va cessar Ignasi Gómez com a director de l’Escola, arribant-se a presentar la seva directora Maria Serrat com a directora executiva de l’escola, trobant-se de forma regular amb l’equip directiu de l’entitat però sense fer acte de presència a les seus de l’escola. En paral·lel, el Conservatori va rebre l’encàrrec de l’IME d’elaborar un informe sobre l’EMMM, informe polèmic pel seu cost de 8.000 euros i pel seu contingut ple, denuncien els professors “d’errors greus i imprecisions” i amb acusacions directes a l’actual planter de docents de l’escola com que practiquen “la improvisació constant”. Denuncien, a més, que ningú del Liceu ha presenciat la feina de l’Escola.
