La Fundació Iluro ha heretat l’obra social de Caixa Laietana. El nou organisme no manté cap tipus de relació amb l’entitat financera absorbida per Bankia i ha posat damunt la taula una sèrie de qüestions que s’aniran aclarint al llarg del temps. Què és? Quina funció té? Quina és l’obra social que hereta i que, per tant, ha de gestionar i replantejar? Són camins encara per recórrer però que comencen a esbossar-se.
La Fundació privada especial Iluro es va fer realitat el passat mes d’abril. Concretament el dia 19 es va fer oficial la transformació de l’antiga Caixa Laietana en Fundació Iluro i es va aprovar el patronat d’aquesta Fundació que ha de gestionar l’obra social i els equipaments culturals de l’antiga entitat d’estalvis. Així, es desenvoluparà, fomentarà, promourà i divulgarà tota classe de temes benèfico-socials, culturals, artístics i científico-tècnics.
La Generalitat va fer néixer fundacions independents, com la Iluro, a qui va traspassar l’obra social de diverses caixes que han patit processos d’absorció amb la intenció de garantir-ne l’interès públic. A continuació, va tutelar el procés de creació, en aquest cas, de la Fundació Iluro i va determinar qui havia de formar part del nou patronat, que es compondria a partir de membres de l’Ajuntament i d’entitats representatives de la ciutat.
Entitats
Conviuen en el Patronat dos representants de l’Ajuntament de Mataró –Ramon Manent i Jordi Surinyach– i els representants de cinc entitats, tots ells sota la presidència de Rafael Montserrat. La vicepresidenta, Roser Salicrú, ho és a proposta del Museu Arxiu de Santa Maria, mentre que són vocals també Antoni Blanch Joseph, Isabel Llaquet, Albert Roy i Pere Carles representant el Centre Catòlic, Sant Lluc per l’art, el Foment Mataroní i Òmnium Cultural.
El nou patronat ha d’establir la viabilitat econòmica de la gestió d’un patrimoni ampli i de la pervivència de l’obra social mitjançant un pla de viabilitat que n’asseguri el finançament més enllà de la dotació heretada de la Fundació Caixa Laietana.
L’herència
Rafael Montserrat, que va ser escollit President de la Fundació Iluro, ha explicat en una entrevista al Tot Mataró, que una de les funcions és “gestionar una sèrie d’edificis que en el seu moment es van retenir de l’aportació del negoci bancari”. De fet, “l’obra social de la Fundació Iluro s’executa mitjançant la Fundació Caixa Laietana”, de moment, segons el patronat. Actualment són dos organismes diferents, però esperen que “abans de final d’any s’unifiqui”, especialment perquè la Fundació Caixa Laietana té dificultats econòmiques que no li permeten gestionar-se de forma autònoma.
"Hem de ser més eficients i marcar una línia de treball coherent entre capacitat econòmica i obligacions"
Gestionar el patrimoni
L’obra social de l’antiga Caixa Laietana era àmplia i compta amb un patrimoni considerable que va des de l’organització del Premi Iluro a la gestió i administració d’edificis com la Casa Coll i Regàs o l’Ateneu. Segons ha explicat el seu president, “cal delimitar no només la despesa econòmica, sinó també els àmbits d’actuació”. Per això, també s’afirma que “cal acotar la nostra presència a la comarca i, si es pot, finalment només a la ciutat”, atès que fins ara Caixa Laietana emprava la seva obra social com un element de promoció – fora del Maresme – que “suposava una despesa extra de la que ara podrem prescindir”.
Aquest és un punt important si es té en compte l’actual situació de crisi econòmica, que ha afectat plenament entitats de totes les vessants de la societat i que són l’objectiu de l’obra de la Fundació Iluro: “existeixen necessitats molt importants a Mataró perquè hi ha associacions que pateixen per sobreviure i és a qui cal ajudar”.
Per tal de donar resposta a tota aquesta sèrie de necessitats, el patronat concreta que “s’ha de funcionar amb menys diners i de forma més eficient”, un aspecte que caldrà tenir en compte de cara al futur i que marcarà una línia de treball “coherent, entre capacitat econòmica i obligacions”. El primer pas serà “aclarir de quins recursos disposem”, per després “elaborar un pressupost que prioritzi les accions que s’han de dur a terme”.
Radiografia
Ara bé, de quin patrimoni estem parlant? En quina situació es troba? I el més important: quin és el futur de l’obra social heretada? D’una banda, hi ha el Premi Iluro, certamen reconegut a la ciutat que ja ha obert convocatòria pel 2013. I de l’altra, hi ha diversos edificis o parts de locals de Mataró i la comarca que són o seran propietat de la Fundació Iluro: la seu de la Fundació darrere l’Ajuntament, l’Ateneu, la sala d’actes i una sala d’exposicions del local de la Plaça Santa Anna, el centre per a la gent gran de Cerdanyola i la Casa Coll i Regàs. A la llista cal afegir-hi espais que la Fundació té cedits, i dels quals no pot fer-ne ús, a Mataró, Caldetes, Vilassar de Mar, Cabrera i Argentona.
Tirar endavant i, en conseqüència, mantenir actius tots aquests centres és complicat. Per això, Montserrat determina el “projecte de present” que tenen entre mans com “una presa de consciència de quins són els recursos i les nostres obligacions actuals”. I tot, per dissenyar un futur en què “haurem de tenir clar que hi ha coses que són importants que les hem de mantenir al preu que sigui”, com ell mateix constata.
Noves fórmules
Cap dels edificis anomenats “es malvendrà per obtenir diners”. Tot i així, des de l’òrgan gestor matisa que sí que “els edificis que no tenen un ús definit caldrà convertir-los en instruments que generin recursos econòmics per tirar endavant altres parts del nostre objecte social”, de manera que “alguns es posaran al mercat immobiliari en règim de lloguer”.
Aquest podria ser el cas de la sala d’actes de l’edifici situat a la Plaça de Santa Anna, així com també les oficines dels pisos superiors de la seu de la Fundació a l’edifici de la Biblioteca.
En canvi, el centre per a la gent gran de Cerdanyola, ja tancat des de fa mesos, no es reobrirà des de la Fundació “perquè no tenim recursos econòmics per posar a disposició dels ciutadans un equipament d’aquestes característiques de forma pràcticament gratuïta”. Malgrat encara no s’ha pres cap decisió, s’apunta que “no pot seguir aturat i s’haurà de buscar algú a qui li pugui interessar i tant pot ser un actor públic com privat que pugui fer-se càrrec de la instal·lació.
Futur garantit
En la resta de casos i en edificis més destacats de la ciutat com l’Ateneu, la biblioteca i la Casa Coll i Regàs, la Fundació té clar que l’objectiu és seguir apostant per la seva continuïtat, sempre que pugui haver-hi coordinació i col·laboració amb altres actors, ja siguin públics o privats.
Aquest és un factor imprescindible per a la Fundació: “en aquest temps de manca de recursos per a tothom, el que cal és sumar esforços i no pas fer-se la competència”.
