La Diada Nacional de Catalunya s’ha transformat en una jornada reivindicativa per la independència de Catalunya. Des de l’Assemblea Nacional Catalana conjuntament amb Òmnium Cultural creuen que el treball des dels municipis és clau, en aquesta altra vegada, per determinar la participació del gran acte a la Meridiana de Barcelona i dels resultats de les eleccions autonòmiques del pròxim 27 de setembre. Per aquest motiu, dissabte passat es va organitzar l’acte comarcal al barri de Cerdanyola com a reflex de la diversitat del país. Coneguem la situació i les reaccions.
Les xifres i les fotos aèries de les últimes, com a mínim, tres mobilitzacions durant la Diada Nacional de Catalunya, han portat a milers de catalans a participar d’actes com la gran manifestació del 2012, la Via Catalana del 2013 o la ‘V’ del 2014. Per aquest 2015 l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), conjuntament amb Òmnium Cultural, han organitzat la Via Lliure que omplirà la Meridiana de Barcelona. Cada 11 de setembre sembla més reivindicatiu.
L’any passat, també per la Diada, els independentistes ja només pensaven amb la consulta del 9N, aquest any ho fan amb les eleccions autonòmiques del 27S i, sobretot, amb el resultat d’aquestes.
La diversitat
La Via Lliure de la propera Diada s’ha dividit en el que l’ANC ha anomenat “10 eixos” que representen la regeneració democràtica, el benestar i justícia social, la igualtat, l’educació i la cultura, entre d’altres. I entre aquests eixos hi ha el de la diversitat, que precisament és on es trobaran totes les persones del Maresme que acudeixin a aquest acte. Aquesta etiqueta és la que s’ha fet servir també per encapçalar l’acte comarcal que es va fer dissabte passat al barri de Cerdanyola de Mataró. La ciutat sembla ser reflex d’aquesta etiqueta. “El centre de la ciutat és un reflex i els barris són diferents, es veu amb els resultats de les eleccions”, assegura el president de l’ANC Mataró, Jordi Tarragó. “Els barris no viuen amb tanta intensitat com el centre o l’eixample el procés sobiranista, s’hi ha de treballar més”, explica per la seva banda el president d’Òmnium Cultural de Mataró, Toni Pous.
“Convèncer és difícil, el que pots és exposar la teva manera de veure la situació”
Cerdanyola, zona difícil
L’ANC va decidir organitzar al barri de Cerdanyola el que van anomenar “És l’Hora dels Desitjos”. És per aixó que es va fer en aquesta zona: “Cerdanyola és molt representativa de tot el que és Catalunya avui en dia, és a dir, que hi ha persones de nacionalitats diferents”, assegurava dissabte passat una de les organitzadores de l’acte i membre de l’ANC, Carme Rigola. Tot i que no tots ho tenien tan clar: “No sé exactament si el motiu és la diversitat de Cerdanyola o perquè és el barri on serà més difícil guanyar amb els partits sobiranistes de cara al 27 de setembre, hem de ser realistes”, assegurava la presidenta de l’Associació de veïns de Cerdanyola, Constanza Rodríguez. Ella mateixa explicava que és un barri on hi ha un 33 per cent de nouvinguts i que ha costat acceptar un acte com aquest: “No tothom pensa igual, però des de l’associació de veïns creiem que la llibertat de decisió ha de ser el més important. La gent ha de poder decidir el que vol”, concloïa Rodríguez.
Desitjos
I és que, pensant en el 27S o en l’11S, l’ANC conjuntament amb Òmnium es van plantar a Cerdanyola amb l’objectiu de donar la seva opinió “respecte a tots els dubtes sobre la independència que es plantegin”, explicava Rigola. A la plaça central del Parc de Cerdanyola l’ANC hi va representar un Parlament de Catalunya de cartró on tothom qui ho volia hi enviava els seus desitjos escrits en unes fletxes que representaven els mateixos punters que es portaran a la Meridiana del pròxim 11 de setembre a Barcelona. Els missatges que demanaven els organitzadors podien demanar qualsevol cosa. Rigola assegurava: “També puc enviar un desig dient que jo ja estic bé com estic i em vull quedar amb el que tenim”. Tot i això hi abundaven missatges sobiranistes com el que explicava en declaracions al Tot Mataró el mallorquí-bretó Joan Pere Lebihan: “Catalunya som tots: els catalans de tota la vida i els nous catalans, ho hem de tenir clar i fer que segueixi així”.
L’ANC ha de convèncer els indecisos o els que no pensen el mateix que ells? “Si es convencen es convencen però de cap manera és una forma d’imposar”, responia contundentment Rigola. En la mateixa línia responia el president de l’ANC a Mataró: “Convèncer és difícil, el que pots és exposar la teva manera de veure-ho”. Tarragó afegia: “Si podem convèncer amb arguments, els arguments els tenim, el que no tenim és el component emocional. La independència la volem perquè el que volem és governar-nos, però no pretenem que ningú no senti el que vol sentir”. A qui sembla que ja han convençut és a l’Associació Oudiodial que asseguren tenir-ho molt clar: “Hem deixat tot el que teníem al nostre país i aquí volem construir la nova ciutadania, participant perquè el país d’acollida funcioni”. En boca de Sheriff Jarju, membre de l’associació, asseguren que no pretenen “canviar la societat d’acollida, sinó sumar” i “si això passa per la independència hi donarem suport”. Jarju conclou: “No volem estar fora del combat, el que volem és ajudar i fer país”.
Societat Civil Catalana creu que quedarà tocada la convivència i la cohesió social
27S implícit a la Diada
Aquesta Diada Nacional, una vegada més, tindrà un rerefons polític. Aquesta vegada serà de preparació a les eleccions del 27 de setembre. “La Diada està vinculadíssima al dia 27 en el sentit que és el punt de partida perquè el 27S la gent vagi a votar per quin projecte vol per Catalunya. A partir d’aquí hi ha moltes opcions i qualsevol és legítima”, explica Pous que afegeix: “Evidentment nosaltres estem intentant que tota la gent voti a les candidatures sobiranistes”. “Guanyar el 27S no vol dir fer la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) sinó tenir una carta de presentació, una carta democràtica i, sobretot, el suport de la gent”, assegura Tarragó que, a la pregunta de “Serà l’última gran Diada Nacional?” respon: “Tinc la sensació que fàcil no serà. Creiem que haurem de seguir treballant, lluitant, no sé si serà l’última però no tenim cap altra alternativa que, de moment, continuar lluitant per guanyar”.
Mataró amb la independència?
L’ANC ha iniciat un seguit de converses amb els diferents partits polítics per determinar la seva posició pel que fa la sobirania per Catalunya però, de moment, sembla no ser fàcil: “A Mataró ha quedat un Ajuntament molt complicat per fragmentat que està. Són nou grups polítics i molt diversos i, a més, un govern de coalició en minoria”, explica Tarragó, que assegura però que tots han estat molt receptius: “Segurament perquè són nous i representen uns ciutadans molt diversos”.
Aquest dijous al Ple Municipal es decideix si la ciutat de Mataró entra a formar part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). És una petició que ja van formular algunes de les forces polítiques sobiranistes que reben el suport de l’ANC i l’Òmnium Cultural. De moment les dues entitats sobiranistes a més a més de la pertinença a l’AMI anhelen els bons resultats de cara al 27S. L’any 2012 a la ciutat de Mataró - i amb pràcticament un 70 per cent de participació- 25.319 persones van votar forces sobiranistes respecte dels 26.474 que van votar Sí-Sí al 9N. Les xifres es repetiran? Caldrà esperar els resultats del diumenge 27.
“El que era la festa catalana ara és la festa d’uns quants”
De gent que no està a favor de la independència també n’hi ha, i molta. Des de Societat Civil Catalana (SCC) asseguren estar en contra del procés sobiranista. Des de la coordinació del Maresme, Felipe Moreno, creu que “és un procés que no porta enlloc” i que “la independència considerem que no és desitjada i tampoc possible i que l’únic que s’aconsegueix és que quedi tocada la convivència i la cohesió social de Catalunya”.
SCC no és un partit polític, és una organització com ho és l’ANC o Òmnium Cultural amb l’objectiu d’“aturar un procés que considerem perjudicial per a Catalunya”. De cara a l’onze de setembre Moreno assegura que anys enrere “era una festa, que també tenia connotacions polítiques i partidistes, però que es vivia com a festivitat”. Moreno conclou: “El que era la festa catalana, ara és només d’uns quants i creiem que tot això no és positiu”.
