L’ any 1959 la Caixa d’Estalvis de Mataró va organitzar la primera edició del Premi Iluro, un certamen que va néixer amb l’objectiu d’incentivar la recerca històrica sobre el passat de la nostra ciutat i de la comarca del Maresme. Després d’una primera edició feta una mica a corre-cuita i que va quedar deserta, el concurs va agafar embranzida i ha perdurat fins als nostres dies, arribant enguany a la seva 57a edició, sent segurament un dels premis d’història més importants i amb més tradició de tot l’estat espanyol. Actualment la Fundació Iluro és qui organitza el certamen després de la traumàtica desaparició de Caixa Laietana, hereva de la Caixa d’Estalvis de Mataró.
L’any 1863, en plena revolució industrial a casa nostra, un grup d’il·lustres mataronins van fundar la Caixa d’Estalvis de Mataró, la tercera caixa nascuda a Catalunya, amb l’objectiu de satisfer les necessitats de l’emergent classe treballadora. Ràpidament l’entitat es va convertir en una de les més importants a la ciutat i esdevindria un dels motors culturals i acadèmics de casa nostra.
D’aquesta manera, el 27 d’abril de 1959 la comissió de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Mataró va engegar la primera edició del Premi Iluro de Monografia Històrica que es va presentar amb el nom de “Premi Iluro 1959 de Biografia Mataronesa”. Des de llavors el premi s’atorga al millor treball de recerca històrica sobre Mataró o la comarca del Maresme, i es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fons documentals, biografies i autobiografies que constitueixin una aportació d’especial interès per al coneixement del passat històric de Mataró i el Maresme.
Incentivar la recerca
El premi va néixer amb una doble finalitat, estimular la recerca històrica i difondre el passat de la ciutat i de la comarca. Bona mostra d’això és que, a banda del premi en metàl·lic que obtenia el guanyador, la Caixa d’Estalvis de Mataró es feia càrrec de la publicació del treball premiat perquè les seves aportacions arribessin a bona part dels mataronins i mataronines. En la primera edició d’aquest concurs es van presentar només tres treballs i el premi era de 5.000 pessetes, una quantitat molt elevada per a aquells anys que ningú es va embutxacar, ja que en aquella ocasió el premi va quedar desert. En la segona edició el premi va passar a ser de 10.000 pessetes. La dotació econòmica va anar augmentant any rere any, i cal remarcar que l’any 1963, l’any que la Caixa d’Estalvis de Mataró feia 100 anys, es va atorgar un primer premi, un segon i un tercer.
Des del primer dia, el premi ha tingut un jurat qualificador format per personalitats destacades del món acadèmic i del món de la història que ha imposat el seu criteri de manera rigorosa i objectiva. Aquest jurat, que ha anat variant al llarg dels anys i que ha comptat amb algunes de les figures més importants de les lletres catalanes, ha estat l’encarregat d’escollir els treballs que després han estat publicats i que són el gran patrimoni que ha deixat el Premi Iluro a la ciutat de Mataró.
En total són més de 70 treballs que han rebut el premi o algun accèssit i que han pogut utilitzar les noves generacions per conèixer de més a prop la història dels nostres avantpassats.
Creu de Sant Jordi
La col·lecció de títols publicats del Premi Iluro en el seu marc, conforma un corpus tan valuós com a eina de consulta i font de continguts que l’any 2009, any del 50è aniversari del Premi Iluro, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó a què pot aspirar una iniciativa, personalitat o entitat a Catalunya.
A l’abast de tothom
Com hem dit, un dels objectius dels fundadors del Premi Iluro era acostar la història de Mataró i del Maresme a la ciutadania, d’aquesta manera un dels darrers projectes que ha engegat la Fundació Iluro, entitat que organitza el premi des del 2013, ha estat digitalitzar tots els treballs guanyadors i els accèssits publicats perquè els pugui consultar tothom a la pàgina web del Premi Iluro.
Temps complicats
Des de la primera edició quan la dotació del premi era de 5.000 pessetes fins als 4.500 euros que s’han donat en aquestes darreres edicions ha plogut molt. Però la realitat és que des de la seva creació el premi en metàl·lic va anar augmentant fins que el passat 2013 la xifra es va veure reduïda a la meitat. Si l’any 2012 el premi que donava la Caixa Laietana era de 9.000 euros, l’any següent quan la Fundació Iluro va agafar el relleu, la dotació econòmica es va reduir passant a ser de 4.500 euros, quantitat que s’ha mantingut intacta fins a aquesta darrera edició.
Un cop va desaparèixer Caixa Laietana, absorbida per Bankia, la Fundació Iluro va néixer per mantenir l’obra social i els equipaments culturals de l’antiga entitat d’estalvis. Des del primer moment, tot i la nefasta herència que es va trobar, la Fundació va deixar ben clar que tot i reduir l’import de la dotació econòmica, el Premi Iluro era un valor per a la ciutat al qual calia donar continuïtat.
Rècord de Joaquim Llovet
L’autor que ha guanyat més cops el Premi Iluro és l’historiador local Joaquim Llovet i Verdura que es va emportar el guardó sis cops, els anys 1965, 1970, 1973, 1979, 1985 i 2008. Darrere d’ell, amb cinc premis, trobem Antoni Martí i Coll que va guanyar els anys 1960, 1961, 1963, 1966 i 1977. Un esglaó per sota trobem Ramon Reixach i Puig (2005, 2007 i 2009) i Jordi Pomés i Vives (1990, 1992 i 1996) amb tres guardons. I per acabar Joan Giménez Blasco (2000 i 2012) i Benet Oliva i Ricós (1998 i 2004) han guanyat el certamen en dues ocasions. Per contra el premi ha quedat desert en tres ocasions, la primera edició l’any 1959, el 1983 i el passat 2014.
El darrer guanyador
‘La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714’ de Francesc Forn i Salvà és l’obra guanyadora del 57è Premi Iluro de monografia històrica que es va lliurar el passat 17 de novembre a la sala d’actes de l’Ateneu de la Fundació Iluro.
ALTRES GUANYADORS
Rosa Alcoy i Pedrós (1999)
Jordi Amat i Teixidó (1993)
Marià Barriendos i Vallvé (1992) Pere Benito i Monclús (1991)
Ernest Cañada i Mullor (1997) Alexandra Capdevila (2013)
Josep M. Colomer (1967)
Coral Cuadrada i Majó (1987)
Manuel Cusachs i Corredor (1995) Emili Giralt i Raventós (1963) Jaume Gonzàlez i Agàpito (1971) Montserrat Gurrera i Lluch (2011) Enric Jardí (1974)
Olga López i Miguel (1986)
Josep M. Madurell i Marimon (1968) Marta Manté i Bartra (1975)
Xavier Mas i Gibert 2001)
Pere Molas i Ribalta (1972)
M. Teresa Mora i Vila (1989)
Jordi Nadal i Oller (1963)
Oriol Olesti i Vila (1994)
José Poch (1962)
Marta Prevosti i Monclús (1980) Marià Ribas i Bertran (1963)
Maria Rodríguez i Calleja (1996)
Antoni Turró i Martínez (1976)
Jaume Vellvehí i Altimira (2002)
Josep Viñals i Iglesias (1982)
Assumpció Zapata i Buxens (2003)
ACTE SOLEMNE
El veredicte del certamen sempre s’ha fet el mes d’octubre. Inicialment l’acte de lliurament del premi es feia el dia universal de l’estalvi, però a partir de l’any 1978 el Premi Iluro va esdevenir independent i tingué un format més solemne i acadèmic. Des de llavors grans figures del món de la història i de la cultura com Pierre Vilar o Josep Fontana han obert l’acte amb interessants conferències i estudis sobre temes diversos. Enguany la conferència ‘Mataró del Maresme, entre la vegueria del Vallès i la vegueria de Barcelona’, ha anat a càrrec del Dr. Flocel Sabaté i Curull, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
