La zona dels panteons del cementiri dels Caputxins
El gran espai del Cementiri dels Caputxins, el qual celebra el seu bicentenari, està format per espais de diferents èpoques que el converteixen en un testimoni de la història del municipi des del 1817 fins a l'actualitat. Es tracta d'un dels recintes neoclàssics més importants de Mataró que es proclama com un interessant espai ple d'arquitectura i història. Descobrim els secrets que amaga el conjunt situat a l'aire lliure en una zona que, inicialment, es trobava allunyada del nucli urbà de la ciutat i que ara resideix al bell mig de Rocafonda.
Els cementiris en general, i concretament el dels Caputxins, constitueixen un recull i una mostra de la història d'una zona amb restes de personatges importants, panteons, mausoleus, escultures funeràries i molt més. Des de la seva construcció l'any 1817, arran de la prohibició d'enterrar els difunts a les esglésies que obligava a fer-ho en espais ventilats i allunyats del nucli urbà, ha viscut diverses fortificacions, enderrocs i reconstruccions.
El Cementiri dels Caputxins va ser construït fa 200 anys, després que així ho autoritzés l'Ajuntament de Mataró, i en només tres anys ja acollia pràcticament el 100% dels enterraments de la ciutat. L'any 1835 va ser incendiat i abandonat pels frares caputxins però uns anys més tard la junta d'Obra de Santa Maria va adquirir la finca que va convertir-se en el nou cementiri catòlic. Quasi 150 anys després, el 1982, el cementiri va passar a ser de propietat municipal i la concessió la té Cementiris Metropolitans CGC SL.
A l'espai hi reposen les restes de personalitats molt rellevants com l'impulsor del primer ferrocarril, Miquel Biada; el sindicalista Joan Peiró; l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch; els artistes Jaume i Jordi Arenas; l'arqueòleg Marià Ribas o el cantant Pere Pubill Calaf, conegut com a Peret, entre molts d'altres personatges importants per al municipi i per a Catalunya.
Zona de nínxols, molts d'ells amb gran presència de flors de record
Les parts del cementiri historicista
El gran Cementiri dels Caputxins ha esdevingut un testimoni de la història de Mataró, tant per les persones que s'hi han enterrat al llarg de les dècades, com per la varietat d'estils i espais diferents que el formen. Segons Agàpit Borràs –arquitecte i encarregat d'impartir una conferència sobre el tema amb Manuel Cusachs el dia 27 d'octubre al vespre– “és un cementiri historicista perquè no està fet amb un estil concret”, sinó que correspon a una manera pensada de fer les coses.
Al llarg dels anys l'espai ha viscut diverses ampliacions per acollir la gran quantitat de defuncions que tenien lloc a la capital del Maresme. És per aquestes ampliacions i els canvis que ha viscut al llarg dels anys que el cementiri compta amb un total de sis parts diferenciades que parlen de diferents èpoques. La zona dels Panteons, ubicada just a l'accés per la part inferior del cementiri, és un espai que compta amb tombes de les famílies burgeses adinerades del segle XIX.
Es tracta de la part més representativa del poder industrial d'aquella època amb famílies com la de Miquel Biada. Aquest espai també compta amb una cúpula espectacular que constitueix una còpia del Panteó de Roma. Així ho explica l'arquitecte Agàpit Borràs, el qual té clar que es tracta d'un dels cementiris més interessants de Catalunya per la seva estructura i pels elements que el caracteritzen.
Mirant a la dreta a partir de l'esplanada dels panteons, trobem la primera de les ampliacions amb les quals ha comptat l'espai, i que va anar a càrrec de l'arquitecte municipal Lluís Gallifa als anys 40. “La primera ampliació de Llevant és molt realista, ordenada i racionalista”, explica Borràs i afegeix que constitueix “un espai agradable i ben fet pel que fa a les mides i els colors escollits”.
Un altre dels espais del cementiri és l'escalinata, un element que comença a l'esplanada dels panteons i constitueix la columna vertebral del cementiri a partir de la qual neixen molts espais pel descans dels difunts. L'escalinata és un element molt particular que ha estat remodelat a partir del projecte impulsat per Mariona Gallifa i Agàpit Borràs i ara compta amb nous colors i rajoles que mostren una imatge més cuidada. Una altra de les propostes d'aquests dos arquitectes en el projecte de remodelació va ser la de “treure les reixes exteriors i posar vidres perquè els morts no han d'estar entre reixes”, opina Borràs.
A la dreta de l'escalinata es pot caminar per la segona ampliació de Llevant, duta a terme al llarg dels anys 50 i 60. Compta amb un gran nombre d'illes fetes sense ordre i amb set o vuit pisos de tombes per cada illa, un nombre massa elevat que fa que els pisos superiors siguin pràcticament inaccessibles. Borràs destaca que aquest espai mostra la història de la ciutat “perquè correspon a una època en la qual Mataró creixia sense ordre i el cementiri ho va fer de la mateixa manera”.
"La primera ampliació és realista, ordenada i racionista: un espai molt agradable”
Tornant enrere, pujant les escales per l'espina dorsal del cementiri, s'arriba al Cementiri del Convent dels Caputxins, conegut com el Cementiri Vell de 1817. Es tracta d'un espai molt cuidat i recentment reformat que compta amb un monument al Doctor Samsó, just a l'indret on va ser afusellat.
Per últim, al damunt del Cementiri Vell s'hi troba l'Ampliació Nord, feta el 1876. Allà s'hi pot trobar un monument en memòria dels 52 Brigadistes Internacionals de la Guerra Civil que van morir als hospitals de guerra de Mataró després de ser ferits a la batalla de l'Ebre. Es tracta d'un monument que va ser ideat per Agàpit Borràs i Mariona Gallifa l'any 1986 i que recorda un a un els noms, la procedència i l'edat de tots els brigadistes que van perdre la vida a la guerra. D'aquesta manera esperen que tothom qui visiti el cementiri pugui descobrir i recordar-los a partir del monument.
Exposició, conferència i concert
De cara a la celebració del bicentenari, s'han organitzat activitats diverses durant el mes d'octubre i fins a principis de novembre que esperen obrir el cementiri i la seva història a la ciutat:
- L'exposició 'El crit del silenci' de Jordi Sans Guijo, que es pot visitar a la Cúpula del Cementiri dels Caputxins del 14 d'octubre al 5 de novembre, de 10:30h a 13h i de 15h a 18h.
- La conferència 'El Cementiri dels Caputxins, 200 anys', a càrrec del periodista i historiador Manuel Cusachs i de l'arquitecte Agàpit Borràs, aquest divendres 27 a les 19h davant la Cúpula de l'equipament.
- Una visita guiada aquest diumenge 29 d'octubre a les 12 del migdia a càrrec de Manuel Cusachs
- Un concert de la Coral Primavera per la Pau, l'Escola de Música El Carreró i Nessun Dorma, el dia de Tots Sants a l'entrada principal del Cementiri
- L'últim acte serà una pregària el 2 de novembre a les 12 del migdia a l'entrada principal del Cementiri.
