Pocs podien imaginar quan fa cinc anys tres joves locals obrien un “cafè cultural” a l’antic local d’Iniciativa al Carrer d’en Pujol, que avui en dia podríem parlar d’un projecte tan consolidat i ferm com el que qualsevol pot copsar sols d’entrar-hi i fer-hi vida uns minuts. L’efemèride mana i vam parlar amb un dels socis d’Arcàdia, l’Andreu Beneit que com el bar en si es va mostrar cofoi i radiant en plena celebració d’aniversari. Als responsables d’Arcàdia se’ls endevina una combinació de responsabilitat i satisfacció certament interessant.
“Els cinc anys de cafè-biblioteca han estat vertiginosos” comença Beneit. Ens explica com l’ampliació del local, feta el tercer any d’existència de l’establiment, va ser com una catapulta que el va fer millorar en quantitat i qualitat: “Quan vam ampliar, la cosa va començar a anar definitivament sobre rodes. Les instal·lacions actuals permeten una programació estable i de qualitat, a la que la gent ha respost i que ha consolidat el projecte”. Però Arcàdia no sols és un bar on s’hi llegeix, s’hi xerra i s’hi va a espectacles. La cooperativa també treballa en la gestió cultural des de fa tres anys per la qual cosa els seus responsables “fan cultura” per partida doble. “El tema de la gestió cultural sorgeix quan tenim ganes de fer coses que aquí no hi caben. Vam anar fora del local a fer festes i revetlles i a partir d’aquí vam començar a treballar per diferents empreses i administracions” explica l’Andreu.
Una empresa institucional?
Algunes de les crítiques que des de posicions tirant a rancies s’ha fet a l’Arcàdia és que té relacions massa estretes amb l’Ajuntament de Mataró. Aquí Beneit es posa més seriós: “Tothom és lliure de dir i fer el que vulgui però cal tenir present que nosaltres som professionals de la cultura. Hi ha gent que confón cultura popular amb cultura gratuïta. En aquest “mundillo” sempre ha estat mal vist això de ser professional però el fet és que nosaltres teballem per qui ens contracti, sigui qui sigui. L’amor a l’art és genial i necessari però no és el nostre cas; nosaltres vivim del que fem i oferim als nostres clients” ens diu com resignat a seguir sota aquestes crítiques que des d’algun sector shan vertit ells. Ens constata per rematar el tema que les crítiques son minoritàries i exagerades.
Li preguntem a Beneit sobre què els va inspirar a l’hora d’impulsar tal com és el cafè cultural. “No ens vam fixar amb cap model concret sinó que vam agafar idees de diferents llocs i ens vam plantejar fer el bar on nosaltres hauríem volgut anar. Entre les ganes, la casualitat i la intuïció, hem acabat trobant un model que sempre hem definit a través del diàleg amb el nostre públic, veient què és el que la gent vol. Ha estat un procés ràpid, perquè cinc anys no són res, que ha deparat l’actual model, força consolidat” comenta el nostre interlocutor. Podem constatar, pel continu degoteig de gent mentres fem l’entrevista que el podríem etiquetar com “rotllo Arcàdia” agrada perquè és acollidor i pròxim. De fet, a jutjar per segons quina presència continuada podríem dir que aquest bar arriba a enganxar.
Mataró, ciutat adormida?
Amb peus de plom camina Beneit quan s’acosta l’hora de mullar-se per opinar sobre la ciutat que els dóna el menjar, i és lògic “Mataró és, com diuen una ciutat culturalment adormida?”; la pregunta del milió que poca gent vol contestar. “Mataró és una ciutat difícil, quan comences tothom és pessimista i et diu que no tiraràs endavant i té un ambient poc propici a fer cultura. Però per altra banda s’ha de dir que a Mataró s’hi fan moltíssimes coses interessants i aquesta aparent contraposició es converteix en paradoxa. Potser la clau és que falta un referent com pot ser la Fira de Teatre per Tàrrega o el Mercat de Música per Vic. Es fan coses però falta un referent, perquè Les Santes són una Festa Major. Exceptuant aquesta falta. Crec que Mataró ofereix força coses a pesar d’aquest ambient poc propici que et comentava” reflexiona aquest professional, i podríem afegir professionalista cultural.
Quan veiem que apart de cultura, que en saben força, els resposables d’Arcàdia se n’ensurten amb la diplomàcia, els busquem les pessigolles demanat-els-hi que ens diguin en què critiquen la gestió cultural de la ciutat. I el gestor cultural ens respon: “nosaltres no som ningú per dir res, no som cap lobby per pressionar ningú. Podem demanar moltes coses però la nostra no és una posició de força sinó de consulta. Podem presentar projectes que creiem que estan molt bé i que no els acceptin. Mataró ha desaprofitat grans oportunitats. Seria demandable a l’Ajuntament de Mataró, com a tots els altres, més atreviment amb la cultura, valentia i o més diners o millor gestió dels que hi han. Ho demanem com a gestors culturals i com a mataronins”. Deixem l’Andreu Beneit veient com els responsables del Cafè Cultural pioner de la nostra ciutat saben interpretar el seu paper. I que per molts anys gaudeixin amb la seva feina i facin gaudir els que entren al seu local.
