Mataró ret homenatge aquest dissabte a l'Onclu o Tio Rafael, un dels denominats "patriarques" de la rumba i mestre del garrotin. El seu nom complet és Rafael Salazar Giménez i va arribar a Mataró de la seva Lleida natal per fundar a la Baixada d'en Feliu una nissaga rumbera que ha seguit, ben a la vora del Carrer de la Palma on va néixer Peret, Rei de la Rumba. Camí dels setanta anys, l'Onclu Rafael rebrà el reconeixement i l'escalf de la seva ciutat com un punt més en el reconeixement com a referent de la rumba. El seu moment de màxima eclosió és la integració en el conjunt 'Patriarcas de la Rumba' que, amb tres discs, posa en valor a molts músics vocacionals com ell que, en molts casos, no havien transcendit públicament.
Mataró celebra el pròxim 1 de desembre la 5a Diada de la Rumba, la mostra anual de rumba catalana que també arriba a altres poblacions del país. Enguany l’acte està dedicat al garrotín lleidatà i inclourà l'homenatge a Rafael Salazar, "l'Onclu Rafael". L'acte vol celebrar i difondre aquesta música popular, de la qual Mataró és un dels bressols indiscutibles. Però, qui és exactament l'Onclu Rafael? Salazar és venedor i artista, gitano i català, mataroní i lleidatà, tot a parts iguals. Procedeix d'una família molt carismàtica de Lleida, d’on va venir cap a Mataró a finals dels anys 60. Ell i els seus germans freqüentaren la colla dels anomenats "carrinclons", que van donar color als grisos anys de la dictadura amb simpàtiques entremaliadures i garrotins sorneguers.
Tot i que a l’any 2000 va arribar a fer de guitarrista en alguna actuació de Peret la seva trajectòria es reservà a l'àmbit familiar fins que el 2005 va fundar Patriarcas de la Rumba i més tard Viejos Rumberos. En aquesta etapa ha dut fins als escenaris internacionals els garrotins clàssics, amb la seva interpretació sentida i impetuosa, gairebé pregonada. També ha practicat l’anomenat Ball de Guerra, una dansa histriònica i a vegades còmica, que combina moviments subtils i espasmòdics, molt comuna entre els gitanos catalans.
Els seus fills Rafalito i Johnny han heretat la vocació artística i són avui noms imprescindibles de la rumba catalana i la música gitana d'aquí. Entusiasta i afectuós, és una persona engrescadora i amb habilitats de conciliació.
Se'l considera un "home de respecte", categoria reservada als gitanos veterans amb una trajectòria moralment exemplar, que poden ser invocats com a consellers i mediadors de conflictes. Des de la quotidianitat i l'associacionisme, ha intensificat els vincles entre la comunitat gitana i la resta de la societat mataronina, gràcies al seu caràcter sociable, obert i generós.
La programació de la Diada
11 h | Plaça de l'Ajuntament
Animació infantil amb Dantuvi amb la Canalla.
11.30 h | Can Palauet
Taller de glosa (o garrotín) amb Pau Benítez i Dani Álvarez. Aquest acte té limitades.
12 h | Plaça de l’Ajuntament
Taller de ball (garrotín i rumba lleidatana) amb Dolors Pubill i Pati Rubio.
13 h | Plaça de l'Ajuntament
Homenatge a l'Onclu Rafael.
Acte seguit, Plaça de l'Ajuntament, Concert de “24 rumbes per diatònic” amb Carles Belda, Rafalito Salazar i Joanet Torroella.
Reivindicat tardanament
Carles Belda defineix a l'Onclu Rafael com "un patriarca, una ensenyança de Vida. Mestre de la Rumba, la cuina i el Garrotín. Un empelt de Lleida a Mataró, amant de les pomes I el pa de ronyó". El qualificatiu de Patriarca i la referència al garrotin són menesters, ja que és en base a aquest cant que va esdevenir popular i, en certa manera, ha rebut la reivindicació tardana que dissabte culmina a Mataró.
El seu fill, Rafalito, explica que el seu pare "sempre ha tingut la música dins i escoltava grups com Pink Floyd o King Crimson quan molts altres encara estaven amb el flamenc". La família va arribar el 1967 a Mataró i des de llavors no s'ha mogut.
No va ser, però, fins a l'eclosió dels 'Patriarcas de la Rumba' que el Tio Rafael va rebre el reconeixement del públic. "La idea era reproduir el Buena Vista Social Club amb els referents de la rumba, i ell i el seu garrotin hi havien de ser", explica en Rafalito. Recentment el grup, en el que també hi ha el mataroní Joan Calabuch ha tret un tercer disc: La Rumba de Sempre. Òbviament no hi falta el garrotin de Salazar.
Què és FORCAT?
L’associació Foment de la Rumba Catalana (FORCAT) és una entitat sense afany de lucre que treballa per a la promoció i el reconeixement de la rumba catalana en les seves diverses expressions musicals i socials. FORCAT aplega artistes, investigadors, aficionats, promotors i d’altres persones vinculades a la rumba catalana i/o a l’univers social on s’ubica aquest gènere musical. L’entitat vol esdevenir un referent associatiu en el seu àmbit, aglutinant els diversos sectors implicats en aquest fenomen sociomusical, compartint experiències i coordinant esforços en favor de la seva consolidació i projecció. Organitza anualment la Diada de la Rumba en diferents localitats.
Onclu Rafael: "A casa sempre cantàvem, ens donava calor"
Francesc Xavier Rodríguez i Zakaria Azouggagh entrevisten Rafael Salazar en motiu de l'homenatge a l'Onclu Rafael aquest dissabte.
Com van arribar els Gitanos a Catalunya?
A Catalunya hi ha gitanos des de fa 350 anys. Alguns es van establir a Lleida, d'altres per exemple a Barcelona, d'on venia la família de Peret i la majoria d'ells. Estaven captivats d'aquí, un país emergent i a tots els agrada Catalunya. Catalunya acull tan bé els gitanos que un poble que és nòmada per naturalesa s'hi estableix i fa comunitat aquí.
D'on et ve la passió per la música, que dueu a la sang?
De la meva mare. Ella sempre cantava a casa, ens donava calor. Era una cantaora de cap a peus, que no necessitava ni tan sols una guitarra. La meva mare, quins records! Era una bellesa... ja no en queden de dones així, una dona negra, de cabell fosc, preciosa, bona mare i bona cuinera.... era la més gran. I de la família del meu cosí. Eren els més grans! La meva tia Maria Giménez, què puc dir d'ella i la seva família? Què puc dir! I la família de Peret... eren tan amables amb tots nosaltres. Ens van tractar com els seus veritables familiars.
Eren autèntics artistes plens de creativitat. Que transmetien la música com un patrimoni, de generació en generació.
Jo tinc 76 anys i quan tenia quatre anys ja a casa meva la porta mai es va tancar per a ningú. Els gitanos entraven, passaven i tenien un plat a taula. La meva mare sempre deia "mengem, compartim el menjar amb tots els que passem, ens distingim així des de la resta de la societat". Recordo que hi havia molta unió entre nosaltres. Ens estimem, ens respectem moltíssim, nosaltres.
Com va néixer el projecte 'Patriarcas de la rumba'?
Patriarcas neix del projecte de fer una banda que ressalti els més grans, els millors, un concepte tan nostre com aquest de "patriarca". La meva mare, el meu avi, no som Patriarques, els patriarques eren tots, els més vells. El patriarca és el gran cap que regula la família. Quan es va idear aquest grup amb cinc dels veterans teníem clar el nom i el concepte de patriarques que havia d'anomenar la banda. Va venir sol: Patriarcas de la Rumba. I així ens va quedar i així vam triomfar.
