El Mercat de Música Viva de Vic, el Jazz Terrassa, l’Embassa’t, el Festival de Cinema de Sitges, el Vida de Vilanova i la Geltrú, el Rock Fest de Santa Coloma de Gramenet... Cada vegada són més les ciutats que aposten per un gran esdeveniment cultural per erigir-se com a pol d’atracció i rebre visitants de tot Catalunya. Festes Majors a banda, les ciutats de l'àrea i l’anella metropolitana han trobat en els festivals de cinema, musicals o tradicionals una fórmula per donar-se a conèixer i situar-se en el mapa. De moment, Mataró concentra esforços en Les Santes i no ha trobat encara la forma de donar-se a conèixer arreu del país.
"Gairebé totes les ciutats de l'entorn que tenen un potencial com Mataró tenen esdeveniments que atrauen molt públic i és evident que a Mataró fa falta un atractiu així". Qui parla és Jordi Novo, president de la Unió de Botiguers de Mataró. Novo sap, però, que dir-ho és molt més fàcil que posar-ho en pràctica: "Hem de treballar per buscar de quina manera ho aconseguim. Una opció seria fer-ho a través d'una col·laboració entre el sector privat i l'administració, ja que aquests grans esdeveniments suposen una gran despesa, però cal trobar-ho. Hem plantejat la proposta i presentat alguna idea però caldria desenvolupar-la i treballar-la a escala de ciutat", sentencia.
Novo, així com la majoria d'actors culturals de la ciutat que fa temps que parlen d'una possibilitat com aquesta, s'inspiren en les capitals de comarca que han sabut trobar la clau de l'èxit. Els números parlen per si sols: 210.000 visitants al Festival de Cinema de Terror de Sitges, 55.000 al Rock Fest de Santa Coloma, 30.000 al Festival Vida de Vilanova i la Geltrú o 9.000 a l'Embassa't de Sabadell. Fora dels números que tenen els festivals barcelonins (el Primavera Sound o el Sònar, amb 200.000 i 160.000 espectadors respectivament), les xifres d'assistència que registren la majoria de festivals "metropolitans" no tenen res a envejar als celebrats a la ciutat comtal.
Falta d'espai
Mataró ha tingut propostes interessants sobre la taula, però un dels primers problemes que es plantegen és el de la falta d'espai. A on encabir aquestes altes xifres d'assistència? Per certs actes de Les Santes s'han trobat alternatives com ara la platja o el Nou Parc Central, però en cap cas hi ha una alternativa a cobert o que pugui ser tancada (i permetre, per tant, el control d'entrada).
Així, actualment no hi ha a la ciutat un espai "tancat" que pugui acollir més de 2.000 persones. L'únic equipament públic que ho proporciona és el Poliesportiu Municipal Eusebi Millan, i per molts promotors culturals de la ciutat no compleix amb les característiques perquè s'hi realitzin festivals de música, infantils o fires tradicionals.
Hem plantejat la proposta i presentat alguna idea però caldria desenvolupar-la i treballar-la a escala de ciutat” Jordi Novo - Unió de Botiguers de Mataró (UBM)
El camí que ha obert la festa major
Encara que Les Santes siguin l'únic pol d'atracció important (la Nit Boja acull més de 20.000 assistents), durant els últims anys han servit per fer palès la problemàtica per fer front a la llei que regula els macro-esdeveniments. Una llei que va veure com s'endurien molts dels seus aspectes arran de la tragèdia del Madrid Arena, a on van morir cinc joves a causa d'un excés d'aforament i el taponament d'algunes de les sortides d'emergència.
"Aquella tragèdia ho va canviar tot", assegurava aleshores el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Quim Fernàndez. Es va endurir la normativa, van canviar les normes de seguretat i molts actes van haver de canviar de lloc, fet que va encarir també la producció d'actes culturals.
El Madrid Arena i les posteriors conseqüències van provocar un canvi de mentalitat global, però també un gir en la manera de preveure els esdeveniments, i han estat molts els actes multitudinaris de Santes que han canviat de lloc o de format per adaptar-se als nous temps. D'una banda, la ciutat ha hagut de trobar la sortida al que semblava un atzucac però, de l'altre, ha servit per redescobrir i potenciar espais que no s'havien tingut mai abans en compte.
Gràcies a aquests primers passos actors com ara la Unió de Botiguers s'atreveixen a apuntar el camí cap a on aniria el possible gran esdeveniment. "Hi ha idees però s'han de polir perquè podria ser un esdeveniment firal que estigui arrelat a Mataró", explica Jordi Novo.
Fórmules que funcionen arreu
Les fórmules varien segons la ciutat. A Sitges, per exemple, l'èxit del Festival de Cinema de Terror es remunta al 1968. Vic ha canalitzat l'afluència de públic del Mercat de Música Viva (iniciat el 1989) i hi ha sumat des del 1996 el Mercat Medieval, una fira que recrea l'època amb expositors i artesans.
Les ciutats de Terrassa i Vilafranca també tenen, com Vic, dos grans esdeveniments. Terrassa compta amb la Fira Modernista (que atrau cada any al mes de maig més de cent mil visitants) i el Festival de Jazz Terrassa, una cita ineludible pels amants d'aquest estil de música que té lloc a la ciutat des de l'any 1982 i que ha vist passar prop de 3.500 músics al llarg d'aquests molts anys d'activitat a ple rendiment. Pel que fa a Vilafranca del Penedès, els seus dos grans actes són la Fira del Gall i el ViJazz, una iniciativa que uneix la música amb el vi.
"Cal un gran acte potent, fins i tot pensant a escala internacional” Jordi Novo (UBM)
Propostes de nova creació
El que és cert és que cap d'aquestes últimes propostes esmentades són de nova creació. Així, si el que es busca és posicionar Mataró amb un esdeveniment "potent, fins i tot pensant a escala internacional", tal com apuntava el president de la Unió de Botiguers, el que fa falta és emmirallar-se en les propostes que fa pocs anys que roden però que han aconseguit fer-se un lloc a les agendes de molts catalans.
És el cas de l'Embassa't, de Sabadell, organitzat per primer cop el 2009 i inspirat en el PopArb d'Arbúcies. El format? Aforament petit, cartell amb grups independents i preus populars. Però no és l'única opció: Hi ha el cas del Rock Fest de Santa Coloma de Gramenet, una proposta que ha recollit un èxit meteòric. En només cinc edicions, aquest festival dedicat a la música rock i heavy metal ha aconseguit posicionar-se entre els més destacats del calendari.
I si parlem d'èxits meteòrics, no es pot oblidar el Festival Vida de Vilanova i la Geltrú. La clau, segons els organitzadors, ha estat obrir les portes al públic familiar. Això ha permès aprofitar l'espai tot el dia, ja que a les hores diürnes el recinte està ple d'infants que corren pels espais de joc habilitats. I, a la que cau el sol, hi entra el públic més jove. Fórmula que no fa més que consolidar la proposta. Sigui amb el format que sigui, Mataró ha de trobar la seva fórmula.
Què ha perdut Mataró?
En els últims anys algunes propostes han marxat de la ciutat. Ho han fet per motius diversos, però el fet és que la ciutat no ha sabut mantenir iniciatives com La Festa del Cel, el Festival Cruïlla de Cultures o el Festival Shakespeare. Repàs a algunes de les marxes més significatives:
•Festival Cruïlla
Celebrat actualment el mes de juliol a Barcelona en un format de dos dies, va començar a la ciutat el 2005 com un cicle de concerts que durava prop d'un mes. Després de tres edicions a Mataró, el festival va fer primer el salt a la capital i, dues edicions més tard, va canviar el format per adaptar-se a la fórmula que més èxit té entre els festivals d'estiu musicals. L'edició de 2018 va tenir una afluència de prop de 60.000 assistents.
•La Festa al Cel
Va arribar a la ciutat des de Barcelona, i va celebrar-se dues edicions. La tercera, l'Ajuntament va decidir cancel·lar-la a tres mesos de l'esdeveniment. Va semblar que Santa Susanna en prenia el relleu, però l'edició de 2018 va acabar celebrant-se a les terres de Lleida.
•La Festa RM
150.000 persones segons la policia i 300.000 segons els organitzadors es van arribar a congregar a les festes organitzades per Ràdio Mataró i Justo Molinero al Parc Central de la ciutat. "La Festa", tal com es coneixia, era un autèntic bany de masses, i havia aconseguit que artistes com David Bisbal, Amaral, Marta Sánchez, David Civera o Las Ketchup aterressin a Mataró per oferir els seus concerts. La tercera edició no va arribar a celebrar-se.
•Festival Shakespeare
Després de 10 edicions, el festival desapareixia el 2015. Es va celebrar durant 9 anys entre Mataró i Santa Susanna i 3 a Barcelona. La suspensió de l'edició del 2015 venia amb una carta dels seus responsables assegurant que el seu model "no encaixava amb la política cultural del moment".
