A principis del 2000 només hi havia empadronats 77 habitants de nacionalitat xinesa a Mataró. En els darrers anys, però, aquesta xifra ha crescut exponencialment fins a arribar a ser la segona comunitat estrangera més nombrosa al municipi, amb 2.542 persones inscrites actualment. El desig de millorar la seva qualitat de vida els ha portat fins a una ciutat que, a poc a poc, els acull amb menys prejudicis. El caràcter emprenedor i perfeccionista d'aquesta població ha estat clau per donar pas a un canvi d'imatge i per oblidar episodis malaurats com el de l'Operació Wei del 2009. Ara la comunitat xinesa de Mataró continua lluitant per conservar el seu protagonisme en l'activitat empresarial de la comarca del Maresme encara que hagi de reinventar-se mil vegades.
La Liying Chen és una de les mediadores interculturals que treballen al Servei d'Igualtat i de Ciutadania de l'Ajuntament de Mataró. Nascuda a la Xina, fa prop de vuit anys que viu a la ciutat i més de dos que exerceix aquesta professió. "M'agrada molt aquest ofici perquè pots ajudar la gent i fer possible que les tradicions del meu país també arribin aquí", explica.
De fet, com la majoria dels seus compatriotes, Chen és una gran aficionada a celebrar esdeveniments com l'Any Nou Xinès i defensa a ultrança la importància de no perdre la llengua materna. En aquest sentit, aquesta mediadora parla a la perfecció el castellà, el català i el xinès, un domini d'idiomes que ha estat clau a l'hora de desenvolupar la seva feina. "Cada dia he de fer unes quantes mediacions, especialment en l'àmbit educatiu, però també en el sanitari", afirma l'entrevistada.
La comunitat d'origen xinès és la segona més nombrosa a Mataró, amb 2.542 persones empadronades, una xifra que representa el 2% del total de la població resident al municipi.
I és que ella és l'encarregada que els prop de 3.000 xinesos que viuen a Mataró puguin realitzar sense problemes tràmits tan quotidians com entrevistar-se amb els tutors dels seus fills, entendre les indicacions dels metges o demanar ajuts de benestar social.
"La nostra llengua no té res a veure amb les que es parlen a Europa i és per això que el paper dels mediadors és molt rellevant", assegura Chen. Acostar codis culturals per garantir la igualtat d'accés i de coneixement és la seva tasca principal, sobretot perquè els nouvinguts puguin relacionar-se amb la població nascuda a Mataró. "Els xinesos que arriben a la ciutat acostumen a tenir familiars i amics que resideixen i treballen aquí, fet que provoca que només es comuniquin entre ells", explica.
Fora de ser un mer estereotip, Chen reconeix que "la comunitat xinesa és més aviat tancada per culpa de la barrera idiomàtica". Tanmateix, en el cas de les noves generacions, nascudes a Catalunya, això ha canviat: "Estudien una carrera, ja no treballen en el negoci familiar, formen el seu propi cercle d'amistats i aposten per barris que no són el Pla d'en Boet, Cerdanyola o Rocafonda".
Tradicions que es mantenen
Tot i que saben adaptar-se a nous entorns sense problemes, la comunitat xinesa encara no ha deixat enrere certes tradicions i costums que els caracteritzen. Una d'elles és enviar els seus fills a la Xina quan són ben petits: "Perquè aprenguin el xinès i la mare pugui seguir treballant, els nens acostumen a passar la seva primera etapa vital amb els avis a la província d'origen", explica l'entrevistada.
Aquest distanciament dels progenitors i desarrelament amb la societat que després els haurà d'acollir comporta més feina al Servei d'Igualtat i Ciutadania, ubicat al Centre Cívic del Pla d'en Boet. "Quan tornen, els costa seguir el ritme a l'escola i sovint es produeixen moltes situacions de marginació", assegura Chen.
En general, i com passa en la majoria de processos migratoris, un cop s'han instal·lat a Mataró els xinesos tornen al seu país de naixement quan són grans. "Els meus pares segur que marxen d'aquí uns anys, però jo tinc molt clar que em quedaré perquè tots els meus vincles són aquí", confessa la mediadora. El testimoni de Chen posa sobre la taula que les diferències generacionals comencen a ser una realitat dins la comunitat xinesa, un col·lectiu que ha prosperat en el seu objectiu d'aconseguir una millor qualitat de vida amb la cultura de l'esforç com a base.
"Tot i que això ja no es dona en les noves generacions, la comunitat xinesa ha estat sempre més aviat tancada a causa de la barrera idiomàtica."
- Liying Chen, mediadora intercultural de l'Ajuntament de Mataró
Diversifica i triomfaràs
La visió empresarial i emprenedora dels xinesos va desembarcar a Mataró amb la primera onada migratòria, a principis del 2000. Precisament en Sipeng Sun és un dels que van apostar per la ciutat amb el canvi de mil·lenni, gràcies al fet que encara conservava la seva hegemonia com a centre neuràlgic de l'activitat tèxtil a Catalunya. Dues dècades després, l'entrevistat diu que aquest municipi és el territori on se sent més còmode, la terra on han nascut les seves dues filles i on pensa jubilar-se quan arribi el moment. Tot i això, assegura que el sector ja no passa per una bona època i que ja no li surt a compte tenir obert un taller perquè, entre altres raons, “tota la feina de confecció s’exporta a altres països com Turquia i els joves ja no es volen dedicar a aquesta professió”.
Fundador i propietari de Fornisa, en Sipeng va a la recerca d'un pla B. “Encara no sé què faré, però és evident que apostar per un negoci de restauració és una bona opció”, opina, fent palès que obrir i tancar etapes és llei de vida encara que costi. I és que no fa tant que la comunitat xinesa a Mataró va deixar enrere un dels episodis amb més ressò mediàtic que ha viscut el municipi en els darrers vint anys: l’Operació Wei. Parlem d’un dels majors desplegaments policials de Mossos d’Esquadra a Catalunya, amb 750 agents sobre el terreny que van intervenir més d’una setantena de tallers tèxtils presumptament clandestins, i també habitatges, tots propietat de ciutadans d’origen xinès.
"Els xinesos han canviat el tèxtil pel sector serveis, amb negocis vinculats a la restauració, l'alimentació o els articles de regal i d'ocasió, que els acosten a la resta de la població"
Cap dels 77 detinguts a la macrobatuda duta a terme el 2009 va acabar a la presó; es va demostrar que 59 dels 72 tallers intervinguts tenien llicència municipal, i l’Audiència Provincial de Barcelona només va condemnar a tres anys i mig de presó tres de les sis persones acusades de delicte d'explotació de treballadors. “Se n’ha parlat molt poc, als mitjans de comunicació, d’aquest desenllaç, i ningú ha donat explicacions”, considera un dels tècnics del Servei d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament. El mal, però, ja estava fet i la comunitat xinesa va haver de treballar de valent per desvincular la seva imatge de connotacions negatives.
“El seu talent innat a l’hora de reinventar-se va fer possible que, tot i abandonar el sector tèxtil, continuessin aixecant persianes i invertint en la ciutat durant els pitjors anys de la crisi econòmica”, afirma una altra de les tècniques, que afegeix dues dades força reveladores: “El 8,2% dels xinesos empadronats a Mataró paga rebut de brossa comercial i pràcticament no n’hi ha cap a l’atur”. Els mercats de la restauració, l’alimentació i els articles de regal i d’ocasió són els que més han atret, en aquesta segona etapa, l’atenció d’aquest 2% de la població resident a la capital del Maresme.
Regentar aquesta mena d’establiments els ha acostat al conjunt de la societat i està donant pas a l’aparició d’altres petites empreses del sector serveis, com gestories, perruqueries, centres d’estètica o autoescoles. A més a més, des del Servei d’Igualtat i Ciutadania destaquen que “els empresaris d’origen xinès ja estan començant a contractar persones que no són del seu propi col·lectiu, sobretot en el sector de la restauració”.
La unió fa la força
Un altre dels motius pels quals en Sipeng Sun assegura que li queden tres anys en el tèxtil són els problemes a l’hora de cobrar la feina feta. “Entre tots els tallers de confecció liderats per empresaris d’origen xinès acumulem 100.000 euros de pèrdues”, denuncia. És per això que el 2017 va decidir crear l’Associació Catalana d’Empresaris Xinesos del Tèxtil i la Confecció. “Al principi no denunciàvem, però ara ja anem a judici perquè és una situació insostenible”, assegura el propietari de Fornisa.
És a través de l’associació presidida per Sun que el Servei d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró arriba a la comunitat xinesa i s’assabenta de les seves preocupacions i demandes. “Hem establert una agenda de treball i ja hem obtingut resultats positius en l’àmbit de les llicències de terrasses, el carnet de manipuladors d’aliments, la seguretat ciutadana o l’aprenentatge de la cultura i de l’idioma mandarí", expliquen des de l’ens del Centre Cívic del Pla d’en Boet.
Segons afirma Sun, "arribar fins aquí no ha estat fàcil perquè tirar endavant una associació implica molta feina i iniciativa”. Tanmateix, era un deure pendent i molt necessari, tant per a la comunitat xinesa com per a l’Administració, no només en matèria econòmica o empresarial. “Gràcies a l’entitat podem organitzar-nos millor i celebrar les tradicions que formen part de la nostra cultura”, assegura. Entre aquests esdeveniments no hi poden faltar l’Any Nou Xinès, que se celebra al Parc Central des del 2017 amb una rua i diverses actuacions.
