Fa una dècada, l'any 2009, un total de 274.000 alumnes van començar l'educació secundària a Catalunya. La setmana passada, prop de 325.000 estudiants, un 15% més, van iniciar aquesta nova etapa. De la mateixa manera, també s'ha incrementat el nombre d'inscrits a batxillerat i a la formació professional al territori. Queda clar que, amb una natalitat que no para de caure des del 2012, la pressió demogràfica es concentra avui dia sobretot en la població adolescent: nois i noies que es troben a les portes d'entrar al mercat laboral, però que sovint no tenen les eines per accedir-hi. És per aquest motiu que l'Administració comença a mirar més enllà de la universitat i a promocionar altres tipus d'estudis superiors com la formació professional amb un únic objectiu: trobar el millor antídot contra l'atur juvenil.
"Hem de fer entendre a la societat que els estudis universitaris no sempre són la millor opció ni tampoc garanteixen al 100% la inserció laboral dels joves", afirmen fonts de la secretaria tècnica del Consell de la Formació Professional de Mataró. De fet, abans que faci un any de l’obtenció del títol, les dades del Departament d’Educació assenyalen que un de cada dos graduats de FP té feina.
Així mateix, els alumnes dels cicles d'informàtica i comunicació, d'administració, de comerç, transport i logística o de l'àmbit sociosanitari amb prou feines saben què és l'atur. A banda del reconeixement que tenen aquests ensenyaments entre el teixit empresarial, l'evolució a l'alça de les xifres de matriculació també demostra que l'FP ha deixat de ser l'aneguet lleig de l'oferta formativa un cop se supera l'educació secundària.
Mataró és la millor prova que aquest canvi en les preferències dels alumnes ja és una realitat. De fet, 1.521 joves es van matricular en un cicle formatiu de grau mitjà en el curs 2018-2019, prop d'un 8% més que en el curs 2014-2015. En el cas dels cicles de grau superior, l'increment ha estat més notable: de 1.007 inscrits el curs 2014-2015 a 1.193 l'any passat, un 18,5% més.
I és que estudiar un cicle de grau superior és una decisió que cada vegada prenen més joves un cop han finalitzat el batxillerat. "Després d'aquests estudis, que els permeten tenir un primer contacte amb el mercat laboral, aterren a la universitat molt més preparats que els seus companys", asseguren des del Consell.
Tanmateix, encara hi ha camp per recórrer. Un dels majors reptes és adaptar l'oferta formativa a les necessitats de les empreses, per tal d'afavorir encara més l'ocupabilitat dels estudiants. Tot i que el món professional canvia constantment i requereix treballadors amb competències i habilitats renovades, estrenar un nou cicle no és una tasca fàcil. "És un procés molt lent que exigeix una inversió molt alta, estudis de mercat, instal·lacions adequades i l'autorització del Departament d'Ensenyament", expliquen.
Una oferta adaptada als nous temps
A Mataró s'imparteixen un total de 21 cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i 24 cicles formatius de grau superior (CFGS). En conjunt, parlem de 2.714 alumnes que van optar per algun d'aquests ensenyaments durant el curs 2018-2019, segons les darreres dades del Consell de la Formació Professional de Mataró. En un futur no gaire llunyà està previst que l'oferta formativa s'ampliï i vagi més enllà de les disciplines tradicionals.
En aquest sentit, tot apunta que en els pròxims anys l'FP evolucionarà cap a dos àmbits en concret: estudis artístics, i turisme i hostaleria. "Serien cicles de nova implementació que hem vist que tindrien una alta inserció laboral", afirmen des de l'ens mataroní.
A més a més, també es vol deixar enrere la idea que només els estudiants universitaris tenen l'oportunitat de viure una experiència formativa a l'estranger. "L'any passat vam signar un conveni amb la Fundació Barcelona FP perquè els alumnes de centres de Mataró puguin fer pràctiques a diverses ciutats europees", expliquen dos dels tècnics del Consell. Mentrestant, ja hi ha diversos programes que apropen la mobilitat internacional als més joves com, per exemple, Erasmus Plus, Garantia Juvenil i Mobility Cat.
FP dual, la fórmula per afrontar el futur
Abans de les vacances d'estiu, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va fer marxa enrere i va renunciar als canvis que volia implantar en els ensenyaments de formació professional a partir d'aquest curs. Els sindicats, juntament amb les patronals, van ser els principals detractors de la reforma, que suposava un augment d'hores de pràctiques a les empreses. En aquests moments, el Govern treballa per consensuar la nova normativa amb tots els agents implicats perquè pugui ser efectiva quan arrenqui el curs escolar 2020-2021.
Tanmateix, encara que el primer intent no hagi prosperat, tot fa pensar que el futur de l'FP passa per apropar encara més els alumnes al món empresarial. Dit d'una altra manera: implantar el model dual a tots els cicles. I és que l'FP dual fa temps que va esdevenir la fórmula d'èxit a països com Alemanya a l'hora de rebaixar l'atur juvenil.
Es tracta d'un sistema que combina estudis i feina, i que té una taxa d'atur del 6,5%, quatre vegades inferior a la taxa d'atur juvenil, que és del 28,8%. Actualment són cicles que suposen el 10% de l'FP que s'imparteix a Catalunya; a Alemanya, representen el 40%. Tanmateix, l'aposta pel model dual està arribant a poc a poc a tot el territori: "Ara mateix, dels 21 graus de FP que es fan a Mataró, 21 són duals, i dels 49 alumnes que en cursaven un el curs 2016-2017 hem passat a 136 el 2018-2019", apunten des del Consell.
Actualment, hi ha tres centres que imparteixen FP dual al municipi: IES Miquel Biada, Escola Pia Santa Anna, i Thos i Codina, institut on tots els cicles són d'aquest tipus. "Esperem que cada vegada més centres com l'Escola Freta o l'Alexandre Satorras acullin aquest model, però encara no en tenim notícia", afirmen.
Acostar el model a joves i empreses
Una de les tasques principals del Consell de la Formació Professional de Mataró és promoure l'FP dual entre els alumnes potencials i el teixit empresarial a través de diverses vies. "Quan parles amb una empresa, sobretot si es tracta d'una PIME, i no coneix com funciona aquest model, sempre hi ha certa reticència a provar-ho", asseguren. Un cop viuen l'experiència, "la valoració és positiva". Així ho considera també Francesc Castellà, cap d'estudis de FP de l'IES Miquel Biada. "Cada vegada les assessories de les empreses estan més informades sobre com fer el procés, però fins fa quatre dies ni elles mateixes sabien com formalitzar el contracte", explica.
"Segurament l'any vinent tota l'oferta serà dual al nostre centre, ja que hi ha moltes empreses interessades i als alumnes els agrada el model" - Francesc Castellà, cap d'estudis de FP de l'IES Miquel Biada
L'entrevistat, que va ser tutor del cicle de Mecatrònica Industrial que s'imparteix en dual, afirma que es tracta d'estudis que ajuden l'alumnat a "especialitzar-se molt i a descobrir les empreses tal com són". Per a ell, la part menys bona de tot plegat és la càrrega de feina que suposa per al professorat: "El tutor s'ha d'encarregar de fer el seguiment de l'estudiant durant un any sencer i de realitzar els tràmits necessaris per tancar la beca o el contracte de pràctiques", apunta Castellà, que afegeix que els recursos i les hores de què disposen per dur a terme la seva tasca no han augmentat.
L'FP dual té una taxa d'atur juvenil del 6,5%, quatre vegades inferior a la taxa d'atur juvenil, que és del 28,8%
El cap d'estudis de FP de l'IES Miquel Biada augura un bon futur al sistema dual. "Segurament l'any vinent tota l'oferta serà dual al nostre centre, ja que hi ha moltes empreses interessades i ens trobem que als alumnes els agrada aquest model d'aprenentatge", opina.
Mentrestant, Castellà "lluita" amb els tutors de secundària perquè es comencin a veure els cicles formatius de grau mitjà com una opció igual de vàlida que el batxillerat. I és que els joves que volen cursar el sistema dual han de començar ben aviat a causa de la quantitat d'hores de pràctiques empresarials que han de dur a terme, unes 2.000 aproximadament.
