No tothom viu el Nadal de la mateixa manera. Moltes persones es troben lluny de casa o de la família durant aquestes dates, o segueixen tradicions diferents de les catalanes. En aquest grup hi trobem en Manish Jindal, d'origen indi i resident a Mataró, o el cas d'en Jordi Rabasa, mataroní que ja fa 25 anys que viu a Àustria.
A més a més, també hi ha totes aquelles persones a les quals els toca treballar durant el dia de Nadal. Professions que no paren mai, que hi són sempre, com per exemple les de l'àmbit de la sanitat. Aquest serà el segon Nadal que la Srijana, una jove infermera d'Arenys de Mar, treballarà a l'hospital.
Srijana Julià: al costat de les persones
Fa dos anys que la Srijana Julià i Roura, d'Arenys de Mar, treballa d'infermera a l'Hospital de Mataró, on va començar després d'acabar la carrera. Durant les festes de Nadal, molts professionals de la sanitat, però també d'altres sectors com per exemple els bombers, la policia o el sector de la restauració, han de treballar. Aquest és el cas de la Srijana, que serà el segon 25 de desembre que treballarà. “Per una banda, com que no tinc gaire responsabilitat, no tinc fills ni haig de preparar dinars, no em sento malament i a més guanyo un extra de sou”, explica.
Quan la Srijana va triar aquest sector, ja coneixia la dificultat dels horaris, ja que la seva mare i altres familiars seus es dediquen al món sanitari. Així i tot, va decidir estudiar infermeria perquè "volia fer alguna cosa humanitària, ajudar les persones". Assegura que no és vocacional, sinó que el que li agrada és ajudar la gent quan ho necessita i és així com se sent realitzada.
L'hospital està obert 24 h, els 365 dies de l'any i “encara que sigui Nadal, els pacients hi són”. “I si has de córrer –apunta l'entrevistada– corres igual”. La Srijana explica que més o menys sempre tenen el mateix volum de feina, però que intenten viure aquests dies de manera diferent i “animar una mica les unitats”. Per això, els treballadors engalanen l'Hospital i el transformen en un espai més agradable per als pacients, canten nadales i incorporen detalls nadalencs en el seu uniforme de bata blanca, com ara barrets de Pare Noel o diademes amb banyes de ren.
"Per Nadal intentem transformar l’hospital perquè sigui més agradable per als pacients" - Srijana Julià
A més, per a aquells pacients que tenen una dieta bàsica (amb menjar de tota mena sense risc per les seves patologies), ofereixen un menú nadalenc en què no falten la sopa de galets i el torró.
Un altre tema que apunta la Srijana és com ho viuen els pacients. “Als matins sol venir la família, els porten regals i passen l’estona amb ells, però al migdia marxen. Crec que en aquest moment senten tristesa per les dates, que són especials, però cada pacient és diferent”, relata.
Manish: enamorat de les tradicions
En Manish Jindal és del nord de l'Índia, d'una ciutat molt a prop de les muntanyes de l'Himàlaia, però des dels 21 anys ha estat vivint a diferents llocs del món per motius laborals. Primer va estar-se dos anys a Londres, després cinc a Nova York i el setembre del 2015 va arribar a Barcelona, on va estudiar un MBA i on treballa actualment. A Mataró, en concret, va venir-hi a viure fa dos anys, mogut per la que és avui la seva dona —que de fet no és mataronina, sinó danesa—.
"Al nord de l'Índia no hi ha gaires cristians —la seva mare és hinduista i el seu pare jainista—, però tot i això celebrem el Nadal", explica Manish. Munten l'arbre, decoren la casa amb motius nadalencs i el dia 25 es troben els regals sota l'arbre. "En general, a l'Índia, celebrem totes les festes de totes les religions", afegeix.
Endinsant-se en la cultura catalana
Quan va arribar a Barcelona, en Manish va descobrir més tradicions nadalenques que fins aleshores no coneixia: els Reis i el tió. “M'agrada el concepte dels Reis, és més històric que el pare Noel”, observa. Cada any, en Manish va a veure la cavalcada i ara mateix se sent molt emocionat per començar a celebrar-ho amb el seu fill els pròxims anys, que naixerà al gener. Serà, segurament, el millor regal de Reis per a ell.
"Per als àpats nadalencs, a casa en Manish acostumen a fer plats típics danesos. El torró, però, no hi falta. El seu preferit és el Suchard d'ametlles senceres".- Manish Jindal
El tió, d'inici, potser li va costar més d'assimilar, però assegura que li agrada molt. “És una tradició una mica estranya –riu– però molt divertida. No és pas més absurd que el concepte de Santa Claus”, apunta. De fet, fins i tot se sap la cançó.
"He celebrat Nadal a Londres, als Estats Units i l'Índia, tot i que allà no tinc gaires amics cristians, i a cada lloc és diferent". De Mataró, el que més li agrada és el "sentiment de comunitat en totes les festes". Per a en Manish, és molt important endinsar-se en la cultura del país on viu i també en la seva llengua —parla castellà i està aprenent el català—. Per a ell, és una qüestió de "respecte".
Com que a casa tenen una barreja cultural important, de moment celebren el Nadal més a l'estil danès: el dia 24 a la nit sopen ànec, plat típic d'aquell dia, i canten i ballen nadales al voltant de l'arbre. Els elements que sí que han adoptat més són els dolços. El torró no els falta a casa, sobretot el Suchard d'ametlles senceres, el preferit d'en Manish. De raïm, per Cap d'Any, també en mengen.
Jordi: de Mataró a Àustria
En Jordi Rabasa és “100% Mataroní”, però ja fa 25 anys que viu a Àustria, en un poble a 90 km de Viena. S'hi va mudar per amor, i allà ha format la seva pròpia família, amb la seva dona i els seus dos fills, de 24 i 19 anys.
En aquestes dates assenyalades no és fàcil estar lluny de casa, però en Jordi assegura que s'ha acomodat totalment a les tradicions austríaques. "Al començament sí que sentia nostàlgia, però ara estic tan acostumat a estar a aquí que ja no hi penso. Truco a la meva germana i al meu germà, però ja no tinc aquella enyorança”, explica. Quan els seus fills eren més petits, la família visitava Mataró durant les festes, però ara que ja són grans ho celebren sempre amb la família de la seva dona. I com que en Jordi ja no estava habituat a fer cagar el tió, tampoc ho ha transmès als fills. Els Reis sí que els han conegut, ja que el dia 5 anaven a veure la Cavalcada, “però no els ha cridat mai l'atenció”, assegura.
A Àustria, en Jordi explica que la celebració tradicional és el Christkind. El dia 24 de desembre a la nit, normalment després de sopar, és quan es donen els regals, els quals es posen sota l'arbre –natural, per cert, perquè “els de plàstic estan mal vistos”–. A més, el 8 de desembre celebren el Sant Nicolau, una tradició estesa per molts països d'Europa. Aquest dia, els infants reben regals petits, com poden ser mandarines, alguna xocolatina o fruits secs.
"Al començament sentia nostàlgia, però ara ja hi estic molt acostumat” - Jordi Rabasa
Els dies 25 i 26 de desembre i el 6 de gener també són festius, però no ho celebren com a aquí. Bàsicament, es fan dinars familiars. I tot i que de les tradicions catalanes no en fan cap, en Jordi intenta que a taula sí que hi hagi un toc de casa. “El dia 25, normalment faig escudella o alguna cosa catalana, amb pica-pica o tapes”, explica. El tema de dolços, el deixen en mans de la seva dona. “Hi ha una tradició molt gran de fer galetes i pastissos de tota mena, i estan molt bons”, apunta.
Per al dia de Cap d'Any, en Jordi ha canviat el raïm (que allà no mengen perquè “sol ser car”) per un vals. “El típic quan toquen les 12 campanades és beure cava i després ballar un vals”, detalla. Segons explica, a la ràdio, després de les campanades, sona Al bell Danubi blau, un vals compost per Johann Strauss II el 1867, que es balla per tradició.