Pere Màrtir Viada, l’artista de l’extrema llibertat

Amb la mort de l’artista es perd el darrer bohemi

La llum de la bohèmia mataronina s’ha apagat amb la mort de Pere Màrtir Viada. Persona de tracte agradable i vicis ben públics – el fumar i el beure- Viada va crear un estil pictòric propi i, sempre i en tot, va prendre la llibertat com a única bandera. Per recordar la figura de qui va ser impulsor de la Mostra d’Arts de Sant Pere Més alt vam voler parlar amb dos dels seus companys de les tertúlies dels dimarts del Llimoner, Manuel Patricio i Artur Palomé.

Anarquista confés, Viada es definia com a llibertari. En tots els àmbits. Patricio el recorda com una persona “dura en els seus convenciments, sincer com ningú, l’única persona no hipòcrita entre tots nosaltres, que prenia la més absoluta llibertat en tot i amb tothom: deia el que pensava sense importar-li res”. “Un home del tot transparent, molt directe i molt clar” afegeix Palomé. Va viure el present, dilapidant l’herència i els ingressos dels seus negocis, venent les seves obres si feia falta. Un model de vida segurament discutible però del tot coherent amb una manera de ser, la seva.

Un estil propi
La seva es una pintura curiosa i iconfusible. “Un Viada és un Viada” conclou Palomé. “La seva obra era una extensió de la seva personalitat. “Una anarquia ordenada” destaca Patricio que recalca que en equilibri de colors, composició i altres aspectes les seves obres eren remarcables, malgrat el desordre imperant del seu estil característic. Viada va ser fill d’una època. “No és ni abstracte ni impressionisme, amb influències de Miró i Pons però ve a ser una barreja de tot allò que admirava, però d’una manera del tot personal i diferent”.

Pere Màrtir Viada va estudiar a Valldemia i després de viatjar per Europa torna assimilat pel 68 parisenc. L’antifranquisme i el clima del 68 va crear una utopia en la que Viada va instal·lar-se per no sortir-ne mai. “Va quedar penjat ell en aquell 68 en tots els aspectes i no va sentir la necessitat de canviar” assegura Patricio que va ser una de les principals amistats de l’artista difunt. “Era una persona tan coherent que fins i tot borratxa del tot mantenia un punt d’intel·ligència que li permetia connectar amb totes les coses de forma verossímil. Era crèdul i tímid” recorda Palomé. Defensava a ultrança les causes perdudes per principi.

Va ser una persona culta, tendre, molt intel·ligent, que connectava amb la gent jove i que, malgrat excessos va ser molt estimada per molta gent. El dia del seu funeral el Tanatori era ple com poques vegades. Tothom allà sabia que a hores d’ara, sigui allà on sigui, Viada encara obra amb llibertat.

La millor definició
Va ser Manuel Patricio en el catàleg de l’exposició “Viada sense filtres”, qui va fer la millor definició de Viada: “És el bohemi degà, sense possibilitats de reconversió. Antiheroi, ha estat dilapidador d’herència, cambrer sense safata, consumista sense compte corrent, pastor llibertador d’ovelles, pensionista que va renunciar a la pensió i petoner massa vegades solitari”.

Un cognom amb història
Viada era descendent del Miquel Biada que va dur el tren a Mataró. Ell però va renegar de la seva família i es va canviar la primera lletra del cognom a conseqüència. El seu germà era el “Baró” de la nissaga però ell mai va fer-se dir “Baronet”.

Obra pública
Mataró el va recuperar els darrers anys amb, sobretot, el car-tell de Les Santes de l’any 2001 o el de la diada dels Capgrossos l’any 2003. Amb aquest i altres cartells públics va rebre un reconeixement popular del tot merescut. Una exposició personal a Can Palauet o a Vilassar van acabar de fer resviscolar l’obra i posar-la a l’ordre del dia de l’art local.