L’operació gamma extra: el somni dels Capgrossos de tocar el cel

La colla necessita 600 persones per atacar dos o el cinc de nou per Santes

Gamma extra” és, segurament, l’expressió més utilitzada d’un temps ençà en els ambients castellers de Mataró i comarca, i per extensió de tot el món casteller. La colla dels Capgrossos ha esdevingut amb deu anys d’història un autèntic fenomen, molt més que una revelació puntual. La progressió imparable els ha dut a sacsjear amb força el panorama tradicional dels castells i d’aquí a provocar una autèntica revolució hi va sols un pas: la consecució d’un supercastell, un gamma extra.

El nivell casteller dels Capgrossos va anar pujant amb el pas dels deu anys d’història i ara, quan ja fa quatre anys que els de Mataró van aconseguir els primers castells de nou pisos i quan ja han consolidat aquestes estructures i la colla com una de les més importants del país, queda el pas decisiu, i també el més difícil. Per passar de ser una bona colla a ser una de les “grans” hi ha un peatge en forma de castells molt difícils, dels coneguts com gamma extra i ara, enguany, sembla que aquesta fita és a l’abast, relativament. Per gamma extra es coneix aquella relació de construccions que, per dificultat tècnica, són molt més complicats i a més són castells pels que es necessita gent, molta, centenars de castellers. El primer gamma extra que es va veure en l’actual època daurada dels castells –el segle XIX se n’havien vist però llavors els castells van decaure– va ser el dos de nou amb folre i manilles que els Minyons de Terrassa van fer el 21 de novembre del 1993. Aquell dia representa un salt qualitatiu pels castells, l’inici del denominat “boom” casteller, el causant que el nivell hagi pujat tant en quinze anys, que s’hagi multiplicat el nombre de colles i que els castells siguin una activitat mediàtica, que atrau milers de catalans i catalanes.

Sota el grup de castells de “gamma extra” hi trobem castells variats. Per una banda hi ha les construccions que afegeixen al folre –la segona pinya que necessiten els castells de nou– les denominades manilles, una tercera base. És el cas del comentat dos de nou, del pilar de vuit, o del tres de deu, el castell més alt que s’ha aconseguit mai. Hi ha també castells “germans grans” de la família dels nou pisos, com el cinc de nou i el quatre de nou amb l’agulla folrats i després hi ha els castells que s’aixequen normalment amb folre, o amb manilles i que per fer-los supercastells s’aixequen sense aquestes ajudes: són gamma extra el dos de vuit o el quatre de nou sense folre –es coneixen com a castells “nets”–, o el dos de nou sense manilles. Per fer-se la idea de l’extrema dificultat que tenen aquests castells s’ha de dir que sols les quatre “grans” dels castells, les quatre colles hegemòniques, n’han pogut fer i que les actuacions on es poden veure castells així al llarg de l’any són poques: Les Santes, una de les privilegiades. Assalt dels Capgrossos Doncs resulta que la imparable progressió de la colla mataronina la col·loca, en aquest any del desè aniversari, a tocar d’aquest cel casteller que fins ara estava reservat al G-4 que formen els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i les dues colles mítiques dels Xiquets de Valls, la Vella i la Joves. El moment és, doncs, històric en el món dels castells ja que, a més a més, la trajectòria dels Capgrossos, de llarg la colla amb menys caigudes “llenyes” de la història, els dóna força credibilitat des del dia que van anunciar que atacarien la gamma extra. Qui pensi però que tota la feina està feta s’equivoca; de molt. Als Capgrossos encara els queda molta feina per fer si volen encarar-se amb garanties d’èxit a algun dels colossos dels castells, a alguna d’aquestes meravelles humanes en forma de supercastell. El treball tècnic dels de blau col·loca a dos d’aquests castells com a “possibles”: el cinc de nou amb folre i el dos de nou amb folre i manilles, que ja s’han començat a assajar. Hi ha un component però, del que els blaus encara van curts: el factor humà, i és aquí on la comarca pot empènyer perquè el proper 23 de juliol es produeixi el miracle capgròs en forma de castell de gamma extra per Les Santes. La data està marcada des de fa mesos. {mospagebreak' 400 persones a assaig} 400 persones a assaig Explica Xevi Castellví, cap de colla dels Capgrossos, que “per afrontar amb garanties la torre o el cinc de nou fan falta 600 castellers a plaça tot i que encara és més important tenir-ne 400 per poder assajar amb garanties”. En aquest sentit els quatre divendres abans de Santes els Capgrossos es plantegen reunir un nombre suficient de gent a assaig per fer possible el somni, per ampliar el nombre de camises ja han iniciat una campanya publicitària i per arribar amb seguretat ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Els assajos es desenvolupen els dimarts i els divendres, de 9 a 11 a l’antiga escola Joanot Martorell. Arribats fins aquí convé un toc d’alerta perquè els gamma extra no són castells corrents. L’última colla que va intentar fer-ne un sense èxit, la Jove de Tarragona, no sols va fracassar sinó que, deu anys després d’intentar el cinc de nou amb caigudes de forma reiterada, no ha recuperat el nivell casteller que tenia, tot i que va recuperant-se. La Jove, precisament, serà a l’actuació de Santes quan els de blau volen fer història si és que la gent de Mataró i comarca també puja al carro. Amb prou gent, en castells tot és possible. El repte és que tot el Maresme comparteixi el somni capgròs de tocar el cel. Un somni que bé val esforçar-s’hi. Ara no es pot fallar.