El fons marí de Mataró té un tresor molt particular. Un tresor que es troba en molt bones condicions i que cal seguir treballant perquè aquestes no empitjorin. Es tracta d’un important prat de posidònia oceànica. Sovint quan parlem de la fauna i la flora de Mataró o fins i tot dels atractius turístics de la ciutat, apareix el nom de la posidònia, però en realitat són pocs els que saben què és i perquè és tant important per a la nostra costa. La realitat, però, és que les praderies de posidònia de Mataró i part del Maresme són de les més importants de tota la banda nord de Catalunya. La pluja va impedir que el passat diumenge un grup de submarinistes pogués sortir al mar. Havien quedat per fer una immersió en grup. Però no es tractava d’una immersió d’oci sinó que tenien una finalitat molt concreta: controlar l’estat de la posidònia. El mal temps, però, no va permetre que els submarinistes voluntaris sortissin a complir la seva missió, i ja el dissabte a la tarda es va cancelar la sortida. El grup, però, tornarà a reunir-se diumenge per, aquest cop sí, si el temps ho permet, submergir-se i fer un estudi sobre l’estat actual de la posidònia. “La posidònia és especial, no només per ella mateixa sinó per tot l’ecosistema que acull”, explica Gregori Muñoz-Ramos, de l’Escola del Mar de Badalona, la institució que va iniciar aquests controls ara fa deu anys. I és que encara que no en siguem conscients, aquesta praderia de posidònia també és molt beneficiosa per a nosaltres. D’una banda, aporta beneficis al mar com grans quantitats d’oxigen i matèria orgànica i de l’altra tenen una tasca essencial en el manteniment natural de la línia de costa, en l’estabilitat de platges i dels fons marins. Gràcies a les seves fulles, el moviment propi del mar es veu reduït i d’aquesta manera també disminueix l’impacte de les ones a les platges, ajudant a que l’aigua no s’endugui la sorra i sigui necessari regenerar les platges amb tanta freqüència. Deu anys d’estudis Per aquests motius, des de l’any 1997 l’alguer de la ciutat és objecte d’un rigorós estudi. Aquest el va engegar l’Escola del Mar de Badalona i compta amb la col·laboració de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, la regidoria de Ciutat Sostenible de l’ajuntament, el centre d’Immersió Blaumar, la secció de ciències del Museu de Mataró i la Confraria de Pescadors de Mataró. A més, el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona s’encarrega de l’assessorament científic d’aquest estudi. “L’interessant és tenir el màxim de resultats possibles per poder extreure unes bones conclusions de l’evolució”, explica Gregori Muñoz-Ramos, que afegeix que les dades obtingudes durant aquests anys de projecte els han permès obtenir una conclusió esperançadora: “El bosc de posidònia està estable, ni avança ni retrocedeix, i això, en els temps que cor-ren, ja és molt”. Dues cites anuals Per poder tenir un bon control de l’evo-lució d’aquesta planta es realitzen dues baixades anuals que s’han convertit en les cites ineludibles d’aquest sistema de seguiment de l’estat de conservació de la praderia de posidònia que hi ha davant de Mataró. Una d’elles s’acostuma a realitzar a principis de juny, mentre que l’altra, sempre té lloc a finals de setembre. Però hi ha un quelcom en aquest projecte que el mateix Gregorio Muñoz-Ramos ens destaca amb especial interès. Es tracta del voluntariat. Sense els submarinistes voluntaris disposats a participar en les immersions de control, el seguiment seria impossible. És el que s’anomena solidaritat mediambiental que aconsegueix acomplir un altre objectiu molt important per a mantenir la posidònia en unes condicions òptimes, el de la sensibilització. Els voluntaris no només fan la seva feina sinó que abans també reben certes nocions teòriques sobre què és la posidònia, el seu ecosistema, i els riscos a que està sotmesa, entre altres aspectes. Més de 200 voluntaris El nombre de submarinistes que participa a cada immersió és diferent segons l’ocasió. “Al llarg de l’any hi participen com a mínim 60 persones” explica el membre de l’Escola del Mar de Badalona, d’aquestes 20 col·laboren en una de les immersions mentre que 40 ho fan a la segona. Però deu anys són molts i durant tot aquest temps d’estudis i de cura de l’ecosistema han estat més de 200 les persones que han volgut ser-ne partíceps. El nombre revel·la clarament com molts d’aquests voluntaris queden d’allò més satisfets amb l’experiència i volen participar-hi de nou. En total, les proves han significat més de 700 hores d’estudis marins. Cada cop que aquests submarinistes baixen a l’alguer de Mataró, visiten una de les dues estacions situades a diverses alçades: 12 i 20 metres de fondària. Cinc grans objectes d’estudi Quan els submarinistes voluntaris baixen a realitzar els controls, se serveixen de les dades que es poden extraure analitzant grans barres de dos metres que s’han instal·lat entre l’alguer. Així, observen cinc grans qüestions. En primer lloc, l’alçada de la barra permet mesurar el creixement de la planta. I també la barra, que se situa en un primer moment tocant el límit de la praderia, ens permet saber si la posidònia ha avançat o retrocedit respecte el seu emplaçament inicial. La densitat mesurada en feixos per metre quadrat i el percentatge de substrat ocupat per planta viva respecte l’ocupat per sorra i planta morta són les altres dues variables més a les quals se li suma una darrera, la de l’enterrament de la planta, és a dir, la distància vertical entre la sorra i la lígula (una marca prop de la fulla). Observació dels resultats Després dels resultats de l’any passat, es va poder veure com la densitat ha augmentat a les dues estacions i la cobertura ho ha fet en una. Malgrat tot, la moneda també té una creu que és la regressió dels límits en les dues estacions. I és que la posidònia és una espècie molt sensible a les agressions a la costa mataronina i hi ha diversos factors que la posen en perill. Ara caldrà esperar a conèixer les dades que s’extrauran d’aquesta nova immersió per saber si les conclusions de l’estat de la posidònia segueixent sent optimistes. Un projecte que funciona gràcies a la implicació de molta gent Quan preguntem a Gregori si la ciutat de Mataró dóna a la posidònia la importància que mereix, no ho dubta. “Amb un programa on a banda del voluntariat i participa tanta gent com ho fa aquí, és que hi ha moltes ganes de tirar el projecte endavant” afirma feliç aquest membre de l’Escola del Mar. Malgrat tot, també reconeix que sovint aquests esforços només es coneixen entre la gent que ja està implicada en el món martítim i que és difícil fer-los arribar més enllà. De totes maneres, ell mateix està totalment segur i satisfet d’aquest programa. Per una banda explica com la posidònia només neix en aigües netes i per tant es converteix per ella sola en una marca de qualitat de les nostres platges. Per aquest motiu cal que tots intentem que els alguers no desapareguin ja que són una bona carta de presentació. Accions de prevenció per salvar l’alguer A més, iniciatives engegades pels encar-regats dels estudis, també han permés aturar accions que haurien significat un gran prejudici pels boscos de posidònia. “Hem aconseguit que uns moviments de sorra que es volien fer i que suposava abocar part d’aquesta sorra sobre l’alguer, finalment es reubiqués en un altre lloc”. Gràcies a projectes com aquest i la col·laboració desinteresada de moltes persones, la riquesa de la nostra natura podrà seguir ben viva. La posidònia, el tresor submarí de Mataró
El bosc de posidònia de la costa mataronina és un dels més importants de Catalunya
El fons marí de Mataró té un tresor molt particular. Un tresor que es troba en molt bones condicions i que cal seguir treballant perquè aquestes no empitjorin. Es tracta d’un important prat de posidònia oceànica. Sovint quan parlem de la fauna i la flora de Mataró o fins i tot dels atractius turístics de la ciutat, apareix el nom de la posidònia, però en realitat són pocs els que saben què és i perquè és tant important per a la nostra costa. La realitat, però, és que les praderies de posidònia de Mataró i part del Maresme són de les més importants de tota la banda nord de Catalunya. La pluja va impedir que el passat diumenge un grup de submarinistes pogués sortir al mar. Havien quedat per fer una immersió en grup. Però no es tractava d’una immersió d’oci sinó que tenien una finalitat molt concreta: controlar l’estat de la posidònia. El mal temps, però, no va permetre que els submarinistes voluntaris sortissin a complir la seva missió, i ja el dissabte a la tarda es va cancelar la sortida. El grup, però, tornarà a reunir-se diumenge per, aquest cop sí, si el temps ho permet, submergir-se i fer un estudi sobre l’estat actual de la posidònia. “La posidònia és especial, no només per ella mateixa sinó per tot l’ecosistema que acull”, explica Gregori Muñoz-Ramos, de l’Escola del Mar de Badalona, la institució que va iniciar aquests controls ara fa deu anys. I és que encara que no en siguem conscients, aquesta praderia de posidònia també és molt beneficiosa per a nosaltres. D’una banda, aporta beneficis al mar com grans quantitats d’oxigen i matèria orgànica i de l’altra tenen una tasca essencial en el manteniment natural de la línia de costa, en l’estabilitat de platges i dels fons marins. Gràcies a les seves fulles, el moviment propi del mar es veu reduït i d’aquesta manera també disminueix l’impacte de les ones a les platges, ajudant a que l’aigua no s’endugui la sorra i sigui necessari regenerar les platges amb tanta freqüència. Deu anys d’estudis Per aquests motius, des de l’any 1997 l’alguer de la ciutat és objecte d’un rigorós estudi. Aquest el va engegar l’Escola del Mar de Badalona i compta amb la col·laboració de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, la regidoria de Ciutat Sostenible de l’ajuntament, el centre d’Immersió Blaumar, la secció de ciències del Museu de Mataró i la Confraria de Pescadors de Mataró. A més, el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona s’encarrega de l’assessorament científic d’aquest estudi. “L’interessant és tenir el màxim de resultats possibles per poder extreure unes bones conclusions de l’evolució”, explica Gregori Muñoz-Ramos, que afegeix que les dades obtingudes durant aquests anys de projecte els han permès obtenir una conclusió esperançadora: “El bosc de posidònia està estable, ni avança ni retrocedeix, i això, en els temps que cor-ren, ja és molt”. Dues cites anuals Per poder tenir un bon control de l’evo-lució d’aquesta planta es realitzen dues baixades anuals que s’han convertit en les cites ineludibles d’aquest sistema de seguiment de l’estat de conservació de la praderia de posidònia que hi ha davant de Mataró. Una d’elles s’acostuma a realitzar a principis de juny, mentre que l’altra, sempre té lloc a finals de setembre. Però hi ha un quelcom en aquest projecte que el mateix Gregorio Muñoz-Ramos ens destaca amb especial interès. Es tracta del voluntariat. Sense els submarinistes voluntaris disposats a participar en les immersions de control, el seguiment seria impossible. És el que s’anomena solidaritat mediambiental que aconsegueix acomplir un altre objectiu molt important per a mantenir la posidònia en unes condicions òptimes, el de la sensibilització. Els voluntaris no només fan la seva feina sinó que abans també reben certes nocions teòriques sobre què és la posidònia, el seu ecosistema, i els riscos a que està sotmesa, entre altres aspectes. Més de 200 voluntaris El nombre de submarinistes que participa a cada immersió és diferent segons l’ocasió. “Al llarg de l’any hi participen com a mínim 60 persones” explica el membre de l’Escola del Mar de Badalona, d’aquestes 20 col·laboren en una de les immersions mentre que 40 ho fan a la segona. Però deu anys són molts i durant tot aquest temps d’estudis i de cura de l’ecosistema han estat més de 200 les persones que han volgut ser-ne partíceps. El nombre revel·la clarament com molts d’aquests voluntaris queden d’allò més satisfets amb l’experiència i volen participar-hi de nou. En total, les proves han significat més de 700 hores d’estudis marins. Cada cop que aquests submarinistes baixen a l’alguer de Mataró, visiten una de les dues estacions situades a diverses alçades: 12 i 20 metres de fondària. Cinc grans objectes d’estudi Quan els submarinistes voluntaris baixen a realitzar els controls, se serveixen de les dades que es poden extraure analitzant grans barres de dos metres que s’han instal·lat entre l’alguer. Així, observen cinc grans qüestions. En primer lloc, l’alçada de la barra permet mesurar el creixement de la planta. I també la barra, que se situa en un primer moment tocant el límit de la praderia, ens permet saber si la posidònia ha avançat o retrocedit respecte el seu emplaçament inicial. La densitat mesurada en feixos per metre quadrat i el percentatge de substrat ocupat per planta viva respecte l’ocupat per sorra i planta morta són les altres dues variables més a les quals se li suma una darrera, la de l’enterrament de la planta, és a dir, la distància vertical entre la sorra i la lígula (una marca prop de la fulla). Observació dels resultats Després dels resultats de l’any passat, es va poder veure com la densitat ha augmentat a les dues estacions i la cobertura ho ha fet en una. Malgrat tot, la moneda també té una creu que és la regressió dels límits en les dues estacions. I és que la posidònia és una espècie molt sensible a les agressions a la costa mataronina i hi ha diversos factors que la posen en perill. Ara caldrà esperar a conèixer les dades que s’extrauran d’aquesta nova immersió per saber si les conclusions de l’estat de la posidònia segueixent sent optimistes. Un projecte que funciona gràcies a la implicació de molta gent Quan preguntem a Gregori si la ciutat de Mataró dóna a la posidònia la importància que mereix, no ho dubta. “Amb un programa on a banda del voluntariat i participa tanta gent com ho fa aquí, és que hi ha moltes ganes de tirar el projecte endavant” afirma feliç aquest membre de l’Escola del Mar. Malgrat tot, també reconeix que sovint aquests esforços només es coneixen entre la gent que ja està implicada en el món martítim i que és difícil fer-los arribar més enllà. De totes maneres, ell mateix està totalment segur i satisfet d’aquest programa. Per una banda explica com la posidònia només neix en aigües netes i per tant es converteix per ella sola en una marca de qualitat de les nostres platges. Per aquest motiu cal que tots intentem que els alguers no desapareguin ja que són una bona carta de presentació. Accions de prevenció per salvar l’alguer A més, iniciatives engegades pels encar-regats dels estudis, també han permés aturar accions que haurien significat un gran prejudici pels boscos de posidònia. “Hem aconseguit que uns moviments de sorra que es volien fer i que suposava abocar part d’aquesta sorra sobre l’alguer, finalment es reubiqués en un altre lloc”. Gràcies a projectes com aquest i la col·laboració desinteresada de moltes persones, la riquesa de la nostra natura podrà seguir ben viva. 
