El somriure és una de les característiques més extraordinàries de l’espècie humanana. El somriure d’un nen, però, és molt més que un simple moment de felicitat, és un tresor molt valuós. L’ONG Pallassos Sense Fronteres lluita, mitjançant activitats artístiques i socio-educatives, per millorar la situació psicològica de poblacions, i en especial dels infants d’arreu del món. Els mataronins Benet Jofré i Cristina Julià van tenir la sort de fer una expedició de 6 dies a la ciutat Palestina de Gaza, acompanyats de l’expresident de l’organització, Pepe Viyuela. Una experiència positiva i inoblidable. Amb motiu de la guerra dels Balcans, una escola va fer unes jornades sobre la pau. A més de les xerrades i conferències que acostumen a haver-hi en aquest tipus d’actes, els nens de l’escola van fer tot tipus d’activitats per recaptar diners: dibuixos, bingos, figuretes, etc. L’últim dia es va fer una reunió amb alumnes i professors per tal de decidir on gastar els diners aconseguits. En aquell moment, un nen suggerí que una bona solució per aturar les guerres seria enviar un pallasso per tal de fer riure la gent, i així, deixarien de barallar-se. Per a la majoria dels assistents, la proposta era una utopia, però a alguna de les persones que hi havia a la reunió va fer que aquesta fos la causant de promoure, l’any 1993, la fundació de l’ONG Pallassos sense Fronteres, per un grup d’artistes. La missió de la fundació va ser, des del principi, millorar les condicions psíquiques en que viuen algunes persones. Tot i això, PsF centra la gran majoria dels projectes a infants d’arreu del món que viuen en camps de refugiats, en territoris en desenvolupament i en situacions d’emergència. Tot i que el desenvolupament dels seus projectes es realitzen al nostre país, establint contactes i convenis amb associacions i entitats públiques i privades, nacionals i de l’estranger, la gran majoria dels projectes es duen a terme a l’estranger, ja que la finalitat de l’ONG és l’ajuda humanitària de caràcter internacional. Tortell Poltrona amb la primera expedició L’única persona que acceptaria marxar a un país en conflicte per tal de fer riure als seus habitants era Tortell Poltrona, un dels pallassos de més rellevància de Catalunya. Tortell va marxar l’any 1993 a la ciutat Veli Joze de Croàcia per tal de posar en marxa el primer projecte de PsF. Aquesta primera experiència va demostrar que el fet d’utilitzar activitats artístiques i socio-educatives per tal de millorar la situació psicològica de poblacions en conflicte, sobretot dels infants, van ser el detonant final per convèncer als primers fundadors de PsF que construir les bases d’una entitat amb aquestes característiques podia donar els seus fruits. Tortell Poltrona, director del Circ Cric que ha estat a la ciutat Mataró a principis d’aquest mes, va ser la primera persona que exercí el càrrec de director de l’ONG. Actualment, l’entitat està al càrrec de Maria Colomer. El pallasso català té previst portar el somriure als ciutadans de Sierra Leona al juliol i a l’octubre de l’any vinent. Els criteris dels col·laboradors PsF és una organització sense ànim de lucre, i la tasca humanitària és la seva única finalitat. L’ONG està formada per una gran plantilla de personal encarregada de realitzar i fer possibles tots els projectes. A més dels treballadors de la seu principal, que es troba a la ciutat de Barcelona, i els de les dues oficines situades a Madrid i a Saragossa, PsF compta amb la col·laboració d’un gran nombre de grups de suport i de voluntaris. Totes aquestes persones tenen una tasca rellevant a l’Organització, però els pallassos són la part més important. Aquests artistes deixen les seves llars per marxar a milers de quilòmetres de distància amb l’únic objectiu d’aconseguir que el seu públic deixi de banda tots els seus problemes i passi una bona estona amb ells. PsF pot fer expedicions arreu del món gràcies a la col·laboració d’un nombre important de pallassos. Ser un artista professional i tenir un espectacle participatiu i adient a la sensibilitat de qualsevol cultura són els únics requisits que l’ONG demana a les persones que vulguin formar part de les expedicions que es realitzen. Moltes fonts pressupostàries Fer aquests tipus de projectes de caràcter internacional, té al darrera moltes persones i moltes hores de treball. Assolir aquestes despeses no és feina fàcil en una organització on el benefici econòmic no es troba en cap dels objectius. Pallassos Sense Fronteres obté tot tipus de subvencions de fonts molts diverses, però l’entitat treballa sobretot amb subvencions locals i autonòmiques que provenen de tot tipus d’institucions: ajuntaments, administracions de diferents autonomies... Una altra font econòmica important de l’ONG són els seus socis. PsF compta actualment amb més de 900 socis. Persones anònimes que fan donacions concretes. Propers projectes Cada any PsF envia un número important d’expedicions a països de tot el món. Els destins són molts diversos i es decideixen en funció de les demandes i les necessitats dels governs i les poblacions dels diferents països. El mes de novembre, però, és l’època en la qual l’Organització té previst posar en marxa un major nombre de viatges. Concretament la semana pasada, 2 pallassos madrilenys i una catalana van marxar a Haití a recórrer tot un seguit de poblacions amb els seus espectacles, transmetent una gran quantitat de somriures i felicitat. El Sàhara o Guinea Ecuatorial són alguns exemples més dels propers destins, on els pallassos col·laboradors de Pallassos Sense Fronteres faran els seus espectacles. La mataronina Cristina Julià d’expedició a Gaza La ciutat palestina de Gaza ha estat un dels últims destins de 3 pallassos de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. Tot i ser un dels països que més ha interessat en els últims anys a l’Organització, per portar a terme els seus projectes, entrar a Gaza és molt complicat, de fet es necessita un visat especial del Consulat. És una zona en constant conflicte. Les nombroses guerres i revoltes constants fan que les mesures de segurat siguin molt variables i mínimes. Han de coincidir moltes variants perquè el govern palestí accepti l’entrada de persones a la zona. Feia 8 anys que no es permetia a cap pallasso entrar a Gaza. Tortell Poltrona va ser l’últim que va poder fer-ho l’any 1998. El passat 8 de setembre els pallassos mataronins Cristina Julià i Benet Jofré, juntament amb el pallasso Pepe Viyuela, expresident i col·laborador molt actiu de PsF, marxaven d’expedició cap a Gaza durant 6 dies amb uns permisos especials, aconseguits amb l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat agermanada amb Gaza. “Estava planejat anar allà al juliol, però va esclatar la guerra del Líban. L’expedició estaba prevista per sortir al setembre, però fins el dia abans no ho sabiem segur” explica la Cristina. Aquest projecte comptava amb un pressupost molt reduït i amb moltes hores de treball al darrera. L’objectiu era fer els màxims espectacles possibles, però la missió principal era la d’estudiar la viabilitat existent d’una possible segona expedició. Aquesta seria d’una estada més llarga i comptaria amb la col·laboració de dos equips amb 3 pallassos cadascun. “La nostra tasca era comprovar la seguretat dels pallassos i de les persones que s’haguessin de desplaçar cap als llocs de les actuacions, i així, veure la necessitat del poble palestí”. Segons la Cristina les relacions amb l’Ajuntament de Gaza i la Red Crescent Palestina (conjuntament amb la Creu Roja, és la major organització humanitària del món, coneguda per nosaltres com la Mitja Lluna Vermella Palestina, i que té com a objectiu millorar la vida de les persones vulnerables, mobilitzant el poder de la humanitat) van ser molt positives. Les dues parts van posar als pallassos moltes facilitats per poder dur a terme els seus espectacles i per a obtenir la informació necessària pel pròxim projecte, programat pel novembre. Un globus gegant impacta als ciutadans de Gaza El 3 primers dies del viatge, els pallassos van oferir el seu espectacle a la municipalitat de Gaza. Els altres 3 van recórrer una gran quantitat de centres cívics, escoles, hospitals i els camps de refugiats de Rafà i Can Sunis, els més importants de la zona, acompanyats per la Creu Roja de la Mitja Lluna Palestina. L’anècdota que més recorda la mataronina és el gran impacte que va produïr tant a nens com a adults palestins el globus gegant que van fer servir en un dels seus espectacles. Els de PsF van muntar una actuació d’una hora i mitja de durada conjuntament amb un grup local d’animadors culturals de Gaza. Al final de l’acte, els artistes van tirar al públic un globus gegant, per tal de fer participar de forma activa els assistents de l’espactacle. El globus va crear un moment de molta sorpresa a tots els ciutadans. Tot plegat, “una expedició del tot positiva, on tot ha anat molt rodat, on s’han aconseguit els objectius que es proposava i que ha tingut un públic total de 4.000 persones”. Un pallasso per aturar una guerra
L’ONG Pallassos Sense Fronteres treballa a molts països d’arreu del món.
El somriure és una de les característiques més extraordinàries de l’espècie humanana. El somriure d’un nen, però, és molt més que un simple moment de felicitat, és un tresor molt valuós. L’ONG Pallassos Sense Fronteres lluita, mitjançant activitats artístiques i socio-educatives, per millorar la situació psicològica de poblacions, i en especial dels infants d’arreu del món. Els mataronins Benet Jofré i Cristina Julià van tenir la sort de fer una expedició de 6 dies a la ciutat Palestina de Gaza, acompanyats de l’expresident de l’organització, Pepe Viyuela. Una experiència positiva i inoblidable. Amb motiu de la guerra dels Balcans, una escola va fer unes jornades sobre la pau. A més de les xerrades i conferències que acostumen a haver-hi en aquest tipus d’actes, els nens de l’escola van fer tot tipus d’activitats per recaptar diners: dibuixos, bingos, figuretes, etc. L’últim dia es va fer una reunió amb alumnes i professors per tal de decidir on gastar els diners aconseguits. En aquell moment, un nen suggerí que una bona solució per aturar les guerres seria enviar un pallasso per tal de fer riure la gent, i així, deixarien de barallar-se. Per a la majoria dels assistents, la proposta era una utopia, però a alguna de les persones que hi havia a la reunió va fer que aquesta fos la causant de promoure, l’any 1993, la fundació de l’ONG Pallassos sense Fronteres, per un grup d’artistes. La missió de la fundació va ser, des del principi, millorar les condicions psíquiques en que viuen algunes persones. Tot i això, PsF centra la gran majoria dels projectes a infants d’arreu del món que viuen en camps de refugiats, en territoris en desenvolupament i en situacions d’emergència. Tot i que el desenvolupament dels seus projectes es realitzen al nostre país, establint contactes i convenis amb associacions i entitats públiques i privades, nacionals i de l’estranger, la gran majoria dels projectes es duen a terme a l’estranger, ja que la finalitat de l’ONG és l’ajuda humanitària de caràcter internacional. Tortell Poltrona amb la primera expedició L’única persona que acceptaria marxar a un país en conflicte per tal de fer riure als seus habitants era Tortell Poltrona, un dels pallassos de més rellevància de Catalunya. Tortell va marxar l’any 1993 a la ciutat Veli Joze de Croàcia per tal de posar en marxa el primer projecte de PsF. Aquesta primera experiència va demostrar que el fet d’utilitzar activitats artístiques i socio-educatives per tal de millorar la situació psicològica de poblacions en conflicte, sobretot dels infants, van ser el detonant final per convèncer als primers fundadors de PsF que construir les bases d’una entitat amb aquestes característiques podia donar els seus fruits. Tortell Poltrona, director del Circ Cric que ha estat a la ciutat Mataró a principis d’aquest mes, va ser la primera persona que exercí el càrrec de director de l’ONG. Actualment, l’entitat està al càrrec de Maria Colomer. El pallasso català té previst portar el somriure als ciutadans de Sierra Leona al juliol i a l’octubre de l’any vinent. Els criteris dels col·laboradors PsF és una organització sense ànim de lucre, i la tasca humanitària és la seva única finalitat. L’ONG està formada per una gran plantilla de personal encarregada de realitzar i fer possibles tots els projectes. A més dels treballadors de la seu principal, que es troba a la ciutat de Barcelona, i els de les dues oficines situades a Madrid i a Saragossa, PsF compta amb la col·laboració d’un gran nombre de grups de suport i de voluntaris. Totes aquestes persones tenen una tasca rellevant a l’Organització, però els pallassos són la part més important. Aquests artistes deixen les seves llars per marxar a milers de quilòmetres de distància amb l’únic objectiu d’aconseguir que el seu públic deixi de banda tots els seus problemes i passi una bona estona amb ells. PsF pot fer expedicions arreu del món gràcies a la col·laboració d’un nombre important de pallassos. Ser un artista professional i tenir un espectacle participatiu i adient a la sensibilitat de qualsevol cultura són els únics requisits que l’ONG demana a les persones que vulguin formar part de les expedicions que es realitzen. Moltes fonts pressupostàries Fer aquests tipus de projectes de caràcter internacional, té al darrera moltes persones i moltes hores de treball. Assolir aquestes despeses no és feina fàcil en una organització on el benefici econòmic no es troba en cap dels objectius. Pallassos Sense Fronteres obté tot tipus de subvencions de fonts molts diverses, però l’entitat treballa sobretot amb subvencions locals i autonòmiques que provenen de tot tipus d’institucions: ajuntaments, administracions de diferents autonomies... Una altra font econòmica important de l’ONG són els seus socis. PsF compta actualment amb més de 900 socis. Persones anònimes que fan donacions concretes. Propers projectes Cada any PsF envia un número important d’expedicions a països de tot el món. Els destins són molts diversos i es decideixen en funció de les demandes i les necessitats dels governs i les poblacions dels diferents països. El mes de novembre, però, és l’època en la qual l’Organització té previst posar en marxa un major nombre de viatges. Concretament la semana pasada, 2 pallassos madrilenys i una catalana van marxar a Haití a recórrer tot un seguit de poblacions amb els seus espectacles, transmetent una gran quantitat de somriures i felicitat. El Sàhara o Guinea Ecuatorial són alguns exemples més dels propers destins, on els pallassos col·laboradors de Pallassos Sense Fronteres faran els seus espectacles. La mataronina Cristina Julià d’expedició a Gaza La ciutat palestina de Gaza ha estat un dels últims destins de 3 pallassos de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. Tot i ser un dels països que més ha interessat en els últims anys a l’Organització, per portar a terme els seus projectes, entrar a Gaza és molt complicat, de fet es necessita un visat especial del Consulat. És una zona en constant conflicte. Les nombroses guerres i revoltes constants fan que les mesures de segurat siguin molt variables i mínimes. Han de coincidir moltes variants perquè el govern palestí accepti l’entrada de persones a la zona. Feia 8 anys que no es permetia a cap pallasso entrar a Gaza. Tortell Poltrona va ser l’últim que va poder fer-ho l’any 1998. El passat 8 de setembre els pallassos mataronins Cristina Julià i Benet Jofré, juntament amb el pallasso Pepe Viyuela, expresident i col·laborador molt actiu de PsF, marxaven d’expedició cap a Gaza durant 6 dies amb uns permisos especials, aconseguits amb l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat agermanada amb Gaza. “Estava planejat anar allà al juliol, però va esclatar la guerra del Líban. L’expedició estaba prevista per sortir al setembre, però fins el dia abans no ho sabiem segur” explica la Cristina. Aquest projecte comptava amb un pressupost molt reduït i amb moltes hores de treball al darrera. L’objectiu era fer els màxims espectacles possibles, però la missió principal era la d’estudiar la viabilitat existent d’una possible segona expedició. Aquesta seria d’una estada més llarga i comptaria amb la col·laboració de dos equips amb 3 pallassos cadascun. “La nostra tasca era comprovar la seguretat dels pallassos i de les persones que s’haguessin de desplaçar cap als llocs de les actuacions, i així, veure la necessitat del poble palestí”. Segons la Cristina les relacions amb l’Ajuntament de Gaza i la Red Crescent Palestina (conjuntament amb la Creu Roja, és la major organització humanitària del món, coneguda per nosaltres com la Mitja Lluna Vermella Palestina, i que té com a objectiu millorar la vida de les persones vulnerables, mobilitzant el poder de la humanitat) van ser molt positives. Les dues parts van posar als pallassos moltes facilitats per poder dur a terme els seus espectacles i per a obtenir la informació necessària pel pròxim projecte, programat pel novembre. Un globus gegant impacta als ciutadans de Gaza El 3 primers dies del viatge, els pallassos van oferir el seu espectacle a la municipalitat de Gaza. Els altres 3 van recórrer una gran quantitat de centres cívics, escoles, hospitals i els camps de refugiats de Rafà i Can Sunis, els més importants de la zona, acompanyats per la Creu Roja de la Mitja Lluna Palestina. L’anècdota que més recorda la mataronina és el gran impacte que va produïr tant a nens com a adults palestins el globus gegant que van fer servir en un dels seus espectacles. Els de PsF van muntar una actuació d’una hora i mitja de durada conjuntament amb un grup local d’animadors culturals de Gaza. Al final de l’acte, els artistes van tirar al públic un globus gegant, per tal de fer participar de forma activa els assistents de l’espactacle. El globus va crear un moment de molta sorpresa a tots els ciutadans. Tot plegat, “una expedició del tot positiva, on tot ha anat molt rodat, on s’han aconseguit els objectius que es proposava i que ha tingut un públic total de 4.000 persones”. 
