En l'últim derbi jugat el diumenge passat al Josep Mora, entre el Mataró Feimat i el Mataró Parc Boet, en Marc Traver va ser un dels màxims anotadors amb 16 punts, juntament amb Ariño, firmant un 4/4 en triples. Traver juga a la Unió des de Premini, o com defineix ell mateix, "tota la vida". Dels nou derbis que hi ha hagut, els ha jugat tots menys el de l'any passat, el de Lliga Catalana EBA, que no hi va ser perquè aleshores era jugador del sènior B. Aquest és el primer any al sènior A, tot i que sempre anava pujant i hi era, fos a la banqueta o ajudant a pista.
Com valores la victòria del derbi a casa, i de manera contundent?
Era un derbi una mica descafeïnat. Cap dels dos equips ens jugàvem res, i també hi juga el sentiment de pertinença al club, perquè no és el mateix tenir deu jugadors de la casa que senten els colors i porten aquí tota la vida, que tenir-ne un o dos. Al final això és un factor clau i es nota molt.
Però la victòria davant els teus també suma.
Sí, i això és el més maco. Molts del sènior som o hem estat entrenadors, i és molt més fàcil que vingui la gent a veure'ns. I a part de sentir ser part del club, també ets un mirall pels infants que vénen a veure't. Per això, encara que no ens juguem res, t'ho agafes amb moltes més ganes.
Tu personalment vas estar molt efectiu.
Sempre s'ha d'estar motivat contra el Boet, i més davant de la teva gent i amb el pavelló ple. Vaig tenir la sort que em van sortir les coses rodones i em van entrar els triples, i molt content pel partit.
Com vau viure l'ambient des de la pista?
Crec que només m'he perdut un derbi, el de l'any passat a la Lliga Catalana, però a tots els altres hi he estat i sempre, almenys aquí al Mora, ha estat ple a vessar. Fins i tot aquest ha estat potser el que menys gent hi ha hagut. Altres derbis hi havia més ambient, també pel Twitter, gent que havia marxat d'un club i anava a l'altre... Però al final nosaltres ens ho agafem amb les mateixes ganes perquè és un derbi i aquests partits sempre es volen guanyar. I per nosaltres és un orgull que s'ompli el Mora.
Al final del partit es va viure una petita festa a la grada. Com us sentíeu?
Guanyar al Boet ja és bo, ja t'agrada, i fer-ho amb tanta diferència és espectacular. Encara t'ho passes millor a pista, imaginat a la grada. I com que som entrenadors i jugadors que estem en continua relació amb la grada, hi ha un feeling espectacular.
Dels tres partits en què us heu enfrontat aquesta temporada, cada victòria ha estat amb una diferència més gran.
El derbi al final et motiva, i més havent estat sempre de la Unió. Jugar contra el Boet és una motivació extra. És un equip que ja coneixíem, que corre molt i és molt jove, i sabíem que havíem d'apostar pel nostre ritme. Els dos últims partits ens va sortir molt bé.
En els últims partits heu capgirat totalment el balanç històric de derbis. De nou, els tres primers els va guanyar el Boet i els sis altres vosaltres. Heu agafat empenta i ara la dinàmica està a favor vostre.
I que segueixi. Espero que el Boet i nosaltres ens podem trobar molts més anys a EBA i segueixi així. Trobant-nos i esperem que guanyant-los nosaltres també.
Hi ha molta rivalitat entre els dos clubs?
Bé, ara que per part del Boet hi ha hagut més canvis hi ha menys jugadors que coneixes o que són de la ciutat i aleshores és difícil que aquesta competitivitat existeixi entre jugadors. Però és una rivalitat sana al final. Saps que són els dos clubs de la ciutat i que vols guanyar el Boet sempre.
Què significa per tu formar part d'aquest club?
Quan ets petit sempre mires els de dalt. Jo ja veia jugar en Nacho, per exemple, i sempre vols acabar-hi jugant algun dia. És un honor i un orgull jugar amb ells i pel Mataró.
Tu entrenes algun equip de l'UEM?
Sí, estic amb el mini de primer any femení i de segon a l'infantil A, i ajudant a un Premini femení.
Així que la Unió és la teva segona casa, no?
Sí, pràcticament. Gairebé em passo més hores al Palau i a la Gàbia que a casa.
Centrant-nos més en la temporada del Feimat, com veieu les dues jornades que queden?
Ara estem amb molt bona dinàmica i al final toca arrodonir la temporada guanyant els dos partits que queden. No ens jugues res, però volem acabar guanyant sempre i de la millor manera.
Quin era l'objectiu marcat a principi de temporada?
Jo crec que era més de consolidar-nos, per fer encara més grup si és que es pot. A mitja temporada vam veure que podíem estar a dalt competint contra els millors però un parell de derrotes ens van passar factura. Ara sabem que podem lluitar amb els de dalt. I de cara a l'any que ve, hem de seguir lluitant per estar a dalt.
Estar cinquens és una bona fita.
La temporada és bona, però sempre et queda aquell regust de dir: "Què hauria passat si hagués guanyat aquell partit...". Es tracta d'intentar millorar-ho.
