Una de les grans notícies de cara a la pròxima temporada és el retorn de tot un històric a les banquetes de la Unió Esportiva Mataró. Torna Albert Illa i ho fa després d'uns anys dedicat al bàsquet de formació amb grans èxits amb el Femení Maresme, club petit amb seu a Llavaneres però amb el que ha arribat a guanyar campionats de Catalunya i d'Espanya. Aprofitem per parlar del seu retorn de cara a una temporada 2020-21 que es planteja molt diferent al bàsquet local.
Les últimes temporades has estat dedicat a la base, amb grans èxits, al Femení Maresme. Què t'ha fet decidir a tornar a agafar un primer equip?
Bé, de fet no deixo la base ja que portaré júnior i sènior, a més d'un mini femení que pinta molt bé. M'ha convençut el projecte. Jo vaig marxar de Mataró per motius que no eren esportius, ni tan sols de tracte amb la gent: necessitava un espai, i ni em plantejava tornar a entrenar. Però llavors va aparèixer el tema del Femení Maresme, i hem fet coses molt xules, coses que poden semblar fàcils de fer però que hi ha entitats amb molta història que no han aconseguit. No només a nivell de resultats (tenim campionats d'Espanya i de Catalunya), sinó també a nivell d'estructura, per molt petita que sigui. Nosaltres, al Femení Maresme, sempre pensàvem que era bo col·laborar amb la gent de la comarca i en concret amb la Unió Esportiva Mataró. A partir de Nadal, la UEM i Dani Poza arriben a un acord i parlen amb nosaltres que també tenim un projecte potent i creiem que és bo arribar a una col·laboració. Tot és molt fluid. Aquesta col·laboració entre les entitats fa que tampoc em senti fora del Femení Maresme, com tampoc m'he sentit mai molt lluny del Mataró, que és com casa meva on m'hi he passat la meitat de la meva carrera com a jugador i entrenador. És una cosa que a mi em ve molt de gust la veritat, perquè penso que pot funcionar.
S'ha tancat un acord entre la Unió Esportiva Mataró i el Femení Maresme. En què consisteix exactament?
És un acord de col·laboració. A dia d'avui no es perd l'entitat de cap dels dos clubs. La UE Mataró té una gran estructura i tindrà els seus equips, i el Femení Maresme els seus. A la franja central, hi haurà uns equips (set equips, de mini fins a júnior) que volem que siguin el màxim de competitius possibles. Aquí, a nivell esportiu, directiu i social de les entitats, hem decidit bolcar-hi les nostres millors jugadores. Sense que ningú estigués obligat a jugar-hi, però fent-los la proposta. I totes han dit que sí. Ens ajuntem per competir el millor possible, però no només per això, sinó perquè pensem que és una cosa molt maca perquè ho visquin les jugadores de la zona. La veritat és que ha quedat una estructura molt sòlida.
Els equips de més nivell seran els de la UE Mataró o del Femení Maresme?
La veritat és que quan vam tancar la col·laboració, encara sense el COVID, això era el menys important. Ara, crec que tenim molt de marge per decidir-ho i crec que el millor és que tot estigui en vertical vinculat al sènior de la Unió Esportiva Mataró. Per tant, si no passa res estrany per temes federatius, les fitxes més competitives serien de la Unió Esportiva perquè és el millor per les dues entitats. Per les rotacions, jugadores amb doble dinàmica... El sènior el volem amb un màxim de set jugadores perquè les 12 júniors són jugadores que, si tot va normal, tothom creu que ha de competir per ser a la final a 4 del Campionat d’Espanya. Per tant són jugadores que tenen nivell per jugar a Copa Catalunya amb el primer equip. Dotze jugadores que ajudaran amb el que puguin a les set que seran les puntals del sènior.
Just l'endemà d'enregistrar l'entrevista, es va fer pública la possibilitat de que el sènior femení de la Unió Esportiva Mataró acabi tenint plaça a Lliga Femenina 2, que aquesta temporada farà una ampliació d'equips. El mateix Albert Illa ens comenta que no "varia res" respecte l'escenari esportiu, a banda lògicament de l'objectiu que "passaria d'optar a pujar a lluitar per mantenir la categoria". En seguirem informant.
Sembla per tant que encareu el repte de potenciar la branca femenina de la UE Mataró apostant per la joventut. Us marqueu algun objectiu esportiu o voleu treballar sense presses?
Coneixent el que tenim i les jugadores que tindrem estem molt contents. Pensem que tenim una primera línia del sènior que ha d'aspirar a la zona alta de Copa Catalunya i no volem defugir del repte. Evidentment que és un projecte nou i només es mantenen tres jugadores de l'any passat (l'Ari Magriñà, la Natàlia Casals i la Queralt Coll). Volem tenir les posicions molt ben cobertes, i amb base amb el que puja per sota estiguin doblades. Són dos objectius diferents, el sènior vol pujar i el júnior vol competir per assolir títols, i conjuntament els dos equips han de configurar un grup de treball que permeti competir molt bé a Copa a la zona alta.
Comentaves fa pocs dies que renoveu només tres jugadores i ara tocava fitxar. Sou optimistes?
Sí, l'equip està tancat. Estem molt contents i molt tranquils. No ha estat fàcil però tampoc difícil. Com que no volíem moltes jugadores tampoc hem hagut de fer moltes gestions. El club entenc que ho farà públic aviat.
Mirant enrere, i amb l'experiència que tens. Què creus que va passar a Mataró perquè es baixés del cim on s'havia estat, tant amb homes com en dones?
Podria semblar pedant si digués que la gent que ho vam construir vam marxar, però penso que és la realitat. Penso que quan fas alguna cosa has de tenir molt clar el què vols fer. Tenir la paciència per treballar els jugadors, formar-los, tenir una visió a mig termini de com volem que siguin els equips... per tal que els jugadors o jugadores, si els incorpores amb deu anys siguin vàlids amb 20 o 25. Això fa que puguis tenir equips de màxim nivell al cap de poc temps. Nosaltres vam treure jugadores d'un alt nivell, com l'Ari Pujol, Laia Flores, Rosó Buch, Mariona Ortiz, Marta Claret, Mireia Vila... moltíssimes jugadores que estan jugant a Lliga 1 i això no és fàcil. I això es va fer des de petites. Es va perdre una mica això, i va aparèixer Femení Maresme a la zona, Sant Adrià es va consolidar molt i Mataró va quedar una mica en terra de ningú.
I ara, mirem endavant. Ara que hi ha dos grans clubs a Mataró, creus que tardarem gaire a tenir de nou un equip a la màxima categoria femenina?
No. Jo estic convençut que per mèrits esportius hi ha potencial per treure el cap a aquest nivell. Si que és veritat que, tal com et deia, no volem defugir el repte aquest any de ser competitius a Copa, també et dic que si assolíssim Lliga 2, seria un procés més lent i no m'agradaria que estigués basat en temes econòmics, sinó que fos fruit d'un treball a dos o tres anys, que et permet, amb gent de la casa, arribar a dalt... tot i que ara és complicat ja que està molt de moda anar als Estats Units i pot ser que les perdis de vista quatre anys. A nivell organitzatiu tampoc tinc cap dubte que també podem assumir estar a dalt, ja que la col·laboració nostra –que és fruit bàsicament del Joan Pi, del Jordi Fornés, del Dani Poza i meu a nivell visible– estic convençut que hi està preparada. El que és més dubtós és que la càrrega econòmica per assolir un Lliga 1, ja veurem. Tampoc vull dir que arribar a Lliga 1 sigui bufar i fer ampolles, però amb treball es podria intentar. A partir d'aquí, el tema econòmic és el que mana.
Creus que l'enfortiment dels dos clubs de la zona farà que la gent torni a agafar il·lusió i no marxi, per exemple, a Sant Adrià?
El fet de marxar a Sant Adrià de vegades és fruit de que la gent no està prou satisfeta, a banda de la gran feina que han fet allà. Però si tu segueixes treballant bé, per petit que siguis, has pogut mantenir les jugadores i ser competitius. Sinó, per exemple, en el cas nostre del Femení Maresme, una entitat ubicada a Llavaneres amb un pavelló petitó, no haguéssim guanyat dos campionats d'Espanya ni tres de Catalunya. Però la gent no se n'ha anat. A mi la barreja que estem fent em fa molta il·lusió perquè són coses complementàries, amb virtuts i defectes... però penso que amb més virtuts. La forma de treball del Dani amb Mataró i la que hem treballat nosaltres al Femení Maresme suma molt. I som gent que tenim molta il·lusió per sumar. No estem barallant-nos per res que no tingui interès. Volem sumar pels projectes locals i per les nenes.
Per acabar, un petit test:
Quin és l'entrenador del que més vas aprendre?
Guifré Gol. Exjugador de la Penya que em va entrenar a L'Hospitalet i a l'Espanyol. A part penso que és el millor que he tingut.
A quin jugador admiraves més de petit?
Jugadors que potser després no m'han entusiasmat, però que em van servir molt. Pierluigi Marzorati, un base italià que em tenia enamorat.
Quin és el jugador que més et va impactar jugant contra ell?
Sabonis. Va ser allò de dir "està quatre esglaons per sobre".
Si tinguessis tots els diners que volguessis, a quina jugadora t'agradaria fitxar?
M'agradaria fitxar totes les jugadores sortides del club i guardar-me alguna cosa per fitxar un complement. Retenir gent de la casa.
I ja per acabar, un desig per la nova temporada.
Que sigui una temporada normal. Que comenci i acabi sense incidents mèdics.
Llarguíssima trajectòria
Albert Illa formava part del juvenil del CE Mataró campió de Catalunya del 78-79 (a més 3r d'Espanya guanyant al Madrid aquí a Mataró) i 79-80 (4t d'Espanya). Després la 80-81 ja va jugar amb el primer equip a 1a Divisió B i amb el júnior va quedar 2n de Catalunya i 5è d'Espanya. Va continuar en el primer equip les temporades 81-82 [foto inferior del setmanari "El Maresme"] i 82-83. Però van baixar i va decidir buscar nous camins.
Entre 83 i 92 va jugar a L'Hospitalet (1 temporada), Espanyol (5), Girona (2), Maristas Málaga (1) i Canarias (1). Quasi sempre a ACB, on va jugar 259 partits. En aquests partits va destacar en la recuperació de pilotes, arribant a 466.
Va tornar a Mataró la temporada 1992-93 per jugar en el CB Mataró a 1a B. Van jugar el play-off d’ascens a 1a, però no van pujar i el club va renunciar.
Ja com entrenador, les temporades 2007-08 i 08-09 va portar el 1r equip masculí d'EBA, de la UEM. La 09-10 i 10-11 va dirigir el femení a Lliga Femenina-2, quan també van acabar renunciant a la plaça. Després amb el júnior femení el 09-10 va obtenir el títol de campió de Catalunya (amb Mariona Ortiz, Ari Pujol i Rosó Buch) i el subcampionat d'Espanya.
Article sobre l'Albert Illa jugador a la web d'Endesa Basket Lovers
Perfil a Albert Illa (al Tot Mataró, 2008), quan entrenava el primer equip masculí de la UE Mataró
