L’Olga Juanola ha acumulat diversos trofeus i classificacions al llarg dels 10 anys que fa que juga a les categories inferiors del Club Hoquei Mataró. Després d’aconseguir campionats de Catalunya i també d’Espanya, el diumenge passar va assolir el més valuós fins ara: va proclamar-se campiona d’Europa amb l’equip sub17. És la tercera vegada que el club mataroní assoleix el títol europeu en aquesta categoria (l’havia guanyat també els anys 2015 i 2016).
Les de Mataró van proclamar-se campiones d'Europa després de superar l'Observar e Validar Futuro per 4-3 després de la tanda de penals. L'equip dirigit per Sergi Coll el van formar Vinyet Juncà, Queralt Oriol, Ester Anglas, Nina Almirall, Olga Juanola, Gal·la Solé, Emma Correa, Martina Juncà i Laura Franco. Parlem amb Juanola, qui és la capitana de l’equip, per saber com van viure aquest moment.
Com et vas sentir, en proclamar-te campiona d'Europa?
Em vaig posar súper feliç, eufòrica, però no m'ho acabava de creure, era com estar en un somni. Al final, a la tanda de penals, hi havia jugadores que no volien ni mirar dels nervis que tenien i quan vam ser guanyadores, de manera espontània vam saltar totes. Va ser increïble. Ara ho estic començant a assimilar [riu].
Com recordes el partit de la final?
Crec que va ser dels nostres millors partits. Com a equip tenim un problema i és que quan ens marquen un gol, ens és fàcil enfonsar-nos. Però començar guanyant ens va fer creure que podíem sortir-nos-en i cada vegada que ens empataven, tot l'equip es bolcava en animar-nos entre nosaltres. Va ser súper especial.
Com valores el camí per arribar a la final?
A principi de temporada, els partits més importants els havíem perdut, hi havia coses que no anaven bé i amb les quals no ens sentíem còmodes... Per això, abans de començar l'Europeu teníem dubtes. Però en superar el primer partit contra l'Asturhockey i després contra les alemanyes, a les quals teníem bastanta por, va fer que anéssim agafant confiança. El nostre entrenador es va preparar molt bé els partits i ens va ajudar a confiar en nosaltres. En aquest campionat vam acabar sent com una família, i crec que això ens va ajudar molt.
En els darrers compassos del campionat vau haver de superar un vell conegut.
Per nosaltres el partit més important va ser contra l'Sfèric de Terrassa a les semifinals. Era l'altre equip d'aquí i hi ha molta rivalitat. Era un partit decisiu, i a aquest equip només l'havíem guanyat una vegada abans, a la final d'Espanya. Teníem molts nervis. Però vam jugar molt bé i el vam tirar endavant. Això va fer que ens traguéssim molta pressió de sobre. El partit el vam jugar al matí-migdia, i a la tarda vam desconnectar molt de l'hoquei. Estàvem tan tranquil·les que l'entrenador tenia por de pensat com estaríem a la final, però va acabar bé.
Com et sents amb l'equip?
Molt bé. L'any passat ja érem gairebé les mateixes i tot i que va marxar una jugadora, hem fet molt d'equip durant aquests dos anys. Ja és com una família, i haver viscut aquest moment amb elles és increïble.
Llavors ja us coneixeu bé dins la pista.
Sí, tot i que amb aquest equip només entrenem un dia a la setmana, com la majoria d'equips femenins d'hoquei a Mataró. La resta de dies, una companya i jo entrenem amb el Nacional [primer equip], i altres jugadores entrenen amb el mixt. Això és un hàndicap de cara a jugar contra altres equips que sí que entrenen més dies juntes. Per això també estàvem nervioses al començament del campionat, perquè no havíem pogut treballar molt. D’altra banda, també hem canviat d'entrenador. Tot i que ja el coneixíem perquè és del club i jo personalment ja l’havia tingut, el joc és diferent. Amb l’altre entrenador ho teníem tot molt més marcat, i amb ell és més lliure, hem d’interpretar més el joc.
Encara ets molt jove, però has pensat a arribar a dedicar-te a l'hoquei.
Sí, m'agradaria jugar a l'OK Lliga. Però dedicar-te totalment a l'hoquei és quasi impossible. Seguiré estudiant, tot i que encara no tinc clar el què. Aquest any ja he d'escollir batxillerat i no tinc ni idea de què faré... Suposo que tiraré cap al científic.
Què és el que més t'agrada de l'hoquei?
Les meves companyes. Jugar amb elles en equip m'encanta. Saps que si tu no hi arribes, hi haurà una companya per ajudar-te.
Ser la capitana t'ha fet tenir un rol diferent?
Potser una mica, perquè ser capitana té la seva responsabilitat. Però al cap i a la fi totes coneixem les qualitats de cadascuna i les hem sabut aprofitar.
