Aquest agost fa 100 anys de la primera actuació olímpica d'un esportista mataroní

El nedador Joaquim Cuadrada va participar en els Jocs d'Anvers, que es van disputar quan acabava la pandèmia de la grip espanyola

200731Na_CuadradaAmberes

Els Jocs Olímpics de l'Era Moderna van començar l'any 1896 a Atenes sota l'impuls del baró francès Pierre de Coubertin que va tenir la idea de recuperar els jocs que els grecs havien celebrat durant dotze segles en honor de Zeus, des del segle VIII aC fins al segle IV dC, cada quatre anys, un període que des d'aquells temps es va denominar una olimpíada.

L'any 1920 es va disputar a la ciutat belga d'Anvers la 6a edició d'aquests jocs, que eren els corresponents a la 7a Olimpíada, ja que els de 1916 no s'havien celebrat a causa de la Primera Guerra Mundial. Precisament aquest conflicte va provocar el canvi de seu. La ciutat escollida inicialment per acollir els Jocs havia estat Budapest, però el fet que l’imperi austrohongarès hagués estat aliat de l’imperi alemany en l’anomenada Gran Guerra, va fer que els Jocs es traslladessin a Anvers.

CartellAnvers1920

Els jocs es van desenvolupar durant un llarg període de temps, en concret des del 20 d’abril fins el 12 de setembre, però sobretot a partir del mes d’agost. En aquest mes es va celebrar la cerimònia inaugural, en la qual va ser hissada per primera vegada la bandera olímpica tal com la coneixem ara i aprovada el 1914, i també es va estrenar el jurament olímpic.

S’ha de dir que en aquells moments estava acabant una gran pandèmia que es va anomenar grip espanyola i que, després de la Primera Guerra Mundial i des del 1918 fins el 1920, va deixar 40 milions de morts al món, entre ells 300.000 a Espanya.

En els Jocs Olímpics hi van participar 29 països i en quedaren exclosos Alemanya, Hongria, Austria, Bulgària i Turquia. Van participar-hi per primera vegada tres nous estats creats després de la guerra: Estònia, Finlàndia i Txecoslovàquia. 

DeesfiladaEspañaaAnvers

Dir que per part espanyola aquells jocs passarien a la història perquè allà va néixer l'anomenada "fúria espanyola" pel que fa al futbol. Així rememoraven els mateixos belgues flamencs el que s'havia anomenat amb el mateix nom l'any 1576 quan, en l'època de domini espanyol sobre aquelles terres, els Terços de Flandes, els soldats de Felipe II, havien fet el "saqueig d'Anvers" massacrant la ciutat i a molts dels seus habitants.

La selecció espanyola actuava per primera vegada a la història i estava formada bàsicament per jugadors bascos i catalans, destacant-hi Zamora i Samitier. Va acabar obtenint la medalla de plata sense jugar la final. En aquesta Bèlgica es va proclamar campiona, ja que Txecoslovàquia va abandonar el partit i es va quedar sense la medalla de plata. Això va provocar una repesca i Espanya, que havia caigut a quarts de final, es va acabar fent amb la medalla d'argent derrotant en aquella "consolació" als Països Baixos per 3 a 1.

Joaquim Cuadrada primer mataroní, i primer nedador espanyol, en uns Jocs Olímpics

Però el més important per a nosaltres és que en aquests jocs va haver-hi per primera vegada la presència d'un esportista mataroní, que a més va ser el primer nedador de l'estat espanyol que va participar en uns jocs olímpics.

Joaquim Cuadrada i Esquerra havia nascut a Mataró el 23 de juny del 1893. Residia a Barcelona i competia en el Club Natació Barcelona, on l'entrenava el suec Albert Berglund, i a l'inici de la dècada dels anys vint era considerat el millor fondista d'Espanya. Però continuava molt vinculat a la seva ciutat natal i amb els joves que començaven a practicar natació i waterpolo aquí a Mataró, i que a finals d'aquell mateix any fundarien el Club Natació Mataró. Un club que no s'ha de confondre amb el Centre Natació Mataró que naixeria dotze anys més tard. De tot això n'havíem parlat fa poc en un altre article que pots llegir clicant aquí.

Cuadrada i entrenador

Cuadrada era un dels nedadors més destacats de la seva època i l’any 1914 havia establert el primer rècord de l’hora amb un recorregut de 2.245 metres, que l’any 1917 va millorar fins a 3.100 metres. També l’any 1919 havia quedat cinquè a la travessia del Sena a París sobre un recorregut de prop de 12 km.

En Cuadrada, en la seva preparació, pocs dies abans dels jocs havia guanyat aquí a Mataró el Campionat Costa de Llevant sobre 1000 metres, fent una exhibició amb el seu estil "doble over", però a la ciutat belga no va tenir massa sort, i tot que era el millor fondista espanyol, no va passar de la primera eliminatòria dels 1500 metres, en part degut a la inexperiència i també pel fet de trobar-se nedadors que practicaven un estil, el "crawl", que aquí encara no es practicava.

Pots informar-te del que era l'estil "double over arm stroke", que utilitzava Joaquim Cuadrada, clicant aquí.

La competició de natació va començar el 23 d'agost. Les competicions no tenien un gran ressò a la premsa, però en un petit comentari entre línies en el "El Mundo Deportivo" del dijous 2 de setembre del 1920 (el periódic barcelonès era setmanal en aquells temps i només sortia els dijous) es pot llegir que Joaquim Cuadrada va quedar quart en la seva sèrie amb un temps de 28:01:02, quedant a quasi sis minuts del guanyador que va ser Norman Ross, dels Estats Units, que seria després el campió olímpic. D'aquesta manera va obrir el camí a molts altres mataronins que posteriorment serien olímpics.

JoaquimCuadrada

Luís Meléndez, un dels pioners del periodisme esportiu a Catalunya i que havia estat olímpic a Anvers en atletisme, uns anys després, en un article, sobre els orígens del Club Natació Barcelona, a la revista "Vida Deportiva" escrivia això:
“Joaquim Cuadrada va ser la gran figura de la natació espanyola durant molts anys i uns dels campions que jo més vaig admirar. La joventut sempre busca el seu heroi i jo en vaig tenir uns quants, però un dels primers va ser Cuadrada. En proves de mig fons i de llarga distància era invencible. El seu estil, nedant el double-over, era inimitable per la perfecció i suavitat del braceig. Cada dia es llançava a l’aigua davant del Club Natació Barcelona i efectuava el trajecte fins als Banys Orientals i tornava en pla d’entrenament. Nosaltres el seguíem per la platja, rellotge en mà, per veure el temps que invertia i quan el millorava ens sentíem copartícips del seu èxit....
... Cuadrada va classificar-se en cinquè lloc a la travessa de París l’any 1919. L’any següent tots esperàvem que en els Jocs d’Anvers donaria prova de les seves facultats. Però no va ser així, ja que a la ciutat belga quasi tothom ja nedava l’estil crawl, que aquí encara era desconegut i el doble-over de Cuadrada per molt perfecte que fos, el va deixar en clara inferioritat tècnica.”