Encara amb la ressaca emocional de veure com el Barça ho guanyava tot, fent plorar fins i tot al gran artífex d’aquest èxit, el CE Mataró va guanyar diumenge el seu primer partit de la temporada. Va ser per la mínima, amb poca gent al camp com ja és habitual, i patint fins al final... però almenys va suposar una petita alegria dins el cúmul de desgràcies en que s’havia vist immers el nostre club. Per un cop ens vam quedar glaçats pel fred i no pels gols del rival en el moment inoportú.
Però tot i aquest petit “regal de nadal” el conjunt groc i negre acaba l’any en penúltim lloc, i a cinc punts de la zona de salvació. Està clar que el futur és més negre que groc, però veurem si l’arribada de jugadors experimentats i de casa com Landi i Marcial serveix a l’equip per remuntar el vol. Però toca reflexionar. Que en aquest 2009 que tanquem el Mataró hagi guanyat 5 partits de 36 (l’últim el mes de març!) no pot ser una casualitat negativa, sinó més aviat el resultat d’una feina mal feta.
És cert que el “Pep Team” ha tingut sort en moments puntuals però el treball que hi ha al darrera ha estat increïble. Si una cosa ha demostrat Guardiola és que els èxits no arriben per casualitat. Més d’un recordarà que fa només dos anys teníem el Pep gairebé cada setmana al Camp Municipal de Mataró espiant els futurs rivals del Barça B... que el 3 de febrer del 2008 va guanyar 2-0 al Mataró al Mini Estadi jugant amb Pedrito, Sergio Busquets i Jeffren! Tres jugadors que en menys de dos anys han tocat el cel passant de Tercera Divisió a l’Olimp del futbol.
Per mèrits propis ara el referent és el Barça, actualment el millor equip del món amb més de deu jugadors sortits de la Masia, un d’ells amb la pilota d’or i el FIFA World Player. Com deia un eslògan publicitari de fa anys: “La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres”.
