És un dels moments més espectaculars i emotius que pot regalar-te l’esport. Quinze homenots, bèsties humanes, bramant el seu himne nacional abans de començar el partit del torneig més llegendari que hi ha: el Sis Nacions de Rugbi.
El passat cap de setmana arrencava el torneig amb sengles partidassos a Twickenham, Londres i a Murrafyield, Edimburg. I la imatge es repetirà durant algunes setmanes a Irlanda, França, Gal•les o Itàlia. El sis nacions és magnètic, enganxa i sempre ho ha fet i, malgrat que ara les cadenes esportives en obert no el tinguin programat, un partit seu segueix mereixent cas, atenció i sobretot passió. Perquè el rugbi, aquell “esport d’homenots jugat per senyors”, és l’expressió més fidedigna de tot el que pot i ha de suposar l’esport: la disputa duta a l’extrem, el joc en equip, la noblesa del contacte, l’honestedat arbitral, les aficions lliurades però respectuoses, la sublimació de l’esforç.Aquests mateixos dies els cinemes de mig món veuen la pel•lícula ‘Invictus’. Es basa en el llibre de John Carlin ‘El Factor Humà’ retrat de la proesa político-social que el mític Nelson Mandela va orquestrar, creant la conciencia de nació unida a la Sud-àfrica post-apartheid a partir de la victòria a la Copa del Món del 1995. Quan un s’emociona en l’entonació dels himnes a l’Anglaterra-Gal•les, li palpita el cor quan a mitja segona part i en camp aliè retrona l’emocionant Marsellesa o trempa de coratge quan entra de ple a la pel·lícula de Clint Eastwood està vivint un cúmul de sensacions que, després, pensa que a casa nostra costa de degustar. L’enveja sana cap als països del gran rugbi s’ha d’edificar aquí en revertir el paper social de l’esport. Decidim primer el que volem ser i encomanem- nos a l’esport com a realització nacional: deixem-nos endur per la màgia de l’esport, contagiem-nos de tot el que representa la pilota ovalada.
