Dissabte el pavelló Jaume Parera ha de ser testimoni de l’amor de la ciutat pel seu hoquei, un dels seus esports bandera. S’hi juguen –ens hi juguem– no baixar de categoria per segon any consecutiu, un drama en tota regla per un club que fa un any celebrava el millor dels seus èxits esportius de la mà de la victòria a la CERS i que amb el temps que ens separa d’aquell cap de setmana de glòria a Lloret ha anat perdent massa coses, una peça a cada bugada i sols la digna participació a la Copa d’Europa i la Copa Continental han calmat una mica els ànims.
Han estat temps de massa nervis i divergències, sobretot traspassades a l’esfera pública amb poca gent fent massa remor en fòrums o en els comentaris de totmataro.cat. Totalment desagradable, l’agror amb què la gent de l’hoquei de la ciutat –o alguna– no dubten a tirar-se els plats per sobre, no pot ser excusa, sinó estímul, davant la cita d’aquest dissabte. Perquè per sobre de tot hi ha d’haver la militància, els colors i l’amor a l’esport de la ciutat en general i als clubs en concret.
Per això s’ha acabat. S’imposa una treva, per dignitat. No s’hi valen personalismes ni nervis, ni maximalismes ni crítiques i sols afició i el deure de complir. Ja està bé, ara toca unitat perquè, en darrer terme, dissabte a Cirera no existiran ni el President ni la junta, ni el públic ni el conserge, sinó obstinats i dedicats jugadors del nostre Club Hoquei Mataró amb ganes de quedar-se a la categoria per cimentar el futur.
Dissabte hi ha una cita de l’afició, de tot Mataró, amb l’hoquei. És a l’hora habitual i sense ‘barces’, sols amb mundials que puguin valer d’excusa. Tothom cap a Cirera i amb ànim d’ajudar. Aquest dissabte toca aparcar el ventilador i agafar el bombo. Animar i animar. I callar crítiques. I dilluns, si es vol, que tothom es digui el nom del porc. Però que sigui amb l’AGD a Primera Estatal.
