L’argument:
Al sortir d’una institució mental per agredir l’amant de la seva dona, Pat torna a casa dels seus pares amb la voluntat de tenir una actitud positiva i recuperar la seva ex-dona. Aviat, coneix una noia problemàtica del barri i la desconfiança inicial es converteix en un vincle especial.Diagnòstic:
‘El lado bueno de las cosas’ no serà una pel·lícula que quedi gravada a la retina. Tanmateix, no deixa de ser interessant el que planteja i com ho fa. El film és del tot previsible: l’espectador sap, a cada moment, quina serà l’acció següent perquè és evident. Per això no es tracta d’una pel·lícula sorprenent. Tot i així, enganxa.A tots dos protagonistes, la societat els ha etiquetat com a ‘bojos’ i busquen la manera per superar el dolor que la vida els ha deparat a través de la dansa. Per això és interessant escoltar els diàlegs, les reflexions que fan, la forma com afronten la situació per recompondre’s individualment i introduir-se de nou en una societat que els arracona. Es traça un mapa emocional col·lectiu que qüestiona la normalitat i que convida a fer una introspecció personal. Un altre dels pilars fonamentals de ‘El lado bueno de las cosas’ és, sens dubte, la interpretació de Jennifer Lawrence i Robert de Niro, sense menysprear la de Bradley Cooper. La que era la nena de ‘Winter’s Bone’ fa vibrar i atrapa pel seu magnetisme a la pantalla. De totes maneres, el film podria considerar-se que té un aire indie impostat. Esquiva els tòpics i amaga una reflexió més que interessant: et poden etiquetar com a boig, però els que t’envolten també poden estar-ho. Malgrat tot, no deixa de ser una comèdia romàntica que acaba amb final feliç. Un final utòpic, sí, però que convenç.
