Aquella espatlla de gla que durant tot l'any ens ha semblat prohibitiva per preu o l'embotit que el xarcuter et va recomanar picant-te l'ullet assegurant-te que era cosa fina. El formatge d'excepció que vas tastar en un casament i que sempre recordes el gust que té o l'embotit del que recordes la denominació d'origen perquè mai has tornat a menjar-ne de tant bo com aquella nit a Teruel, per exemple.
La nit de Sant Joan hi entén de vestir la taula i, si ens ho podem permetre, tirar cap amunt. En aquest sentit els embotits de qualitat, els millors ibèrics que semblen vetats durant l'any són cada cop més presents en taules que prefereixen la simplicitat que mai falla del pa amb tomàquet a àpats més rebuscats, sobretot pel temps de preparació.
