Domèstic/a: 1 adj. Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica. 2 adj. Que viu al costat de l’home, que es cria a casa. Els gossos, els gats, són animals domèstics.
El llenguatge és poder i qui sap usar-lo de forma conscient té molt terreny guanyat. Si hi parem atenció, fins i tot ens fa adonar que quan uns defensen que la violència exercida cap a les dones és una violència domèstica, i no de gènere, venen implícites certes actituds i situacions que aquests mateixos subjectes ens venen com a ja superades.
L’adjectiu domèstic/a dona un caràcter interior, familiar i privat al nom que acompanya: legitima la resposta enfurismada cap a un veí curiós de “El que passa dins de casa és cosa nostra i vostè no n’ha de fer res”; fa referència a un tipus d’animal que hem decidit que pot viure en una gàbia del menjador o dormir als peus del nostre llit; i, en definitiva, acota el concepte de lloc on exercir el vell conegut “això és casa meva i aquí mano jo”.
Dins aquest context, dir que els assassinats continus a dones per part de les seves parelles són fruit d’una violència domèstica és dir que forma part de la intimitat de cadascú, on ningú hauria de ficar-hi cullerada i que és part del pa familiar de cada dia. Dir que totes aquestes morts són a causa de la violència domèstica és reivindicar els rols de control malaltís en les parelles i donar per fet que “és normal que hi hagi més dones afectades que homes, això és perquè el marit exerceix el seu dret a manar sobre la seva esposa mentre que l’home, pobret, acota el cap i assenteix quan l’esposa l’escridassa de forma histèrica”.
Doncs amics, ni estem davant d’una violència recíproca ni és una violència que es quedi dins les quatre parets del pis que la jove parella acabada de casar s’ha comprat amb una hipoteca. Per una banda, l’espai domèstic ha evolucionat i ja no es pot definir com a situació absoluta de relacions familiars i, per altra, la violència de gènere no es redueix, ni molt menys, en l’àmbit familiar, sinó que s’expandeix i penetra per totes les clavegueres dels espais públics.
Hem de ser conscients que, en l’era de la informació, el llenguatge és una de les batalles que no podem perdre.
