Vagó del final, migdia, sol i retards, un fill de Rodalies més. El mòbil comença a vibrar, molt. Iniciada 'Operación Libertad en Venezuela, síguelo en streaming'. Clico, propera parada Sant Adrià de Besòs. Veig Juan Guaidó encamisat, prou jove, cabell curt, cara de bon nano, d’aquells que no sap ben bé on és. Al seu costat, Leopoldo López, jaqueta esportiva, mandíbula en tensió i més entès en situacions semblants, tot i que va dirigir les 'guarimbas' del 2014 que van acabar amb una quarantena de morts.
A trenc d’alba se’ls veu cridant a sometent davant una base aèria de Caracas, a l’oest de la ciutat. La zona del centre financer, de les grans fortunes, lluny de la massa popular que fins al 1998 va ser tractada de bruta, impura, sense ni dret a vot. Recordo el canvi, immens i irreal, gratacels i oficines de luxe. Jo vivia a l’altre extrem, a La Vega, en cases d’autoconstrucció a la falda del 'cerro'. No vull anar d’entès en cops d’estat, però els quedaven més de 10 quilòmetres a peu a ple sol fins al palau presidencial. Ànims.
La dona del davant obre la carmanyola —diguem més 'carmanyola', sisplau—, porta canelons, freds. Per una incidència entre les estacions de Vilassar de Mar i Mataró el trajecte es pot veure incrementat fins a 15 minuts. Em cago en tot i torno a la pantalla trencada del meu mòbil. Ja som a Montgat. Al directe se’ls veia caminar, sense saber massa cap on, parlar amb retòrica mastegada, més càmeres que protestants. Derrotats abans de sortir del seu espai de seguretat.
El sol ja es veia picar fort, a Caracas. Mentre la dona de davant treu les postres, poma, m’imagino el brunzit de cotxes i motos, autobusos i venedores de mango repicant com campanes per tot arreu. Més al sud, els guacamais deuen seguir impassibles a les branques de les palmeres immenses i l’estàtua de bronze de Bolívar imponent, immòbil, seguiria controlant i expectant envoltada d’unes curioses iguanes.
Perdoni, li han caigut els auriculars. Em parlen de vostè, em cago en tot de nou, tot i que ja som a Mataró. Amb retard, amb gana, amb auriculars i amb la democràcia a Veneçuela intacte. Malgrat el blanqueig mediàtic del que ha estat un intent de cop d’estat violent han tornat a fracassar. I ells, Guaidó i López, amb unes cares que es van desencaixant, intenten convèncer militars per sortir a prendre els carrers en nom de la llibertat, la pura, la bona, la seva. Tragicomèdia via Twitter. Un cop d’estat digne de Rodalies.