Com que memoritzar és una tasca que requereix un esforç i anem sempre estressats d’altres problemes essencials per a continuar el nostre currículum dins dels mòduls establerts pel concepte de benestar, llavors ens costa recordar com fou, en aquest període desavinent, el fred de l’hivern passat.Però, a més a més, som oblidadissos de mena. I només ens recordem dels trons per Santa Bàrbara. I així, en cada hivern que vivim, el fred és sempre el més gèlid, el que més encogeix el termòmetre i el que amb més premeditació i contumàcia ens assetja el giravolt de l’any.Jo, tu, ell, mai no l’havíem sofert -pensem- una tongada tan persistent de fred, de grips, de catarros, d’impediments de tota mena per a -vox populi- cascar-nos el cos i privar-nos de l’acontentament que ens mereixem. Renoi quin hivern més rúfol i, a més a més, tan llarg!.. Potser sí que enguany la meteorologia és més mortificadora que en altres períodes hivernals.Als gemegaires d’ofici i als que es dolen amb raó cal fer-los avinent que l’esperança, per si ho han oblidat, els treu el nas pel calendari, per tal d’informar-los del proper aterratge de la primavera. Alel·luia!. Se’ls ha d’eixamplar el pit i el cor tornar-se’ls picarol de joia esperançada!El temps passa volant, com si viatgessim en un Boeing... Posem-nos el cinturó, que ja som a prop de l’autopista vernal...Però cal ser caut: quina primavera pretenem? La primavera poètica d’en Machado i les al·legories pintades de Boticelli i del nostrat Viladomat dins de la fantasia creadora de les arts sublims o la primavera patològica de les al·lèrgies i virus que es colaren a l’Arca de Noé, per manca de microscopi?-Podem pensar que la natura no estima l’home? O que aquest planeta no és l’estatge més apropiat a la característiques humanes? Enigma sobre enigma. I mutis... Fred
Com que memoritzar és una tasca que requereix un esforç i anem sempre estressats d’altres problemes essencials...
Com que memoritzar és una tasca que requereix un esforç i anem sempre estressats d’altres problemes essencials per a continuar el nostre currículum dins dels mòduls establerts pel concepte de benestar, llavors ens costa recordar com fou, en aquest període desavinent, el fred de l’hivern passat.Però, a més a més, som oblidadissos de mena. I només ens recordem dels trons per Santa Bàrbara. I així, en cada hivern que vivim, el fred és sempre el més gèlid, el que més encogeix el termòmetre i el que amb més premeditació i contumàcia ens assetja el giravolt de l’any.Jo, tu, ell, mai no l’havíem sofert -pensem- una tongada tan persistent de fred, de grips, de catarros, d’impediments de tota mena per a -vox populi- cascar-nos el cos i privar-nos de l’acontentament que ens mereixem. Renoi quin hivern més rúfol i, a més a més, tan llarg!.. Potser sí que enguany la meteorologia és més mortificadora que en altres períodes hivernals.Als gemegaires d’ofici i als que es dolen amb raó cal fer-los avinent que l’esperança, per si ho han oblidat, els treu el nas pel calendari, per tal d’informar-los del proper aterratge de la primavera. Alel·luia!. Se’ls ha d’eixamplar el pit i el cor tornar-se’ls picarol de joia esperançada!El temps passa volant, com si viatgessim en un Boeing... Posem-nos el cinturó, que ja som a prop de l’autopista vernal...Però cal ser caut: quina primavera pretenem? La primavera poètica d’en Machado i les al·legories pintades de Boticelli i del nostrat Viladomat dins de la fantasia creadora de les arts sublims o la primavera patològica de les al·lèrgies i virus que es colaren a l’Arca de Noé, per manca de microscopi?-Podem pensar que la natura no estima l’home? O que aquest planeta no és l’estatge més apropiat a la característiques humanes? Enigma sobre enigma. I mutis... 
