CAMP DE CALÇOTS.- Paisatge estès a l’ull escrutador que albira en fèrtil vol la rodalia: l’ocre terrós, el blau de l’horitzó, el núvol traseünt. La lletania d’un silenci rural, suggeridor que enmig de la natura en galania, ens emmarca amb perfil encisador un llenç acolorit d’al·legoria.És el camp de calçots. L’esclat del verd en la ufana de saba i esplet gerd i del calçotaire el goig curull. Calçots, calçots que el goig mai no clausura. El temps tramunta temps...però, quadre i pintura, romanen fixos al nostre ull.CALÇOT.- Cal estimar la ceba blanca, el grill, la pluja, el sol i, sobretot, la terra. No doldre’s mai d’esforç ni de perill per a convertir el sembrat en un parterre. Sentir-se arrel d’arrel i saba vera. Art i part del calçot sempre captiu del temps de creixement amb la fal·lera de Mestre senyorívol del cultiu.I, així, cada any del fruit se’n fa recull i en surt en plenitud de tast i acull i augura un vinent cicle de collita. Ritu ancestral del camp i variant d’un èxit que al mercat va progressant, tant al rural com al cosmopolita.LA GRAELLADA.- Poseu-hi foc del bo dessota la graella, cremeu-hi les redortes com mana el ritual. Que flama dóna gust i qualitat provada i glòria culinària al tast del bon calçot. Que aquell caliu pausat que puja vers la menja, el bresi un vent tranquil amb ritme i buf constant; que aquell escalf creixent adveri, immediata, la cuita adeqüada, al seu exacte punt.És bona la flairança del flamereig subtil si el ferro engraellat li trenca la volada, furtant-li, tot seguit, aquell nivell i grau que val perquè el calçot es faci comestible. Crepiti el foc ardent i cruixi la graella, les teules s’encaminin curulles de sentor devers la taula en neguiteig de clam: Hossanna foc i flama i fum subsidiari del magne protocol de l’àpat del calçot. Calçots (1)
CAMP DE CALÇOTS.- L’esclat del verd en la ufana de saba i esplet gerd i del calçotaire el goig curull.
CAMP DE CALÇOTS.- Paisatge estès a l’ull escrutador que albira en fèrtil vol la rodalia: l’ocre terrós, el blau de l’horitzó, el núvol traseünt. La lletania d’un silenci rural, suggeridor que enmig de la natura en galania, ens emmarca amb perfil encisador un llenç acolorit d’al·legoria.És el camp de calçots. L’esclat del verd en la ufana de saba i esplet gerd i del calçotaire el goig curull. Calçots, calçots que el goig mai no clausura. El temps tramunta temps...però, quadre i pintura, romanen fixos al nostre ull.CALÇOT.- Cal estimar la ceba blanca, el grill, la pluja, el sol i, sobretot, la terra. No doldre’s mai d’esforç ni de perill per a convertir el sembrat en un parterre. Sentir-se arrel d’arrel i saba vera. Art i part del calçot sempre captiu del temps de creixement amb la fal·lera de Mestre senyorívol del cultiu.I, així, cada any del fruit se’n fa recull i en surt en plenitud de tast i acull i augura un vinent cicle de collita. Ritu ancestral del camp i variant d’un èxit que al mercat va progressant, tant al rural com al cosmopolita.LA GRAELLADA.- Poseu-hi foc del bo dessota la graella, cremeu-hi les redortes com mana el ritual. Que flama dóna gust i qualitat provada i glòria culinària al tast del bon calçot. Que aquell caliu pausat que puja vers la menja, el bresi un vent tranquil amb ritme i buf constant; que aquell escalf creixent adveri, immediata, la cuita adeqüada, al seu exacte punt.És bona la flairança del flamereig subtil si el ferro engraellat li trenca la volada, furtant-li, tot seguit, aquell nivell i grau que val perquè el calçot es faci comestible. Crepiti el foc ardent i cruixi la graella, les teules s’encaminin curulles de sentor devers la taula en neguiteig de clam: Hossanna foc i flama i fum subsidiari del magne protocol de l’àpat del calçot. 
