LA SALSA DEL CALÇOT.- Bo i sà, el calçot és causa del menú en àpats que hi domina l’opulència del gust. Però bé sabem que allò que al paladar obre seqüència, per aconseguir la glòria del fru-fru decisiu és la salsa per a tots i més per al gourmet. S’exalta l’eloqüència gustativa del contrast oportú dels sabors que al morter tenen presència.En gran nombre s’estén el receptari i, així i tot, hom destre pot amagar-hi quelcom secret que li millori el tast. A l’hora de la festa culinària que no hi manqui a la requesta del calçot la salsa sorprenent i el vi solvent que hi sigui a l’abast. L’ÀPAT DEL CALÇOT.- Mireu-la, comensals, la taula ben parada: calçots, la salsa, el vi, les ganes de menjar. L’eufòria als tovallons, els dits com a forquilles i tot tan natural. La gana que ens removia coll avall la gorja demana nodriment i, alhora, bons costums. Un sí rotund al moderat, un interrogant dubtós al pantagruèlic. Però s’ho val la festa i un bon profit a tots.-Quin àpat com aquest -la nostra calçotada- un ritme en alternança congrega al seu entorn? Un mos de pa, el calçot, la untada dins la salsa i el galet del porró.Hi és però no hi és. Ens hi fa companyia la plèiade nombrosa dels mítics antics déus de l’olimp literari, suport i empar domèstic de tots i cadascú. Ceres i Bacus i tota la parentela (no pas l’anomenem, que ens buidaria el plat) senyors de rang i pòndol que vetllen per nosaltres la tramuja i el paller.I el grau gratificant del suc de cada premsa on el raïm és most que raja vi novell. I el bé i el bo d’empelts, l’arrelament de granes i tot altre forment. Sigui com sigui, tant és. La festa continua i un aire satisfet emplena estris i cors. Ambrosia a l’abast -la calçotada nostra- és el menjar dels déus.Mireu-la bé la taula en hora més tardana quan el queviure és pres: reposa al païdor, l’eructe remoreja, l’orella mig encesa. Salut i fins a una altra, amics... Calçots (i 2)
LA SALSA DEL CALÇOT.- Bo i sà, el calçot és causa del menú en àpats que hi domina l’opulència del gust.
LA SALSA DEL CALÇOT.- Bo i sà, el calçot és causa del menú en àpats que hi domina l’opulència del gust. Però bé sabem que allò que al paladar obre seqüència, per aconseguir la glòria del fru-fru decisiu és la salsa per a tots i més per al gourmet. S’exalta l’eloqüència gustativa del contrast oportú dels sabors que al morter tenen presència.En gran nombre s’estén el receptari i, així i tot, hom destre pot amagar-hi quelcom secret que li millori el tast. A l’hora de la festa culinària que no hi manqui a la requesta del calçot la salsa sorprenent i el vi solvent que hi sigui a l’abast. L’ÀPAT DEL CALÇOT.- Mireu-la, comensals, la taula ben parada: calçots, la salsa, el vi, les ganes de menjar. L’eufòria als tovallons, els dits com a forquilles i tot tan natural. La gana que ens removia coll avall la gorja demana nodriment i, alhora, bons costums. Un sí rotund al moderat, un interrogant dubtós al pantagruèlic. Però s’ho val la festa i un bon profit a tots.-Quin àpat com aquest -la nostra calçotada- un ritme en alternança congrega al seu entorn? Un mos de pa, el calçot, la untada dins la salsa i el galet del porró.Hi és però no hi és. Ens hi fa companyia la plèiade nombrosa dels mítics antics déus de l’olimp literari, suport i empar domèstic de tots i cadascú. Ceres i Bacus i tota la parentela (no pas l’anomenem, que ens buidaria el plat) senyors de rang i pòndol que vetllen per nosaltres la tramuja i el paller.I el grau gratificant del suc de cada premsa on el raïm és most que raja vi novell. I el bé i el bo d’empelts, l’arrelament de granes i tot altre forment. Sigui com sigui, tant és. La festa continua i un aire satisfet emplena estris i cors. Ambrosia a l’abast -la calçotada nostra- és el menjar dels déus.Mireu-la bé la taula en hora més tardana quan el queviure és pres: reposa al païdor, l’eructe remoreja, l’orella mig encesa. Salut i fins a una altra, amics... 
