Sorgírem de les boires fistonades de porpra i pompa aurorals de la vida en espais temporals propers en l’antigor còsmica que delimita les èpoques de la humanitat. Prou propers, però, per poder travessar, sense aperduament notori, les duanes que en són barrera i despropòsit. Sorgírem de l’enigma inscrit en la programació arbitrària de les successives generacions en la seducció dels plaers libidinosos aleatoris de l’existència. Sorgírem en l’albada pròpia per la redempció de l’acte crudelment exigent de la perpetuació. Sorgírem en el silenci i la quietud de l’hora definitiva per a rutllar al conjur de l’enorme complexitat i anonimat de l’univers.Nasquérem -Ella i jo- en coordenades planetàries properes que més, encara, en reduïrien la distància, les circumstàncies de l’èxode familiar per acomplir el designi del nostre futur. Nasquérem en l’exili de cadascú, amb un signe comú de coincidència definitòria i concloent. Coincidència sotmesa a la submissió del astres a llur circumval·lació predeterminada en les lleis d’Einstein.Cresquérem -projectats a la possibilitat del sinistre dels xocs humans- devers les vel·leïtats d’un destí capaç de derrotar el paral·lelisme geomètric d́una virtualitat sense ruptura. Tot és un túnel de foscor, de retrunys i retrucs en les sinuositats laberíntiques del vagit creacional i/o del big-ban; de qualsevol proveïment de batec en la simptomatologia inquieta de la vibració còsmica quant a l’assentament planetari terrestre. Però -Ella i jo- cadascun il·luminant el seu camí, irrenunciablement previst en l’alta configuració dels segles, assessorat des de la ignota resolució dels enigmes. Ella i jo, esgotant el pes i el pas del present, en la runa incorrupta del passat. Ella i jo, indemnes en una corrua d’esdeveniments comandants per la brúixola del destí, cronomètricament aproada a la cruïlla màgica, alliberats de cadascuna òrbita, configuraria la màgica coincidència de temps, d’espai i programació futura. L’acceptàrem en la problemàtica de la innocència adolescent. I el rellotge de sol ens ha marcat la vida en el gnòmon de la convivència assaonada d’afecte. Isidre Julià Poeta Mestre en Gai Saber Ella i jo
Sorgírem de les boires fistonades de porpra i pompa aurorals de la vida en espais temporals....
Sorgírem de les boires fistonades de porpra i pompa aurorals de la vida en espais temporals propers en l’antigor còsmica que delimita les èpoques de la humanitat. Prou propers, però, per poder travessar, sense aperduament notori, les duanes que en són barrera i despropòsit. Sorgírem de l’enigma inscrit en la programació arbitrària de les successives generacions en la seducció dels plaers libidinosos aleatoris de l’existència. Sorgírem en l’albada pròpia per la redempció de l’acte crudelment exigent de la perpetuació. Sorgírem en el silenci i la quietud de l’hora definitiva per a rutllar al conjur de l’enorme complexitat i anonimat de l’univers.Nasquérem -Ella i jo- en coordenades planetàries properes que més, encara, en reduïrien la distància, les circumstàncies de l’èxode familiar per acomplir el designi del nostre futur. Nasquérem en l’exili de cadascú, amb un signe comú de coincidència definitòria i concloent. Coincidència sotmesa a la submissió del astres a llur circumval·lació predeterminada en les lleis d’Einstein.Cresquérem -projectats a la possibilitat del sinistre dels xocs humans- devers les vel·leïtats d’un destí capaç de derrotar el paral·lelisme geomètric d́una virtualitat sense ruptura. Tot és un túnel de foscor, de retrunys i retrucs en les sinuositats laberíntiques del vagit creacional i/o del big-ban; de qualsevol proveïment de batec en la simptomatologia inquieta de la vibració còsmica quant a l’assentament planetari terrestre. Però -Ella i jo- cadascun il·luminant el seu camí, irrenunciablement previst en l’alta configuració dels segles, assessorat des de la ignota resolució dels enigmes. Ella i jo, esgotant el pes i el pas del present, en la runa incorrupta del passat. Ella i jo, indemnes en una corrua d’esdeveniments comandants per la brúixola del destí, cronomètricament aproada a la cruïlla màgica, alliberats de cadascuna òrbita, configuraria la màgica coincidència de temps, d’espai i programació futura. L’acceptàrem en la problemàtica de la innocència adolescent. I el rellotge de sol ens ha marcat la vida en el gnòmon de la convivència assaonada d’afecte. Isidre Julià Poeta Mestre en Gai Saber 
