![](http://www.totmataro.cat/portal/images/stories/albums/ElTot/capsalera_Dissabte_Escrit_verd.jpg)
Sovintejo els espais on tenen la parada els taxis de la Plaça de les Tereses i la de la Muralla arran la Plaça de Santa Anna. Durant un bon temps -anys?- qui cercava un taxi en aquestes dues ubicacions fixes se’n quedava amb les ganes. No hi havia cap taxi a les parades. Calia trucar a Ràdio Taxi. Símptoma que rodaven amb passatgers. Que abundava l’ocupació. Que el negoci rutllava. I que tot plegat provenia d’una situació social en què el diner no escassejava.La comoditat, la rapidesa d’un viatge amb taxi sempre supera la lentitud i l’esforç físic. I com que la bossa dringava doncs es realitzava. El taxi -a més a més- ha solucionat amb eficàcia moltes peremptorietats súbites amb el resultat d’aconseguir un petit benestar dintre del benestar global.Però sembla que ha fet un tomb tot plegat... En aquest món hi ha molt de transferible i d’impersonal. Ara, en aquestes dues parades, tant de temps ermes i solitàries, ara ja s’hi veuen taxistes aturats amb el llum verd encès. Els taxis com sortits del concessionari, nets, ben atesos hi són en situació de descans. Esperen -i l’espera desespera- un client que ja no és tan habitual. Que ja no disposa dels euros -o li cal estalviar-los- per donar-se la petita satisfacció d’un trasllat urgent i còmode.Aquell tros de paisatge urbà amb el sòl dibuixat de línies i amb les lletres t, a, x, i, s reservat al servei públic a la menuda, que, darrerament ocupaven automòbils particulars amb el risc de la grua i la penyora municipal com a afegitó a causa d’infringir la normativa vial, ara es van convertint en oasis de vehicles S.P.La crisi va afectant, mica a mica, a molta quota ciutadana. Uns més i altres menys. Però, malauradament, a determinats sectors en grau tràgic.Aquestes muntanyes russes de les quals ja en tenim memòria històrica bíblica en el temps d’apogeu faraònic denominades Plagues d’Egipte set de vaques flaques i set de vaques grasses ara ja les tenim aquí. Les flaques.Que sigui breu i lleu la crisi.