La Televisió, ja ho sabem, és anomenada la caixa tonta. La paraula “tonta” és importada d’un altre idioma, també ho sabem, i, per mal costum, l’emprem en aquesta circumstància temàtica. Continuem. Mirem la TV, per tant -segons la definició- mirem una cosa tonta. I és molt fàcil que se’ns contagiï el cervell de la tonteria. Però a determinats cocos no els ha passat la possibilitat ni de suposar-ho.Deu ser com a la mili on em feren servir tres anys que, essent com era una caserna on els elements de dos peus- soldats- compartíem l’espai amb els de quatre -muls-, en entrar-hi ens ofegàvem de pudor animal, però als cinc minuts de romandre-hi el nostre respir ja s’hi havia aclimatat ben militarment.El cas és que si fem una ullada per la totalitat de la programació -ara amb TDT molt més augmentada de canals- no podrem afirmar la tonteria total. La TV és una caixa tonta per aquella caixa cerebral de l’individu/a que és procliva a recepcionar els programes que des de l’objectivitat no responen a produir una positivitat. I se’n parla i se n’escriu molt de la TV escombraria. Però no sempre es comenta que aquella caixa tonta ho és parcialment; que dintre d’ella amb una simple pressió al comandament a distància sorgeix l’oportunitat de veure-hi programes d’una dignitat total que, ultra, distreure, eixamplen els límits de la curiositat productiva de goig cultural, de tot allò que pot servir a l’espectador per a una millora de l’expertesa global i enriquir-lo amb nous coneixements, molts d’ells profitosos per a millorar com a entitat personal?Jo penso que en determinada programació hi un previ i pregon estudi psicòlogic la finalitat del qual no és altre que el de mantenir la màxima quantitat d’espectadors (el share d’audiència) en l’analfabetisme total. Perquè cal convenir que, actualment, analfabet no és aquell que no sap llegir ni escriure. És aquell que no mai s’ha preguntat per ell mateix. Que no s’ha examinat mai del seu nivell humà. Que roman exiliat del seu propi projecte evolutiu. Coses de la tele
Isidre Julià i Avellaneda. Poeta Mestre en Gai Saber
La Televisió, ja ho sabem, és anomenada la caixa tonta. La paraula “tonta” és importada d’un altre idioma, també ho sabem, i, per mal costum, l’emprem en aquesta circumstància temàtica. Continuem. Mirem la TV, per tant -segons la definició- mirem una cosa tonta. I és molt fàcil que se’ns contagiï el cervell de la tonteria. Però a determinats cocos no els ha passat la possibilitat ni de suposar-ho.Deu ser com a la mili on em feren servir tres anys que, essent com era una caserna on els elements de dos peus- soldats- compartíem l’espai amb els de quatre -muls-, en entrar-hi ens ofegàvem de pudor animal, però als cinc minuts de romandre-hi el nostre respir ja s’hi havia aclimatat ben militarment.El cas és que si fem una ullada per la totalitat de la programació -ara amb TDT molt més augmentada de canals- no podrem afirmar la tonteria total. La TV és una caixa tonta per aquella caixa cerebral de l’individu/a que és procliva a recepcionar els programes que des de l’objectivitat no responen a produir una positivitat. I se’n parla i se n’escriu molt de la TV escombraria. Però no sempre es comenta que aquella caixa tonta ho és parcialment; que dintre d’ella amb una simple pressió al comandament a distància sorgeix l’oportunitat de veure-hi programes d’una dignitat total que, ultra, distreure, eixamplen els límits de la curiositat productiva de goig cultural, de tot allò que pot servir a l’espectador per a una millora de l’expertesa global i enriquir-lo amb nous coneixements, molts d’ells profitosos per a millorar com a entitat personal?Jo penso que en determinada programació hi un previ i pregon estudi psicòlogic la finalitat del qual no és altre que el de mantenir la màxima quantitat d’espectadors (el share d’audiència) en l’analfabetisme total. Perquè cal convenir que, actualment, analfabet no és aquell que no sap llegir ni escriure. És aquell que no mai s’ha preguntat per ell mateix. Que no s’ha examinat mai del seu nivell humà. Que roman exiliat del seu propi projecte evolutiu. 
