1970- Mn. Pere Solà Vilar (? -Mataró 1973)Mossèn Pere, es féu càrrec de la Parròquia de Sant Josep l’any 1948. Com és obvi, els estralls de la guerra, encara perduraven, arreu. Mossèn Pere, després de posar en ordre els afers interiors, va atendre l’aspecte exterior. Va impulsar les noves esglésies de Maria Auxiliadora a Cerdanyola, de la Sagrada Família a Cirera i de la Mare de Déu de Montserrat al Pla d’en Boet. Va engegar el Secretariat de la Caritat. Va recolzar el populars Tres Tombs. I aquestes activitats, són prou per suposar que el Títol de Mataroní li fou atorgat per la seva tasca global. L’any 1970 va renunciar al càrrec per raons de salut. 1971- Jordi Arenas Clavell (Mataró 1920-1998)Artista polifacètic Pintor, escultor, docte en la música. Destaquem el fresc de la Capella del Sagrament, les imatges de la Mare de Déu de la Soledat i de les situades en diverses capelletes dels carrers. La de Sant Martí de Mata. Del panteó del fundador de l’Orfeó Català. Director de l’Orfeó Mataroní i de la Missa de les Santes de la que féu una transcedental transcripció a veus actuals. Deixà els seus béns per muntar una Sala d’Exposicions. D’on ha sorgit l’Entitat “Amics de ca l’Arenas”.1972- Isidre Julià Avellaneda (Mataró 1922)Poeta d’ampli espectre que l’any 1972 li foren atorgats 3 títols de Mestre en Gai Saber: el del Consistori dels Jocs Florals de Muntanya, el del Ciutat i Regne de València i el de la Societé Littéraire du Roussillon (Jeux Floraux du Gênet d’Or) de Perpinyà. Aquests dos darrers del més alt relleu, després del JJ.FF. de Barcelona. Figura a “Qui és Qui a les Lletres Catalanes i al “Diccionario de Escritores Quién es Quién hoy en las Letras Españolas”.Ha col·laborat al diari “Mataró” durant vint anys duent la secció “Racó de la Poesia”, a Crònica de Mataró, El Punt, Cap Gros i El Tot Mataró. Ha recollit 631 Premis. El Patronat de Cultura (Col·lecció Cap de Bou núm.23, 1996) li publicà “Antologia Poètica”. ‘Mataroní de l’any’ (2)
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972
1970- Mn. Pere Solà Vilar (? -Mataró 1973)Mossèn Pere, es féu càrrec de la Parròquia de Sant Josep l’any 1948. Com és obvi, els estralls de la guerra, encara perduraven, arreu. Mossèn Pere, després de posar en ordre els afers interiors, va atendre l’aspecte exterior. Va impulsar les noves esglésies de Maria Auxiliadora a Cerdanyola, de la Sagrada Família a Cirera i de la Mare de Déu de Montserrat al Pla d’en Boet. Va engegar el Secretariat de la Caritat. Va recolzar el populars Tres Tombs. I aquestes activitats, són prou per suposar que el Títol de Mataroní li fou atorgat per la seva tasca global. L’any 1970 va renunciar al càrrec per raons de salut. 1971- Jordi Arenas Clavell (Mataró 1920-1998)Artista polifacètic Pintor, escultor, docte en la música. Destaquem el fresc de la Capella del Sagrament, les imatges de la Mare de Déu de la Soledat i de les situades en diverses capelletes dels carrers. La de Sant Martí de Mata. Del panteó del fundador de l’Orfeó Català. Director de l’Orfeó Mataroní i de la Missa de les Santes de la que féu una transcedental transcripció a veus actuals. Deixà els seus béns per muntar una Sala d’Exposicions. D’on ha sorgit l’Entitat “Amics de ca l’Arenas”.1972- Isidre Julià Avellaneda (Mataró 1922)Poeta d’ampli espectre que l’any 1972 li foren atorgats 3 títols de Mestre en Gai Saber: el del Consistori dels Jocs Florals de Muntanya, el del Ciutat i Regne de València i el de la Societé Littéraire du Roussillon (Jeux Floraux du Gênet d’Or) de Perpinyà. Aquests dos darrers del més alt relleu, després del JJ.FF. de Barcelona. Figura a “Qui és Qui a les Lletres Catalanes i al “Diccionario de Escritores Quién es Quién hoy en las Letras Españolas”.Ha col·laborat al diari “Mataró” durant vint anys duent la secció “Racó de la Poesia”, a Crònica de Mataró, El Punt, Cap Gros i El Tot Mataró. Ha recollit 631 Premis. El Patronat de Cultura (Col·lecció Cap de Bou núm.23, 1996) li publicà “Antologia Poètica”. 
