Ha començat el curs escolar i, amb ell, una nova etapa gastronòmica per molts alumnes. L’amanida i la carn arrebossada del menjador escolar, seran substituïts pels macarrons i l’hamburguesa de la mare, el pare o l’àvia. Un canvi que, a priori, pot semblar positiu per allò de la consolidació del sabor com a vincle d’unió familiar. Però que amaga certs perills que hauríem d’intentar convertir en oportunitats.
El primer i principal és la higiene. No és el mateix menjar uns cigrons més o menys acabats de cuinar a una empresa de càtering o a la cuina de l’escola, que uns cigrons que han tombat per la motxilla tot el matí, ficats en el mateix tupper que el dia abans va tenir mandonguilles i que passa un moment pel microones per escalfar el contingut. Tant debò siguem capaços de convertir aquest risc en oportunitat de millora dels hàbits higiènics a l’hora de cuinar, conservar i menjar.
El segon, no menor, és molt més gastronòmic. La cuina familiar, acostumada a plats de preparació immediata i consum ràpid, hauria d’adaptar el seu receptari i els comportaments culinaris a la nova situació. Pensant, per exemple, que la pasta que ara no es menjarà acabada de sortir de l’olla, ha de bullir una mica menys i ser refredada immediatament per evitar que alliberi midó, empasti i engreixi. Que els arrebossats s’han de torrar més i refredar bé abans de tancar, per evitar que la seva pròpia humitat converteixi la capa torrada en quelcom tou i un punt llefiscós. I recordar que el receptari tradicional té una colla de carns amb suc i estofats en general, que caldria anar recuperant ja que foren pensats justament per ser menjats a distància. Espaial i temporal.
Altrament, correm el perill de convertir nens i nenes en menjadors compulsius de bocatas. Tant debò siguem capaços de convertir aquest risc en oportunitat d’interessar la mainada en nous sabors, textures i productes mentre refem el nostre receptari, adaptant-lo als nous temps de carmanyola i resistint la temptació del precuinat.
