3) Explicar i esperar feedback
No ens enganyem: La societat (o una part d’ella) no voldrà que tinguem èxit, ja sigui perquè són persones properes que ens estimen i no volen veure’ns fracassar, o perquè són persones properes que ens odien en secret i no volen veure’ns triomfar. Així que si aconseguim localitzar persones sense un vincle emocional amb nosaltres, que estiguin disposades a donar-nos feedback de les idees i que tinguin alguna cosa en comú amb elles (per exemple, usuaris de coses semblants), tindrem feedback de qualitat.
4) Tornar a començar
Toca encendre el DeLorean per tornar al punt 1 i començar de nou. I en arribar al 4 de nou... tornar a l’1. Així que tantes vegades com vulguem o puguem, estiguem un dia, una setmana, un mes o un any fent aquest exercici. Més aviat o més tard hi haurà una idea que recordarem més que les altres, que no farà falta buscar: Que vindrà ella a nosaltres una vegada i una altra sense que estiguem pensant en aquest exercici. Aquella serà la idea que hem de desenvolupar.
Tinguin èxit o no, tenim assegurada una “bona estona” intentant-ho. I a més, creativament.