Mataró Bus va ser un operador pioner fa uns deu anys en incorporar uns criteris que forcen a l’empresa concessionària a vetllar per la qualitat del servei per gaudir de bonificacions econòmiques. Des de llavors el nombre de viatgers no ha parat de créixer any rere any. En qualsevol mode de transport públic els usuaris sempre volem treure’n el màxim benefici, que es correspon amb el major cost per a l’operador. Estem davant d’una confrontació d’interessos que només es pot resoldre cedint i acceptant uns costos. La Corporación Española de Transporte S.A. (CTSA), des de fa un any empresa concessionària de Mataró Bus, ha acordat amb l’Ajuntament de Mataró reduir el servei que oferia fins ara. Per tant, ens toca assumir els costos als usuaris patint una deficiència en el servei.
Per què CTSA es planta? Doncs perquè hi ha hagut canvis respecte fa un any, quan va renovar la concessió: La baixada del nombre d’usuaris durant el 2009 i la disminució de l’aportació de l’ATM. És possible que considerin que hi ha hagut menys usuaris pels canvis en les línies, que van fer per poder donar un bon servei i, per tant, més car, però no és ben bé així. L’única culpa que poden tenir les noves línies és que estiguin mal planificades i no serveixin d’alternativa de transport a tota la quantitat d’usuaris que s’hauria estimat. CTSA i l’Ajuntament podrien fer un intent de replantejar les línies, fent-les més compatibles amb altres modes de transport o modificant traçats. Però no ho fan, prefereixen acabar amb els costos actuals retallant la quantitat del servei perquè no cal fer cap tipus d’estudi previ per saber que tenir menys autobusos circulant és menys costós.
Personalment crec que la solució per a la línia P, o per part dels usuaris a qui pretenia donar cobertura, es troba en el Pla Director de la Mobilitat Urbana de Mataró, que proposa que les línies interurbanes d’autobús puguin oferir serveis urbans. Això seria possible amb un canvi legislatiu i amb una administració supramunicipal que ho recolzés, traduint-se en, per exemple, que un usuari de la línia que uneix el Veïnat del Cros amb Mataró pogués pujar a la plaça de les Tereses i baixar a la Via Sèrgia. D’aquesta forma s’estarien també retallant costos, però sense rebaixar el servei. És aquesta una solució que amb una futura connexió ferroviària entre Mataró i Argentona també caldrà plantejar-se.
