Després de 170 columnes sènior publicades, arriba un moment que té poc sentit escriure cada setmana aquesta columna sense aconseguir una veritable interactivitat amb els lectors. Si bé algunes vegades, alguns d’aquests lectors m’han enviat algun comentari, aquests més aviat han estat escassos. També és possible que els meus escrits, que tot i la meva edat (70 anys) estan més aviat enfocats a donar solucions per entrar en el segle XXI i no per continuar en els segles passats, no acabin de satisfer a lectors que tot i acceptant aquest enfocament els hi sembli que caldria tocar temes més adients.
He observat que avui dia aquesta interactivitat requereix la utilització del correu electrònic i potser alguns lectors són mandrosos per fer-ho i d’altres no saben com funciona. Puc assegurar, perquè en el Consell Sènior de Premià de Mar tenim experiències molt positives, que l’aprenentatge del correu electrònic està a l’abast de quasi bé totes les persones, inclús per a persones que tenen dificultats per llegir i escriure. El fet de la publicació d’una entrevista meva en l’espai La Contra de La Vanguardia (08-08-2007), titulada “La vida es un reto que termina con la muerte” m’ha donat l’ocasió de rebre molts correus electrònics la qual cosa ha posat en evidència que la interactivitat és possible. Encoratjo als lectors d’aquesta columna que facin els seus comentaris, a favor o en contra, tots ells seran ben rebuts. L’aventura de viure una jubilació jubilosa només pot ser del segle XXI.
