Models residències geriàtriques

Les residències de gent gran també han sofert importants canvis en els seus plantejaments urbanístics, la qual cosa fa canviar també els seus models de funcionament. Històricament han existit tres generacions, la primera d’elles la dels asils, normalment gestionats per ordres religioses per atendre les necessitats de les persones més pobres. En segon lloc el model hospitalari que correspon a residències hospitalàries de llarga durada per atendre a gent gran dependent o puntualment malalta i finalment la tercera generació, l’actual, coneguda com el model hoteler, caracteritzat per llargs corredors amb fileres d’habitacions que els usuaris assimilen a estades en presons, amb la particularitat que quan son de luxe es converteixen en presons d’or. Aquest model es caracteritza pel seu elevat grau de despersonalització que converteix als seus usuaris en objectes dipositats en un aparcament. El de quarta generació, del que tot just se’n parla i es troba a les beceroles, es el model modular comunitari el qual intenta recuperar els entorns  familiars propis dels segles XIX i XX, en els que convivien tres generacions, avis, fills i néts, si bé mitjançant una simulació d’aquests vincles familiars. Es tracta d’edificis modulars en forma d’estrella, en els que la part central correspon a zones comunitàries, amb un entorn que gira la voltant de la cuina i les puntes de l’estrella corresponen a les habitacions. Amb aquests nous entorns urbanístics es pretén donar un rostre humà als actuals aparcaments inhumans dels models hotelers que atempten contra la dignitat humana.