Moltes vegades el retir, l’acomiadament del treball remunerat per qüestions d’edat, suposa, per a cada vegada més persones, la seva entrada en la nova edat sènior. Aquesta nova edat sènior, el nom de la qual si bé té les seves arrels llatines, està plenament acceptada en un món globalitzat, serveix per anomenar a les persones madures de més de 50 anys. Realment la plenitud d’aquesta edat es comença a fer palesa a partir del retir, que de forma més estricta, expressa amb més propietat l’exclusió laboral, que moltes vegades comença tot just recent fets els 50 anys, molt diferent de la jubilació que en la seva forma avançada s’inicia a partir dels 60 anys i la jubilació total que comença a partir dels 65 anys. En una societat que es mou per interessos econòmics, la paraula retir seria més adequada que la de jubilació que pretén amagar la discriminació, si més no social, de les persones jubilades, que en no ser ni carn ni peix per la seva marginació del treball productiu, són simplement tolerades, per una societat que només els reconeix la tasca positiva de fer de cangur. Avui dia existeixen massa persones que a la pregunta de, què fan?, podrien perfectament contestar que estan retirades perquè el món empresarial creia que no eren ni útils ni necessàries per continuar desenvolupant un treball remunerat, si bé la resposta més corrent és la de manifestar que tenen la gran sort d’estar jubilades o prejubilades, la qual cosa, com totes les cares de les monedes té les dues vessants, positiva i negativa. El retir
Moltes vegades el retir, l’acomiadament del treball remunerat per qüestions d’edat, l'entrada en la nova edat sènior...
Moltes vegades el retir, l’acomiadament del treball remunerat per qüestions d’edat, suposa, per a cada vegada més persones, la seva entrada en la nova edat sènior. Aquesta nova edat sènior, el nom de la qual si bé té les seves arrels llatines, està plenament acceptada en un món globalitzat, serveix per anomenar a les persones madures de més de 50 anys. Realment la plenitud d’aquesta edat es comença a fer palesa a partir del retir, que de forma més estricta, expressa amb més propietat l’exclusió laboral, que moltes vegades comença tot just recent fets els 50 anys, molt diferent de la jubilació que en la seva forma avançada s’inicia a partir dels 60 anys i la jubilació total que comença a partir dels 65 anys. En una societat que es mou per interessos econòmics, la paraula retir seria més adequada que la de jubilació que pretén amagar la discriminació, si més no social, de les persones jubilades, que en no ser ni carn ni peix per la seva marginació del treball productiu, són simplement tolerades, per una societat que només els reconeix la tasca positiva de fer de cangur. Avui dia existeixen massa persones que a la pregunta de, què fan?, podrien perfectament contestar que estan retirades perquè el món empresarial creia que no eren ni útils ni necessàries per continuar desenvolupant un treball remunerat, si bé la resposta més corrent és la de manifestar que tenen la gran sort d’estar jubilades o prejubilades, la qual cosa, com totes les cares de les monedes té les dues vessants, positiva i negativa. 
