Una de les millors formes d’avaluar el grau de participació dels ciutadans en la realització d’activitats comunitàries que constitueixen el capital social de la societat civil consisteix en comprovar el veritable compromís social assumit. Normalment en el teixit associatiu es donen molts casos de persones que els hi agrada ajudar als altres mitjançant la realització d’activitats comunitàries. Passa però, que massa d’aquestes persones quan se’ls demana la seva participació de forma periòdica i continuada, no volen assumir el compromís social que els obliga a haver de lliurar part del seu temps realitzant activitats suposadament altruistes. Arribats a aquest punt, en el que s’anomena el valor de l’altruisme, cal posar sobre la taula els darrers estudis científics que l’analitzen. Si comencem pel concepte tradicional de l’altruisme aquest es considera com un sacrifici personal que fa una persona per beneficiar-ne d’altres.
En canvi, els estudis actuals, el consideren com un valor propi dels éssers humans que forma part de la seva constitució genètica i que es considera necessari per assegurar la supervivència humana i per contrarestar la seva agressivitat. Aquest nou plantejament suposa un canvi sobre qui en surt beneficiat de l’exercici de l’altruisme que passaria a ser la pròpia persona altruista, i no tant els beneficiaris de les seves accions. Es evident que aquesta nova formulació suposa que una persona s’ajuda en primer lloc ella mateixa quan ho està fent als altres. L’altruisme es considera com una forma d’aconseguir l’autorealització personal.
