Alcaldes moderns

Si en un ajuntament, per exemple, amb 19 regidors, el partit majoritari que disposa de 8 regidors es pot ajuntar amb un altre de minoritari, que en té 2, per aconseguir la majoria absoluta de 10 regidors. Aquesta és una pràctica molt habitual en els governs municipals per assegurar l’aprovació de la majoria de les gestions sotmeses a votació en el Ple Municipal. En aquesta situació els vots del partit minoritari es converteixen en decisius, la qual cosa pot provocar actuacions de regidors que es cobren la força del seu vot, amb una dedicació plena que els permet percebre una bona retribució, gestionant una o més conselleries en les que fan i desfan el que volen, prescindint inclús del parer de l’alcalde al qui sotmeten a un paper de comparsa en els espais per ells gestionats. Un bon alcalde que no accepti convertir-se en comparsa per conservar la seva poltrona i no es vulgui sotmetre al xantatge d’aquest vot decisiu, si té una visió moderna de la política municipal podria prescindir d’aquests regidors i crear un equip format pels regidors més preparats de diferents partits, als quals se li poden afegir altres persones, mitjançant la creació de càrrecs de confiança que gestionin àrees determinades que requereixin un alt grau de capacitat de gestió. Aquest plantejament té l’inconvenient de ser poc utilitzat, per la manca d’alcaldes, que no es volen rodejar de regidors vividors i sí dels millors, i per tant preparats per posar-lo en funcionament, o també perquè siguin els propis partits polítics els qui ho impedeixin.