L’actual crisi econòmica mundial està fortament qüestionant el sistema capitalista, el qual és evident que com tots els sistemes que han existit anteriorment, té també un període de caducitat, en no poder aguantar el pes de la història, acabant per tant, essent substituït per d’altres més adequats al procés evolutiu humà que fonamentalment es caracteritza pel progrés creixent dels coneixements científics. Mai com ara s’està posant en evidència la gran diferència existent, entre el que tenim i el que realment podríem tenir. Un clar exemple és el fet totalment inacceptable que només quatre aprofitats lladres capitalistes hagin fet trontollar tot el sistema financer mundial. Tampoc s’acaba d’entendre que, si en la gran crisi passada de l’any 1.929, les mesures que van posar en marxa la classe política van consistir en donar feina als aturats, en la crisi actual, enlloc de fer una cosa semblant, s’estiguin donant diners als qui han provocat la crisi. S’acostuma afirmar que per solucionar un problema cal tenir en primer lloc consci`rncia del mateix i també que la història no posa mai sobre la taula problemes que no tenen solució, la qual cosa es completament vàlida en les circumstàncies actuals. Una tercera part de la societat envellida, com es preveu que passarà dintre de pocs anys i amb una esperança de vida que superarà amb escreix els cent anys és difícilment compatible amb el sistema capitalista que d’una forma inhumana aparca la gent gran dependent en residències geriàtriques. Caducitat del capitalisme
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior Premià de Mar
L’actual crisi econòmica mundial està fortament qüestionant el sistema capitalista, el qual és evident que com tots els sistemes que han existit anteriorment, té també un període de caducitat, en no poder aguantar el pes de la història, acabant per tant, essent substituït per d’altres més adequats al procés evolutiu humà que fonamentalment es caracteritza pel progrés creixent dels coneixements científics. Mai com ara s’està posant en evidència la gran diferència existent, entre el que tenim i el que realment podríem tenir. Un clar exemple és el fet totalment inacceptable que només quatre aprofitats lladres capitalistes hagin fet trontollar tot el sistema financer mundial. Tampoc s’acaba d’entendre que, si en la gran crisi passada de l’any 1.929, les mesures que van posar en marxa la classe política van consistir en donar feina als aturats, en la crisi actual, enlloc de fer una cosa semblant, s’estiguin donant diners als qui han provocat la crisi. S’acostuma afirmar que per solucionar un problema cal tenir en primer lloc consci`rncia del mateix i també que la història no posa mai sobre la taula problemes que no tenen solució, la qual cosa es completament vàlida en les circumstàncies actuals. Una tercera part de la societat envellida, com es preveu que passarà dintre de pocs anys i amb una esperança de vida que superarà amb escreix els cent anys és difícilment compatible amb el sistema capitalista que d’una forma inhumana aparca la gent gran dependent en residències geriàtriques. 
