Ningú posa en dubte la manca de credibilitat i desprestigi de la classe política. En canvi ningú ho fa d’una societat civil individualista i consumista que, mancada de valors comunitaris, té un comportament massa semblant al dels criticats polítics. Ens trobem en la clàssica situació d’un peix que es mossega la cua. Posaré l’exemple de Premià de Mar, amb un ajuntament que està aconseguint les cotes més baixes de participació ciutadana.
Si be és veritat que l’ajuntament no ha establert cap mecanisme eficaç per fomentar aquesta participació, també ho és que la seva ciutadania ha perdut tot tipus de connexió amb els seus dirigents polítics, qüestió que es fa perfectament palesa amb la manca d’assistència ciutadana als plens municipals.
Quan l’ajuntament aprova dos temes transcendentals per al seu municipi, com es el Pla d’Urbanisme i el Pla d’Inversions i es fa sense un debat previ que impliqui a la seva ciutadania, és evident que potser els polítics no fan les coses ben fetes, però tampoc les fa una societat civil que accepta que això succeeixi. No s’acaba d’entendre que una postura crítica ciutadana es faci des de la vessant sènior, la qual cosa posa immediatament sobre la taula la pregunta: Què fan els joves?, A part de consumir el seu valuós temps en el nou producte de consum del Facebook, que com una xarxa ciutadana està demostrant que avui dia per comunicar-se no fa falta embrutar les parets dels carrers. S’ha tocat fons? o encara queda quelcom pitjor per veure?
