Les festes de Nadal poden ser contradictòries per a la gent gran. Hi ha qui l’espera amb molta alegria i d’altres que les suprimirien. Donat el caràcter tradicionalment familiar del Nadal, la situació de la família és fonamental i el fet de tenir o no una bona relació familiar és determinant. Una altra qüestió cabdal es la importància que tenen per a la gent gran els records, que per algú pot esdevenir el seu únic capital. Si aquests records tenen més o menys rellevància que la realitat del moment, el Nadal també serà més o menys alegre i gratificant. Finalment cal parlar dels diners en una societat consumista com la nostra. Són festes de fer regals, sobretot per als néts. Hi ha gent gran que si no pot fer-ho no passa res, però d’altres no s’ho agafen tan bé, tenen vergonya de dir-ho i pateixen.Totes aquestes consideracions justifiquen el caràcter polèmic d’aquestes festes per a la gent gran. Per a la resta de la població, en general són festes d’amor i alegria, però que mica en mica van perdent la tradició de dinars tots junts a casa, que suposa molta feina, guanyant terreny l’opció cada vegada més utilitzada d’anar al restaurant. El consumisme i el desmuntatge de la família, que ens impregna està canviant els valors tradicionals que caracteritzaven aquestes festes, les grans reunions familiars, que es van perdent. Per acabar desitjar a tots els lectors de la columna Sènior un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2010. Bones festes
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
Les festes de Nadal poden ser contradictòries per a la gent gran. Hi ha qui l’espera amb molta alegria i d’altres que les suprimirien. Donat el caràcter tradicionalment familiar del Nadal, la situació de la família és fonamental i el fet de tenir o no una bona relació familiar és determinant. Una altra qüestió cabdal es la importància que tenen per a la gent gran els records, que per algú pot esdevenir el seu únic capital. Si aquests records tenen més o menys rellevància que la realitat del moment, el Nadal també serà més o menys alegre i gratificant. Finalment cal parlar dels diners en una societat consumista com la nostra. Són festes de fer regals, sobretot per als néts. Hi ha gent gran que si no pot fer-ho no passa res, però d’altres no s’ho agafen tan bé, tenen vergonya de dir-ho i pateixen.Totes aquestes consideracions justifiquen el caràcter polèmic d’aquestes festes per a la gent gran. Per a la resta de la població, en general són festes d’amor i alegria, però que mica en mica van perdent la tradició de dinars tots junts a casa, que suposa molta feina, guanyant terreny l’opció cada vegada més utilitzada d’anar al restaurant. El consumisme i el desmuntatge de la família, que ens impregna està canviant els valors tradicionals que caracteritzaven aquestes festes, les grans reunions familiars, que es van perdent. Per acabar desitjar a tots els lectors de la columna Sènior un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2010. 
