Els nacionalismes tenen dues vessants, una d’elles aconseguir la independència i l’altra és estendre el seu domini sobre altres nacions. Així des d’una perspectiva nacionalista Catalunya cerca la seva independència mentre Espanya estendre el seu domini sobre Catalunya. Per evitar parlar de nacionalismes, considerats arcaics i reaccionaris, es podria perfectament afirmar que Catalunya és un poble, amb una identitat específica que es caracteritza per tenir una llengua pròpia, la qual cosa no exclou l’ensenyament de llengües més universals com l’anglès i l’espanyol. No és gens estrany que el nacionalisme espanyol titlli d’ignorants els habitants de Catalunya per voler parlar el català.Avui dia la pregunta cada vegada més habitual que es pot fer un català sobre quin avantatge li representa estar supeditat a Espanya, enlloc de fer-ho directament amb la UE, té una resposta contundent, CAP AVANTATGE, més aviat tot al contrari. Realment dins del marc de la UE la independència no és possible, la qual cosa no exclou la nostra separació d’Espanya que no ens reporta cap benefici. S’ha d’assumir amb tota la seva plenitud el fracàs històric d’intentar integrar Catalunya a Espanya, mitjançant un federalisme inexistent i inviable o un sistema comunitari igualitari. No cal perdre el temps esgrimint un victimisme estèril i negatiu. No condueix a res afirmar contínuament que tots els mals de Catalunya són deguts a la manca de comprensió d’Espanya. Potser ha arribat el moment de la nostra separació. La separació
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
Els nacionalismes tenen dues vessants, una d’elles aconseguir la independència i l’altra és estendre el seu domini sobre altres nacions. Així des d’una perspectiva nacionalista Catalunya cerca la seva independència mentre Espanya estendre el seu domini sobre Catalunya. Per evitar parlar de nacionalismes, considerats arcaics i reaccionaris, es podria perfectament afirmar que Catalunya és un poble, amb una identitat específica que es caracteritza per tenir una llengua pròpia, la qual cosa no exclou l’ensenyament de llengües més universals com l’anglès i l’espanyol. No és gens estrany que el nacionalisme espanyol titlli d’ignorants els habitants de Catalunya per voler parlar el català.Avui dia la pregunta cada vegada més habitual que es pot fer un català sobre quin avantatge li representa estar supeditat a Espanya, enlloc de fer-ho directament amb la UE, té una resposta contundent, CAP AVANTATGE, més aviat tot al contrari. Realment dins del marc de la UE la independència no és possible, la qual cosa no exclou la nostra separació d’Espanya que no ens reporta cap benefici. S’ha d’assumir amb tota la seva plenitud el fracàs històric d’intentar integrar Catalunya a Espanya, mitjançant un federalisme inexistent i inviable o un sistema comunitari igualitari. No cal perdre el temps esgrimint un victimisme estèril i negatiu. No condueix a res afirmar contínuament que tots els mals de Catalunya són deguts a la manca de comprensió d’Espanya. Potser ha arribat el moment de la nostra separació. 
