Quan la gent gran creia que amb el funcionament de l’estat del benestar, tindrien cobertes totes les seves necessitats socials i sociosanitàries, es troben que aquestes esperances més o menys es compleixen, si exceptuem a dones grans que viuen soles amb minsos recursos i a una part cada vegada més important de gent gran dependent. Sobre la dependència posaré l’exemple real d’un matrimoni. La dona va haver de cuidar els fills i no va poder accedir a un treball remunerat que li donés dret a percebre una pensió. El marit es posa malalt i li atorguen una pensió d’invalidesa, que amb l’edat es converteix de jubilació. Passen els anys i el marit es posa malalt d’Alzheimer, amb una pensió de jubilació de 1000 euros que ha de servir per viure el matrimoni i tenir cura de la malaltia del marit. La dona demana un ajut social per cuidar al seu marit, que li és concedit. Passa, però, que la demència del marit es converteix en violenta i la dona es veu obligada a buscar l’ingrés del marit en una residència geriàtrica. Aquest ingrés, si li és concedit, suposa haver de destinar el 80% de la pensió del marit pel pagament de la plaça, quedant-li a la dona 200 euros per atendre la seva supervivència. Per aquesta dona l’estat del benestar no compta i el seu marit dement, passa a formar part dels residents, d’una espècie de nous manicomis encoberts, que existeixen en la majoria de residències geriàtriques per atendre demències. Demències
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
Quan la gent gran creia que amb el funcionament de l’estat del benestar, tindrien cobertes totes les seves necessitats socials i sociosanitàries, es troben que aquestes esperances més o menys es compleixen, si exceptuem a dones grans que viuen soles amb minsos recursos i a una part cada vegada més important de gent gran dependent. Sobre la dependència posaré l’exemple real d’un matrimoni. La dona va haver de cuidar els fills i no va poder accedir a un treball remunerat que li donés dret a percebre una pensió. El marit es posa malalt i li atorguen una pensió d’invalidesa, que amb l’edat es converteix de jubilació. Passen els anys i el marit es posa malalt d’Alzheimer, amb una pensió de jubilació de 1000 euros que ha de servir per viure el matrimoni i tenir cura de la malaltia del marit. La dona demana un ajut social per cuidar al seu marit, que li és concedit. Passa, però, que la demència del marit es converteix en violenta i la dona es veu obligada a buscar l’ingrés del marit en una residència geriàtrica. Aquest ingrés, si li és concedit, suposa haver de destinar el 80% de la pensió del marit pel pagament de la plaça, quedant-li a la dona 200 euros per atendre la seva supervivència. Per aquesta dona l’estat del benestar no compta i el seu marit dement, passa a formar part dels residents, d’una espècie de nous manicomis encoberts, que existeixen en la majoria de residències geriàtriques per atendre demències. 
